Opinió

Vista enrere

FOCS QUE HEM D’APAGAR TOTS

Tècnicament encara no som a l’estiu però l’onada de calor que estem patint ara i les altes temperatures que vam tenir al maig ens han fet oblidar un Sant Jordi de fred i aigua. Manola Brunet, presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, alertava en una entrevista a aquesta revista el passat octubre de les conseqüències del canvi climàtic al zona del Mediterrani, amb un increment tèrmic més accentuat. “Estem perdent totes les estacions”, deia Brunet. I ens serveix enguany d’exemple. Hem passat de l’hivern a l’estiu pràcticament sense transició i això no vol dir desterrar la roba de mig temps de l’armari; vol dir gelades a l’abril que es carreguen la flor dels arbres fruiters i arruïnen els pagesos i vol dir arribar al mes de juny amb els boscos ressecs perquè no hem tingut ni primavera ni pluges. Vol dir, també, plantar-nos a les portes de l’estiu amb els termòmetres batent rècords i amb tot el cos de bombers mobilitzat apagant focs.

En una altra entrevista publicada en el número de la setmana passada, el cap dels Graf dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, pronosticava que seria un estiu mogut. No ha calgut que passés ni una setmana per ratificar que, malauradament, també eren bons aquests pronòstics. Estem a les portes d’un estiu molt complicat i potser no n’hi haurà prou fent una crida a extremar les precaucions. Caldran renúncies a curt, mitjà i llarg termini però, sobretot, caldrà que com a ciutadans i com a país entenguem que, a conseqüència del canvi climàtic, ara l’escenari ja és un altre i que no és amb aigua que s’extingeixen les flames d’aquests dies. Dir que el foc s’apaga a l’hivern és veritat, però la frase ja es queda curta. El que toca apagar ara són els incendis que han de cremar d’aquí a 20 anys. Explicava Castellnou que per fer-ho calen decisions polítiques, gestió del territori i canvis en l’economia del país. I com a ciutadans també podem apagar els focs del futur. No s’hi val a plorar perquè se’ns cremen els boscos i comprar oli, vi, avellanes o pomes d’importació. Com a consumidors som corresponsables del foc si deixem a l’estacada els productors de casa i els obliguem, en definitiva, a abandonar la terra i deixar-la òrfena de gestió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)