Opinió

Vista enrere

Un tarat

No és el mateix fer que ser. Ser té una connotació intrínseca que forma part de l’essència de l’individu, mentre que fer té atributs més circumstancials i relacionats amb el comportament. Hi ha persones que són gracioses, hi ha persones que són intel·ligents, hi ha persones que són dolentes i així fins a l’infinit amb tots els atributs que vulgueu. Ser graciós no és el mateix que fer-se el graciós. Fer puntualment una cosa dolenta no et converteix en un dolent, de la mateixa manera que es pot ser intel·ligent i tenir actituds reprovables. Aquí rau la gran diferència entre atacar què fa o atacar què és una persona. Atacar què és, l’essència de la persona, es converteix en un insult, mentre que atacar què fa és, simplement, discrepar d’un fet puntual. Dimecres, Gabriel Rufián amb el seu “el tarat és qui la va proclamar [la independència]” va disparar el dard contra el què és una persona convertint la declaració en un insult. Tot i que el conductor del programa li va donar l’oportunitat de matisar les seves paraules –no sé si accentuant fer en lloc de ser n’hi hauria hagut prou–, Rufián va donar per bona la declaració. A diferència d’altres vegades, des de les files d’ERC, inclòs el mateix president Aragonès –i com no podia ser d’una altra manera–, es van desmarcar des del primer minut de les desafortunades declaracions, i el mateix Rufián, amb el cap cot, es va retractar i va demanar perdó més tard.

Al marge dels efectes que el dard de Rufián i la posterior redempció puguin tenir en les esquerdades relacions entre els socis de govern, la qüestió de fons rau més en una manera de fer política –i Rufián no en té l’exclusivitat– en què preval més el recorregut mediàtic i la potencial viralització a les xarxes d’una declaració que el contingut de la mateixa declaració. Ens toca viure l’era de la infoxicació, amb una saturació i bombardeig constant d’inputs de tot tipus: comercials, conductuals... I en l’àmbit de la política, també s’imposa el tot s’hi val per ser el centre d’atenció. L’únic objectiu és no ser invisible, i per això el màrqueting del segle XXI s’ha apropiat del “que parlin de mi, encara que sigui malament”. Va ser Cervantes qui va posar en boca del Quixot aquesta dita. Ves per on, un tarat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor