Opinió

De Salses a Guardamar

MAI ÉS MASSA TARD

En el discurs de diumenge passat a l’estació de Pithiviers (al sud de París), commemorant el 80è aniversari de l’operació més gran de deportació de jueus cap als camps de concentració alemanys, el president de la República, Emmanuel Macron, pronunciava un discurs de reconeixement dels errors d’un dels períodes més foscos i vergonyosos de la història de França per haver lliurat milers de persones de confessió jueva a l’Alemanya nazi. Aquestes paraules recordaven les que pronuncià a Alger el febrer 2017, quan era candidat per primer cop a la presidència de la República. Llavors reconeixia, referint-se a la guerra d’Algèria: “La colonització és un crim contra la humanitat i una veritable barbàrie. Hem d’acceptar el nostre passat i demanar disculpes.” Mai fins llavors cap màxim representant de l’Estat havia gosat ensenyar les vergonyes de la República. Sí, aquesta república de Zola, d’Hugo, de Diderot. Sí, aquesta república de la liberté, égalité, fraternité també té, per dir-ho amablement, misèries “amagades”. Malgrat la polèmica suscitada en diferents mitjans per les declaracions citades, tant les del 2017 com les d’aquest 17 de juliol, França mostra el desig, o més aviat la necessitat, de reconciliar-se amb la seva història.

Ara, tot i guardant la deguda proporció, la pregunta seria: algun dia un president de la República Francesa reconeixerà nous errors i demanarà disculpes pel genocidi lingüístic i cultural que han patit les llengües minoritzades de l’Estat francès d’ençà del segle XVIII? Recordem els rètols a les entrades d’escoles de la Catalunya del Nord: “Sigueu nets, parleu francès.” O els rètols a les escoles bretones: “Està prohibit parlar bretó i escopir al terra.” Recordem també la discriminació social i professional pel fet de no parlar el mateix francès de París i tenir un accent un poc massa pronunciat pel gust de la capital. Recordem els càstigs i els cops de bastó dels mestres educats* per parlar català, o bretó, o basc, o occità, o... Algun dia fora bo sentir declaracions que reconeguin aquestes altres vergonyes de la República, que posin en plaça tota una colla de mesures per reparar la història i permetin una real promoció de les llengües anomenades “regionals” per evitar llur desaparició. Llavors les paraules prendran sentit, quan encara som a temps.

*cançó de J.P. Giné. Cantautor nord-català.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor