Opinió

Escala de grisos

INSOMNI I SON SEGMENTAT

En les referències recollides per Arthur Roger Ekirch es parla del primer i el segon son com una pràctica natural

La pandèmia del coronavirus ha permès plantejar algunes curioses hipòtesis antropològiques, com la del son segmentat. Diversos mitjans de comunicació, des de la BBC fins a The New York Times, han parlat d’aquest sistema de dormir que consisteix a fer-ho per parts, i no les vuit hores seguides que es consideren com a norma. Un dels estudiosos que hi ha al darrere és Arthur Roger Ekirch, catedràtic d’Història de la Universitat de Virginia Tech, als Estats Units. Fa més de trenta anys que investiga sobre els patrons de son i de vigília, sobre com s’han anat organitzant les activitats nocturnes i com han anat canviat amb el pas del temps.

L’any 2013 va publicar un llibre (At Day’s Close: A History of Nighttime, només en anglès) en què recull més de cinc-centes referències –des de l’Odissea d’Homer fins a estudis antropològics recents de tribus nigerianes– que parlen d’aquesta segmentació del son. Ell l’anomena son bifàsic, i segons la informació recollida en documents públics i privats (sentències judicials, cartes, biografies, obres d’art, escrits mèdics, manuals religiosos...) era una pràctica estesa arreu fins a finals del segle XVIII, també a Europa. Es dormia en dues tandes: un primer son poc després de la posta de sol i fins cap a la una de la matinada, seguit d’un parell d’hores de vigília, i després un segon son que ja arribava fins al matí de l’endemà. En aquell interludi era habitual fer algunes feines en funció de la classe social de les famílies. Supervisar el bestiar, atiar el foc, conversar, resar o practicar sexe eren les més habituals. S’han trobat manuals del segle XV amb oracions específiques per a aquelles hores de vigília, i escrits mèdics del segle XVI que expliquen que precisament aquelles estones eren les més adequades per tenir relacions sexuals amb ànim reproductiu. El que més sorprèn, segons ha explicat diverses vegades Ekirch, és que en totes aquestes referències es parla del primer i el segon son com una pràctica completament natural i estesa en tots els àmbits. Ara bé, l’arribada de la il·luminació artificial a les ciutats coincideix amb la desaparició d’aquestes referències. A més, la industrialització impulsa la idea de l’eficiència: compactar el son permet dormir menys hores i treballar-ne més. S’ha arribat a dir que les famoses vuit hores són un invent capitalista. En qualsevol cas, amb la pandèmia i el teletreball han anat apareixent testimonis de persones que, segons diuen, estan tornant de manera imprevista a practicar el son bifàsic, tot i no haver-ne sentit a parlar mai. El cos els demana ficar-se al llit d’hora, aixecar-se un parell d’hores de matinada, i continuar dormint després. De moment, els experts en son no ho veuen gaire clar, i creuen que aquest sistema només pot ser adequat per a aquells que ja pateixen insomni, i que han trobat en el son segmentat una sortida a l’angoixa que els provoca la seva situació. Si es pot dormir d’una tirada, no cal despertar-se, asseguren.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)