Opinió

La República que bull

FUGIR D’ESTUDI

El govern de Pedro Sánchez no té cap tipus d’interès a resoldre la carpeta catalana, sinó a donar allargues

En català tenim un munt d’expressions per transmetre la voluntat de “perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d’un problema”. Podem donar allargues, fugir d’estudi, fer passar amb raons o amb cançons, emprenyar la gata o, fins i tot, embolicar la troca, tot i que en aquest darrer cas no només sembla deduir-se una intenció d’eludir el debat per no complicar-se la vida o per no tenir una resposta satisfactòria, tal com deien que feia Mariano Rajoy, sinó també una voluntat deliberada d’entorpir el tema amb tota mena de complicacions. El resultat final és el mateix (va passant el temps i el tema segueix damunt la taula perquè no hi ha voluntat de resoldre’l), però l’actitud no és només de desídia, sinó de provocar mala maror. En tot cas, sigui quina sigui l’expressió que escollim (i segur que molts de vostès n’han pensat alguna altra mentre llegien) fa mesos, per no dir anys, que ha quedat ben clara la voluntat del govern espanyol de donar allargues a la carpeta catalana. I no estem parlant només de no prendre decisions (que més aviat van en el sentit contrari de la concòrdia, com en el cas de la manca d’inversions o el Catalangate), sinó senzillament d’asseure’s a parlar. Pedro Sánchez, que va veient com el cercle de la dreta s’estreny elecció rere elecció, no troba mai el moment de reunir-se amb Pere Aragonès.

Aquest dimecres, cansada d’esperar, la consellera de la Presidència es va desplaçar fins a la capital del regne per suplicar un avenç en la taula de diàleg. El resultat de la trobada va ser vergonyós: “Avui hem iniciat un procés per obrir l’agenda de desjudicialització del conflicte polític”, va afirmar Vilagrà després de la reunió amb el seu homònim espanyol. No obstant això, ni es va aconseguir cap compromís de depurar responsabilitats, d’arribar fins al fons de l’assumpte i d’impedir que es repeteixi el Catalangate –l’escàndol més gran d’espionatge il·legal que s’ha conegut a Europa–, ni tampoc es va obtenir cap avenç en l’agenda sobre l’amnistia, la fi de la repressió o un referèndum acordat, temes que ni tan sols es van posar damunt la taula. L’única concessió que va fer Félix Bolaños va ser “comprometre’s” a concretar una reunió entre Aragonès i Sánchez, però sense fixar data i supeditada a fer-la “quan l’agenda de Pedro Sánchez ho permeti”. En realitat, tampoc calia aquesta trobada per saber que el govern espanyol no té cap tipus d’interès a resoldre la carpeta catalana i que, com a mínim fins que li resulti impossible trobar alguna excusa (electoral o climatològica, tant se val), sempre fugirà d’estudi.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)