Opinió

La República que bull

LLUITA SENSE TREVA

Els jutges no pensen donar treva en la vocació congènita d’interferir en les decisions polítiques

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit mantenir les mesures cautelars sobre el 25% de castellà en dos instituts. Fa poques setmanes, el mateix tribunal va denegar a l’Asociación Escuela Bilingüe l’aplicació del 25% de castellà a tots els centres educatius de Catalunya perquè la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari i el decret llei aprovat paral·lelament feien inaplicable la sentència que imposava el 25% de castellà a tot el sistema educatiu. Ara, però, el mateix tribunal “argumenta” que “l’ús mínim de castellà cautelarment acordat no resulta afectat per la prohibició de percentatges establerta en l’article 2.4 del decret llei”. I, a més, afegeix que el precepte estableix “un criteri que regeix per a l’elaboració de projectes lingüístics, als fins de programació que li són propis, i no és extensible al nombre real d’hores lectives que s’imparteixen en una o una altra llengua, que òbviament sempre ofereix paràmetres numèrics o percentuals”.

La decisió del tribunal resulta insòlita, i tal com remarcava ahir la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, no aporta més que “confusió a les famílies, inseguretat jurídica als centres afectats i una discriminació als alumnes als quals es demana que s’apliqui un percentatge de castellà que no s’aplica al conjunt dels alumnes catalans”. A l’inici del curs, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va assegurar que “cap aula de Catalunya” aplicaria el 25%. Però poques setmanes després, com si es tractés d’un partit en diferit, els jutges li responen que el Departament d’Educació no podia tirar pel dret i que “qualsevol modificació que pretengui fer-se sobre aquestes mesures ha de ser aprovada per aquest tribunal”. El suposat blindatge legal que s’hauria aconseguit amb les noves normatives aprovades amb un ampli consens de la cambra catalana (ERC, PSC, JuntsxCat i En Comú Podem) ha quedat en un no res, i la inseguretat jurídica ha tornat a les aules.

Les dues resolucions arriben, casualitats de la vida, l’endemà mateix que el president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús M. Barrientos, deixés clar que no hi ha desjudicialització que valgui. I pocs dies després que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, assegurés que desconfia de la via del diàleg amb l’independentisme. Els jutges, doncs, no pensen donar treva en la vocació congènita d’interferir en les decisions polítiques, una pràctica que posa de manifest la precarietat de la democràcia espanyola.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)