PARLEM DE PABLO/PAVEL

Europa és massa sovint un concepte eteri, no sé si, de vegades, una entelèquia. Hi aboquem sovint la idea de justícia, o de benestar social i econòmic, per confrontar-hi allò que ens falta. Quan convé, Europa és una i si no, són vint-i-set. El Tractat de Schengen i el Tractat de Lisboa pretenen configurar la Unió Europea com un espai únic comú a tots els nivells: polític, econòmic i jurídic. La pràctica, però, és una altra cosa. Sembla que no hi ha problemes a l’hora de decidir organitzar un exèrcit comú (en diuen coordinat) com anunciava aquesta setmana el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. O de tancar mitjans (russos) per faltar a la veritat, un precedent a banda de perillós probablement del tot il·legal. Una altra cosa és poder consensuar una política energètica comuna i establir mesures per frenar l’estratosfèrica escala de preus actuals. Hi ha, però, uns mínims que cap de les democràcies europees haurien de poder traspassar i que són els del respecte als drets fonamentals.

Des del 28 de febrer hi ha empresonat a Polònia, un estat de la UE, el periodista basc Pablo González (nascut a Rússia amb el nom de Pavel), acusat de ser un espia del Kremlin. Desconec quines proves i arguments van portar a la seva detenció quan informava des de la frontera polonesa de l’arribada de refugiats ucraïnesos que fugien de la guerra. De fet, les acusacions en què se sustenta el seu empresonament no les coneix, a hores d’ara, ni la seva família ni el seu advocat, Gonzalo Boye. Es tracta d’una imputació molt greu, la d’espionatge, castigada amb penes de fins a deu anys de presó, i voldria pensar que per part dels tribunals polonesos no s’ha decretat una mesura com la presó de manera arbitrària. Però que un mes després no s’hagi permès encara que pugui ser assistit i visitat pel seu advocat, i el fet que no se li assignés un advocat d’ofici fins catorze dies després de la seva detenció, traspassa tots els límits del respecte als drets humans i, en concret, al seu dret a defensar-se.

Quan Europa falla (ja sigui Polònia o Espanya) en allò més bàsic, tenim un problema, i el tenim tots els europeus.