Opinió

Escala de grisos

ENYORANT LA FOSCOR

La contaminació
lumínica afecta la salut de les persones.
I això és vàlid per a totes les èpoques de l’any

Un dels excessos que tenim més interioritzats i assumits de l’època nadalenca és el lumínic. És fàcil quedar hipnotitzats per la brillantor de les llums que omplen carrers i aparadors, un cant de sirena visual que atrau irremeiablement cap al consumisme. Sabem que la butxaca se’n ressentirà, però la lluminositat i brillantor és l’ambient esperat d’aquesta època de l’any i, vulguem o no, transmet una sensació de familiaritat, encara que sigui completament artificial. És com si en alguna part del nostre cervell recuperéssim la seguretat de les fogueres que aplegaven els nostres ancestres i amb les quals es protegien les fredes i llargues nits d’hivern. Però una cosa és la calidesa d’un foc i l’altra l’orgia lumínica en què s’han convertit les ciutats actuals, una orgia que arriba al clímax precisament aquest dies. A part de la despesa energètica que comporta (i que dol en moments de crisi), hauríem de recordar que la contaminació lumínica també afecta la salut de les persones. I això és vàlid per a totes les èpoques de l’any.

És evident que l’enllumenat públic ha estat un dels grans avenços de la societat moderna. Ja té més de dos-cents anys d’història: el primer carrer es va il·luminar a Londres, amb una làmpada de gas, el 1808. A l’Estat espanyol, Barcelona va ser la ciutat pionera, el 1826, amb els primers fanals instal·lats, també de gas, a les instal·lacions de la Junta de Comerç. L’èxit d’aquesta mesura va ser tan important que dues dècades després la ciutat inaugurava els primers fanals públics. Barcelona, curiosament, va tenir abans una xarxa de gas que d’aigua corrent. Anteriorment, en alguns carrers i places ja s’utilitzaven torxes i làmpades d’oli, però va ser a partir d’aquells primers fanals que la sensació de seguretat va augmentar notablement als carrers.

Amb els pas del temps arribaria l’electricitat, i la il·luminació deixaria de ser sobretot una mesura de seguretat per convertir-se també en un element atractiu en aparadors i tota mena d’establiments (la llum vermella associada als prostíbuls, la creu verda a les farmàcies...) Les ciutats, carrers i edificis s’han tornat tan brillants que des dels anys cinquanta del segle passat ja es parla de contaminació lumínica, i des dels anys vuitanta s’ha anat intensificant la recerca sobre els efectes que provoca. Un dels estudis més recents, fet a la Xina i avalat per la comunitat científica internacional, mostra una relació molt estreta entre el risc de patir diabetis i l’exposició a la llum artificial durant la nit. També se sap que la il·luminació artificial té impacte en la biodiversitat i, com és evident, perjudica l’observació astronòmica. Però, per desgràcia, encara no hi ha un consens clar sobre què considerar contaminació lumínica. Per als més restrictius és qualsevol font de llum artificial a la nit. Per als que ho són menys, només la llum innecessària i prescindible. El debat està obert.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor