Opinió

Punts de vista

ALCARRÀS

Que la magnífica pel·lícula Alcarràs de la directora Carla Simón s’emportés l’Ós d’Or de la 72a edició de la Berlinale ha posat en evidència no només l’Espanya de paper cartró que assegura que amb el català no es pot anar ni d’aquí a la cantonada, sinó també la genteta acomplexada i poruga del nostre dissortat i pobre país nostre. I si demostrar al món la universalitat d’una llengua perseguida, assetjada i menystinguda com ho és la catalana no fos suficient, Carla Simón va voler anar més enllà apostant sense manies pel català occidental de les terres de Ponent i allunyar-se de la vergonyosa adaptació que Televisió de Catalunya va fer l’any 2009 del llibre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, en què actors i actrius que interpretaven personatges de la comarca del Pallars Sobirà s’expressaven en un català oriental que va fer tremolar les parets del cinema de Sort el dia de l’estrena. Però Alcarràs és molt més que una aposta valenta a favor d’una llengua que es desfà com la cera tova. Alcarràs és una pel·lícula que denuncia un món que està en perill d’extinció, si fa no fa com la llengua catalana: la pagesia, l’agricultura familiar, un ofici que mena gairebé el 90% de l’activitat agrària a Catalunya. N’hi ha que deuen pensar que el món agrari només afecta aquells que s’hi dediquen. S’equivoquen, perquè som el que mengem, i si els pagesos desapareixen, amb ells desapareix un model de producció de quilòmetre zero que, si us plau per força, caurà en mans de grans indústries i fons voltors que fan i desfan sense mirar ni pel medi ambient, ni per la salut, ni pel benestar. Alcarràs posa el dit a la nafra denunciant sense embuts la substitució d’un model sostenible. “Aquest premi és per a la gent que cultiva la terra”, va exclamar Simón en rebre l’Os d’Or a Berlín. “El dedico a les petites famílies de pagesos que cultiven la terra, un estil de vida que avui dia és una forma de resistència i, sobretot, a la meva família que cultiva presseguers a Alcarràs”. El dia de la preestrena de la pel·lícula a la Llotja de Lleida no hi faltava cap autoritat. Tots ben afilerats i somrients davant les càmeres. A primera fila, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que després de gairebé un mes de les gelades i dos de pedregades, amb pèrdues del 80% de producció de la fruita de pinyol i més de 50.000 hectàrees de cultius afectades, encara no ha dit ni ase ni bèstia sobre ajuts al sector. I així anar fent...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)