Opinió

De Salses a Guardamar

Fa un cert temps

Fa un cert temps, fins i tot alguns anys, se m’excusava una noia nord-catalana per no parlar bé el català perquè, deia, ella no era d’origen català. Quan li vaig anunciar que el seu cognom sí que ho era, m’ho va negar amb rotunditat i va mantenir que se tractava d’un cognom ben francès, de procedència germànica. Se deia... Fuster. Evidentment, ho pronunciava a la francesa [fys’t??], amb una intenció deliberada de forçar un so gutural que donés a Fuster un petit semblant teutònic.

L’anècdota, atribuïble a la bonhomia nord-catalana, còmica si voleu, revela també alguna cosa sobre el que representa encara avui la violència simbòlica a casa nostra. Segurament per aquest motiu, el meu pensament va anar en aquell moment cap a Joan Fuster i la idea del provincialisme i el complex d’inferioritat que trobem a l’obra Nosaltres els valencians. El paral·lelisme entre el que nos relata Joan Fuster el 1962 i el dia a dia a Catalunya Nord és, encara avui, molt gran. Sembla que el sud i el nord del país hagin seguit una mateixa trajectòria tot i ser administrats per estats diferents i amb formes diferents de repressió lingüística i cultural. En ambdós casos, els estats han reeixit a fer que la ciutadania es considerés vassalla i desitgés esborrar tota traça de singularitat en relació amb la idiosincràsia dominant.

Tanmateix, la popularització del concepte Països Catalans segellat per Joan Fuster en els anys seixanta va permetre restablir una personalitat compartida de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, apartant-los del provincialisme i, sobretot, començar a treure les perifèries de l’aïllament lingüístic i cultural al qual estaven sotmeses. Per fi, teníem un nom que ens unia de nou i amb el qual ens identificàvem, i no tan sols lingüísticament i cultural. En realitat, el concepte Països Catalans ens reuneix també nacionalment de nord a sud, contràriament a la recent expressió “territoris de parla catalana”, amb rerefons reductor a comunitat exclusivament lingüística. Tanmateix, amb coneixement de causa o no, anem incorporant aquesta nova fórmula en el nostre llenguatge que va imposant-se i estenent-se fins a substituir, aneu a saber per quins motius o interessos, tota altra terminologia existent per designar el conjunt de la nació catalana.

Retre homenatge enguany a Joan Fuster no s’entén sense reivindicar els Països Catalans, com fèiem fa un cert temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor