Opinió

De Salses a Guardamar

Elisabet la feminista

Dues històries m’han cridat l’atenció aquestes setmanes. D’una banda, la mort de la reina anglesa, que cueja com van cuejar els seus funerals. Hem vist la pompa i els honors i les anades i vingudes de les despulles d’Elisabet II. L’han passejat com si es tractés del braç incorrupte de santa Teresa de Jesús a l’Espanya del segle XVI. Més que la parafernàlia del comiat –xoca veure tot això al segle XXI i que encara estiguem parlant de reis i reines– fa pensar tot el que s’ha parlat a posteriori. Hi ha hagut qui ha associat Elisabet II amb el feminisme. Feminisme? Per què? Pel fet de ser dona i haver tingut un càrrec de poder. Hi ha revistes de les mal anomenades “femenines”, les del paper cuixé, que n’han parlat. Llegeixo: “La monarca bé podria considerar-se una icona feminista, ja que ha demostrat amb escreix la fortalesa d’una dona convertida en reina durant els seus setanta anys al tron.” I signa el text una dona. Ve a dir que una dona pel fer de tenir poder i actuar “com un home” és un exemple de feminisme? Ens hem tornat bojos? No deu ser més aviat que va ser una dona que va contribuir a perpetuar el patriarcat? Va complir un rol i unes expectatives, i poca cosa més se’n pot extreure. Que la seva història va lligada al colonialisme i a molts -ismes –racisme, per exemple–, i això no queda bé als panegírics? Què hi farem, no es pot rentar tot el que està brut. Busquem on no n’hi ha. La reina era això, una persona fent de reina en ple segle XX i XXI.

Un altre regalet, per a mi, ha estat la tradició del col·legi major madrileny, on els residents –pels preus que paguen els seus papàs, són el que se suposa la flor i nata del pijoplaneta– ens han delectat amb crits de “putes” i “nimfòmanes” a les seves companyes i amb una coreografia eurovisiva. Necessiten educació sexoafectiva diem, i sí, tots la necessitem. I per damunt de tot, necessiten educació, senzillament. Si aquest és el material que enviem a la universitat, estem fent el préssec. Igual o més que fastiguegen aquests paios, enzes que confiem que redrecin la seva visió del món, ho fan els comentaris per justificar-los: “tradició”, “broma”, “són unes criatures”... Mireu, no! Tornem a buscar on no n’hi ha. Que els han linxat? Sap greu, però la vida és així: hi ha conseqüències. Poc més a dir.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor