Opinió

La República que bull

SALVAR LA LLENGUA

Fa temps que els indicadors ens alerten que la salut de la llengua catalana és molt precària

Dijous, el president de la Generalitat va viatjar fins a Ginebra per parlar de la situació de la llengua catalana davant el Fòrum sobre Qüestions de les Minories, un òrgan creat pel Consell de Drets Humans de l’ONU el 2007 com a plataforma de defensa de temes que afectin les minories nacionals, religioses i lingüístiques. Pere Aragonès va denunciar el procés “d’assimilació nacional, cultural i lingüística” del govern espanyol. Al llarg de la seva història, la llengua catalana ha hagut de fer front a tres estats que si bé han tingut estratègies diverses han compartit el mateix objectiu de liquidar les llengües minoritàries i imposar-ne una de comuna, ja es digui castellà, francès o italià.

Bona part dels mals venen de fora, és cert, però també hi ha factors endògens, que depenen de nosaltres, des de legislar bé en un tema clau com l’audiovisual fins a blindar realment la immersió a l’escola. Aquest dimarts, en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans, el mateix Aragonès va reconèixer: “Durant massa temps no hem prestat prou atenció a l’estat de la llengua”, una esmena a la totalitat als governs dels darrers anys, liderats per diversos partits polítics. Fa anys que els indicadors posaven de manifest un deteriorament alarmant, amb un descens del nombre de parlants habituals i una irrellevància preocupant en determinats àmbits, com ara les plataformes audiovisuals o els jutjats. Però també cal tenir en compte un símptoma difícilment quantificable però igualment preocupant: l’empobriment progressiu de la llengua que parlem o escrivim, que perd registres i mots propis i en manlleva d’altres llengües.

Les dades, doncs, no conviden a l’optimisme, però no deixa de ser un element imprescindible que tots plegats, des del govern fins a la ciutadania, prenguem consciència de la situació en què es troba la llengua catalana i de la necessitat de revertir-la al més aviat possible. De moment, el govern ha començat a fer els deures: està impulsant el Pacte Nacional per la Llengua, que hauria de refermar els consensos al voltant del català i fixar un full de ruta compartit per la majoria de la societat, i aquesta mateixa setmana ha anunciat cent mesures per revertir la situació de l’ús social de la llengua, per bé que una bona part d’aquestes mesures ja es duien a terme. Ara ens toca vetllar perquè siguin realment efectives, i a la ciutadania ens toca assumir el nostre paper, convertint-nos en agents actius en defensa de la llengua, fent que esdevingui un instrument imprescindible de la nostra vida quotidiana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)