Opinió

Escala de grisos

Pablo, no

Per les xarxes corre un vídeo que recopila les sortides de to de Motos i la seva claca de formigues

Voler és poder. La frase no es pot aplicar a tot, però a força situacions, sí. Per exemple, jo fa uns anys era més masclista que ara. I al final, si hi ha hagut canvis en la meva manera de veure el món ha estat més per decisió conscient –voler saber, escoltar, tenir criteri propi, revisar– que no pas fruit de l’adoctrinament. Hi deu haver dones que porten en l’ADN la consciència feminista. D’altres, i aquí m’hi incloc, hem hagut de fer un camí i despertar. Hem visualitzat el masclisme, li hem posat nom, ens hem perdonat per viure en la inòpia i intentem girar la truita, abans que cap altra, la pròpia. Quant a violències i masclismes han estat uns dies intensos. Només m’aturaré en tres situacions. La primera, al Congrés dels Diputats. Si hi ha una persona que ha servit de diana és la ministra Irene Montero. Vox li diu que “l’únic mèrit que té és haver estudiat a fons Pablo Iglesias”, que és el mateix que dir-li que l’únic mèrit que té és haver-se tirat Pablo Iglesias. En la sessió al Congrés hi va haver moltes més frases vergonyoses. Tant se val. Les va proferir una dona. I sembla que encara faci més mal. Sentir una dona, que hauria de ser germana, fent servir atacs, que no argumentacions, propis de la caverna més cavernosa. Encara, de debò?

Segona escena. El govern de Galícia fa un anunci suposadament contra les violències masclistes. Mostra una noia amb malla curta que surt a córrer de nit. I es pot llegir: “Es posa unes malles esportives. Va a córrer de nit. Què passa, ara? No hauria de passar, però passa.” Què és això de posar l’èmfasi en la roba i l’hora? Esteu dient que ella s’ho està buscant? Potser no ho pretenien, però aleshores –humil opinió– no s’ha fet bé.

La tercera situació s’ha generat arran de la campanya “Si ni tu ni jo hem estat, aleshores qui?”, del Ministeri d’Igualtat. S’adreça directament als homes i els anima a no callar, a no defensar-se els uns als altres en nom d’una fraternitat maligna. L’espot ficciona situacions que han passat, per exemple el cas del Xokas, el youtuber que admira l’amic que s’emporta el llit les noies borratxes, és a dir, que les viola. L’anunci també retrata una escena que ha deixat les xarxes bullint. Recorda quan Pablo Motos, en una entrevista a Elsa Pataki, li va preguntar si dormia amb roba interior sexi o còmoda. Tots els que s’han sentit assenyalats, Motos inclòs, han reaccionat tirant pilotes fora, intentant justificar-se. Ni una engruna de reflexió. Com a gran argument, a part de fer-se l’ofès, ha dit que també fa preguntes d’aquest tipus als homes. Perdona? Pablo, no. Per les xarxes corre un vídeo amb sortides de to de Motos i la seva claca de formigues i altres animals. Les reaccions d’aquests dies confirmen per on cal anar: les dones hem fet molta feina per saber qui som i què volem. Toca que el focus es desplaci de les dones que reivindiquen als que agredeixen –inclosa la diputada de Vox.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)