Opinió

De Fraga a Maó

L’acadèmia aragonesa de la llengua

Aragó és un territori lingüísticament ric i divers, on conviuen tres llengües: lo castellà, l’aragonès i el català. Aquestes dos últimes es parlen –i així estan documentades des de l’edat mitjana– al nord i a l’oest, respectivament.

En l’àmbit polític, cal destacar la Declaració de Mequinensa (1984), que va ser l’impuls gràcies al qual lo català es va poder començar a aprendre als estudis de les localitats catalanoparlants de la Franja. No obstant això, al llarg dels anys, des de les institucions aragoneses, pocs han set los qui han tingut la sensibilitat de reivindicar-lo. Les accions per protegir la nostra llengua i ficar en valor el conjunt de les llengües pròpies de la comunitat han set escasses. És més, a voltes s’ha anat enrere (podem recordar lo vergonyós LAPAO-LAPAPYP).

La Llei 3/2013 de les Llengües d’Aragó, va iniciar un camí no exempt de polèmiques i dificultats –segons les paraules d’Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del govern d’Aragó–, que finalment va portar a la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Aquesta té les funcions d’establir i vetllar per les normes d’ús correcte de l’aragonès i del català defensant los drets lingüístics dels seus parlants i assessorant els poders públics i institucions sobre aquestes. Los seus estatuts van ser aprovats el 2018, però fins al juliol de 2021 no van ser nomenats los primers quinze acadèmics, proposats per la Universitat de Saragossa i les corts i el govern d’Aragó. Lo passat 15 de novembre, a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa, es va fer l’acte de presa de possessió dels càrrecs electes de l’Institut Aragonès del Català i de l’Institut de l’Aragonès, agrupats a dins de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Com va manifestar Javier Giralt, director de l’IAC, esta institució “neix amb la voluntat de ser acceptada pels aragonesos i les seues institucions socials i polítiques”. No és un objectiu fàcil. Lo tema de la denominació de la nostra llengua a l’Aragó, històricament ha generat conflictes, i en estos temps actuals amb una elevada tendència a la polarització social i política, lo discurs incendiari sovint s’impose al discurs fonamentat, lo diàleg i la germanor entre veïns d’una mateixa terra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)