LA FRONTERA ANTICATALANA

Aquest gener 2023 comença el tercer any de tancament unilateral, injustificat, il·legal i descarat de la frontera del Pirineu des que l’11 de gener 2021 el prefecte de Perpinyà, amb el beneplàcit de les autoritats espanyoles i sobre ordre del govern francès, va manar tancar, fins a nova ordre, tots els punts de passos “secundaris” entre el nord i el sud de Catalunya. Queden barrats amb blocs i llevats de terra els colls de Banyuls, de la Manrella, de Costoja, el camí d’Age a Palau, la ruta de la Vinyola a Enveig, “prohibits a la circulació dels vehicles i de la gent a peu”. L’autoritat ha fet servir totes les argúcies i pretextos: evitar la propagació del virus, impedir la immigració, blocar el tràfic de droga, prevenir el pas de terroristes... No han gosat repetir, com el 1986 amb Txernòbil, que les radiacions se paren a la frontera, però no n’estem pas lluny.

La realitat és que, des del Tractat del Pirineu i la partició de Catalunya, la frontera s’ha fet servir d’eina anticatalana. Els tancaments sols perjudiquen els habitants. L’annexió i el control del territori català (francesos d’un costat, espanyols de l’altre) sempre han estat l’instrument de la submissió efectiva i de la humiliació simbòlica dels habitants. La frontera intrapirinenca sempre ha estat anticatalana.

Més proves d’anticatalanisme fronterer. TV3 no arriba (fàcilment) al nord de la frontera: cap proveïdor d’internet l’inclou a l’oferta dels centenars de teles, i per internet els millors programes no tenen dret de retransmissió. Pel que fa a les matrícules, fa anys i panys que policies nacionals i mossos d’esquadra multen o prohibeixen circular els portadors de “CAT” (uns miserables adhesius) al seu vehicle. La premsa (sud)catalana no franqueja la línia de demarcació i no arriba als quioscos nord-catalans. A Llívia hi són, a Sallagosa o a la Guingueta, no... Quant als trens (eix bàsic de la vertebració i integració europea, no?) seria risible si no fos escandalosament vergonyós: els miliards d’euros de l’LGV serveixen perquè els quatre trens diaris entre Perpinyà i Barcelona se redueixin ara a... dos. I l’SNCF veta els trens espanyols de passar la frontera i exercir la lliure concurrència al mercat europeu. Si això no és prevaricació i malversació de diners públics...