Opinió

La República que bull

UN SETGE QUE NO S’ATURA

Just l’endemà que els dos governs es posessin d’acord sobre el català, el TSJC va portar al Constitucional la llei del català

El setge judicial contra el català a l’escola no s’atura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat portar al Tribunal Constitucional el Decret llei 6/22, que fixa els criteris aplicables a l’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, aprovat pel govern al maig; i també la Llei 8/22, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, aprovada pel Parlament, i conclou que la llengua castellana no hi està representada com a oficial, “exclou” el castellà com a llengua vehicular i introdueix un model que “trenca” amb la paritat de llengües oficials. De fet, era bastant previsible que la llei acabés al Constitucional, fos per una via o per una altra. La decisió, ironies de la vida, arriba just l’endemà de la taula de diàleg en la qual els dos governs van acordar “donar suport al desenvolupament del marc normatiu recent consagrat pel Parlament de Catalunya” i van ratificar el convenciment d’ambdues parts que “les disposicions d’aquesta llei s’adeqüen als marcs constitucional i estatutari”. També assumeixen el compromís de “resoldre per la via del diàleg i la negociació els conflictes que hi pugui haver en l’aplicació o el desenvolupament del marc normatiu vigent”. L’acord, més enllà que figuri en una taula en la qual hom esperaria que es parlés de com aturar la repressió i com canalitzar el dret a decidir dels catalans, suma el PSOE a l’acord parlamentari i s’esforça per eludir la via judicial.

La batalla pel català, en tot cas, no s’atura. I difícilment ho farà en el futur, condemnats com estem a defensar la llengua en un Estat que l’ha perseguit i menystingut de manera sistemàtica i que té veritable urticària al pluralisme lingüístic. Des dels seus inicis, Espanya s’ha construït a partir d’una llengua (el castellà) que calia imposar a les altres. I, amb períodes de més o menys virulència, de més o menys tolerància, hem hagut de patir un menysteniment constant, sense aturador. L’enyorat Francesc Ferrer ho va deixar detallat en un monumental llibre: La persecució política de la llengua catalana. Val la pena rellegir-lo de tant en tant per saber d’on venim i on ens trobem. El conflicte, tots ho sabem, no es resoldrà amb acords entre governs, ni tan sols canviant a fons l’aparell judicial de l’Estat, manifestament reaccionari. Forma part de l’essència de l’Estat i només es resoldrà del tot quan canviem d’estat i en tinguem un en el qual la llengua del país ocupi el lloc que li pertoca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)