Opinió

Punts de vista

PARLEM DE LA REGLA

Les qüestions que tenen a veure amb la salut de les dones sempre han quedat relegades a un segon pla

A les dones se’ns ha dit sempre que en públic no es parla de la regla. Que són coses de dones, que no s’han de comentar amb els homes i que durant el període menstrual hem d’aguantar i posar bona cara. Així, a grans trets, se’ns ha anat fent creure que la regla és una cosa “bruta”, una espècie de “maledicció” que hem de patir, per la qual ens hem de resignar. Curiosament no hi ha dades fiables sobre la quantitat de dones que tenen problemes relacionats amb la menstruació. I és que les qüestions que tenen a veure amb la salut de les dones sempre han quedat relegades a un segon pla. Es calcula que, entre el 25 i el 50% de les regles són doloroses i que el 70% de les dones hem sofert alguna que altra menstruació d’aquest tipus. Cada mes, moltes dones pateixen alteracions hormonals que afecten seriosament el seu estat d’ànim; dolor intens tant abdominal com als pits, cansament extrem, debilitat, migranyes, vòmits, diarrees... Els vivim amb tota la discreció possible perquè assumim que d’“això” no es parla. Que és una “debilitat” posar-ho sobre la taula.

La nova llei aborda precisament la possibilitat d’establir una baixa de fins a tres dies per menstruacions doloroses. Una proposta que, si no s’ha plantejat abans, és, segurament, pel que deia al començament d’aquestes línies: perquè no estava ben vist parlar-ne, perquè es pretenia que les dones ho assumíssim com a part del nostre dia a dia i perquè la societat no ha volgut prestar la més mínima atenció a una cosa tan comuna com difícil de suportar sense un tractament adequat.

L’Ajuntament de Girona va ser precursor d’aquesta mesura, tot i que en el seu cas, ofereix una flexibilitat laboral per recuperar les hores no treballades en els tres mesos següents, un plantejament que ara hauria d’anar més enllà, tal com preveu el nou text legal.

Quedarà pendent la rebaixa dels impostos que hem de pagar per utilitzar béns d’higiene íntima, una decisió que no s’entén i que deixa en evidència el llarg camí que queda per recórrer per normalitzar el que és el més natural del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)