Opinió

Dietari setmanal

El voraviu

Joan Vall

i Clara

jvall@lrp.cat

Divendres. 3. març

Cuida’t dels amics, Maragall

No fa gaire favor que et programin desercions a la mateixa línia de sortida

Cinc de cinquanta tampoc és res de l’altre món, segons com es miri. Com aquell qui diu, un 10% de descompte el fan en molts llocs quan se saben davant d’una bona venda o d’un bon client. Que de l’àmplia base de cinquanta personalitats que feien costat a Ernest Maragall se n’hagin desdit cinc en les primeres hores tampoc és res de l’altre món. Altre cop un brillant aparell de comunicació en l’entorn d’ERC, això sí! El problema és que ningú compta amb cap tant per cent de pèrdua, abans de començar, entre els que donen suport públic a un candidat. És feina mal feta, per dir-ho suau. Diria l’àvia Neus que amb amics així, no li cal preocupar-se dels enemics, al candidat. Acabi com acabi aquesta propera contesa electoral, la història del retorn de Maragall al municipalisme amb ERC serà per fer-ne un fulletó de Vides exemplars. De bon començament aquell encreuat màgic amb Alfred Bosch, que havia estat escollit en primàries, però que va ser sacrificat per un nou obscur objecte del desig. A mig mandat la brillant idea de fer-li menjar amb patates i amb llum i taquígrafs la seva oposició al pressupost de Colau. Deixar-li la sortida de dir que era una ordre del partit per un canvi de cromos, també el va posar en una situació galdosa. Ara una ració de desercions sota la pancarta de sortida que volia reflectir com s’havia eixamplat la base. Cuida’t dels amics, Maragall, si vols arribar sa i estalvi a la nit electoral!

Dissabte. 4. març

I què, si hi ha la Danae?

No hi ha audiència jove per aixecar. Només calé públic per enterrar

No veia el Zona Franca de Joel Díaz i ara no veuré el de Danae Boronat. No per res. Pura i dura biologia. Soc a fer nones, a aquella hora. Podria veure-ho enllaunat i a la carta, però el dia no dona per obrir llaunes ni per escalfar congelats, i no necessito fer-ho perquè no és tant el Zona Franca el que m’interessa com el seu entorn. Algú necessitava mostrar que el poder estava repartit diferent, i va llepar un humorista. La cadena de solidaritats va ser prou decent, i li va fer costat el mateix capità de la companyia. Per un moment va semblar que els oprimits sobreeixirien als opressors i el programa va estar a punt de desaparèixer. Però com ha de ser, sempre hi ha una Danae disposada també a una causa justa que refaci baules trencades i mantingui la cadena. Com toca en un país civilitzat de comunicadors civilitzats i grans pressupostos públics en la comunicació. Ara les esgarrifances i els calfreds per les audiències ja superen Joel Díaz. Dimecres varen tenir feina a doblar 8TV, que encara fa números per sota de l’1%. Les apostes trencadores per captivar jovent no varen fluir sota La Sotana i Danae encara ho peta menys. La tele convencional està sentenciada. No és per a joves. Com a model, com a mitjà, com a instrument, és un model, una eina, per a vells. Per a gent gran, tercera edat, boomers o com ens vulguem autoqualificar, amb el màxim respecte. No hi ha audiència jove per aixecar. Només calé públic per enterrar.

Diumenge. 5. març

El net de can Pecoli

És ben parit que l’eminent cardiòleg aixequi el martell d’adolescent

No he tornat a veure en Josep Lluís Mont Girbau de quan érem adolescents i despertàvem a la política. Venia a Calonge estius i caps de setmana. Era un pont estès entre la colònia xava (més de tennis) i els autòctons (més de cabana a la riera i pedregada entre colles al pla i als vinyers). Tenia dos mèrits. Un de genètic i un de personal. Els autòctons, sectaris un tros llarg, li reconeixíem orígens. Era el net de can Pecoli, forn emblemàtic de Vila amb can Menció, can Faig i ca l’Arnaldo. Ell s’havia treballat el mèrit de la militància catalanista i picava pedra pel Reagrupament d’en Josep Pallach. Quaranta anys després d’aquelles cuites del tardofranquisme retrobo en Mont, eminent cardiòleg de nivell mundial, com un dels impulsors de Metges pel Català. La tiktokera els ha fet disparar les adhesions, i avui passava de les dues mil. Vet aquí el camí. Reengegar de baix, de dins i d’arreu amb gent que no busca càrrec ni paga. No és només la tiktokera. És el circ de Dolors Montserrat contra la immersió. Del jutge Escalona del 12, que després de set anys necessita intèrpret. D’Amazon, que continua fent parlar Alexa en castellà. D’Agnès Marquès, que hi parla amb Del Olmo, i dels immigrants, que per aprendre català han d’anar a llista d’espera. Recupero Cuixart quan citava Maragall. “Cadascú al seu lloc i al cop del seu martell.” Que ben parit que quaranta anys després l’eminent cardiòleg aixequi el martell adolescent! Un com ell en tots els sectors!

Dilluns. 6. març

Fracciona que fraccionaràs

Ho feien Antifrau, Justícia i el Síndic de Greuges, però Borràs espera sentència

Té la seva conya (per dir-ho d’alguna manera) que la mateixa Oficina Antifrau hagi fraccionat indegudament contractes, segons la Sindicatura de Comptes. I al costat de l’Oficina Antifrau i de dotzenes d’organismes públics més (de l’administració local i autonòmica) també resulta paradoxal (per dir-ho d’alguna manera) que la Sindicatura de Comptes n’hagi detectat a la Sindicatura de Greuges i al Departament de Justícia. Aquí t’hi vull, Pauleta!, que diria l’àvia Neus. Justícia, Síndic i Antifrau (deu n’hi do el triumvirat) també feien allò pel qual Laura Borràs espera sentència. No descartin, vist el panorama, que si gratem trobem fraccionament indegut de contractes a la mateixa Sindicatura de Comptes. Si s’hi fixen bé veuran que quan fem cagar el tió per Nadal també fem fraccionament indegut de contractes casa a casa i que l’arribada dels Reis d’Orient el 5 de gener també va per fraccionament. Tots contra la corrupta Borràs i resulta que fraccionar és l’esport nacional. La Sindicatura n’ha trobat en 44 casos dels informes que ha fet des del 2018; és a dir, en un de cada quatre informes. Algú pot explicar on som? Si tenim el Parlament penjat com un fuet i no hi havia una persecució política a Laura Borràs, com és que els informes de la Sindicatura no creen l’alarma social per perseguir-los d’ofici tots? Tan ceballuts són aquests fiscals que creuen que ni ho han de dissimular una mica, que l’objectiu era Borràs?

Dimarts. 7. març

BTV, monstre de les galetes

Firmen la pau social pel mòdic preu de 3 milions l’any i ja en són 20

BTV també flaira que bufen aires d’eleccions i ha aprofitat per consensuar un nou acord marc de quatre anys (2023-2026) amb el consistori barceloní. Menys Cs (que s’ha abstingut), tots els grups del consistori (tots!) han dit que sí a una despesa de 76 milions d’euros (76.622.033 euros). Sense despentinar-se! Quan acabi aquest acord marc ja no seran els 17 milions que eren fins ara cada any. Ja en seran 20! Amb aquesta inversió volen aconseguir multiplicar per quatre la facturació comercial que no han aconseguit moure en trenta anys. De fet, tampoc és que s’hi esparraquin gaire perquè el 2021 varen ser capaços de vendre 221.000 euros i ara en diuen 830.000 per al 2026. Però ni això! El que hauran generat, ja poden pujar-hi de peus, és mig milió més de dèficit anual que es tornarà a cobrir rascant la melsa al contribuent. Montserrat Ballarín, regidora de Règim Interior, considera, segons ha dit, que ara hi ha les bases per a un bon futur de la televisió. Però sap tan bé com tots els altres regidors que això és un pou sense fons i el que esperen és que al final d’aquest acord marc li toqui a un altre confitar-se el sidral que hauran generat. El que és cert, com ha dit la mateixa regidora, és que l’acord representa “la pau social”. I punt! No volen una guerra oberta amb els treballadors de BTV en campanya electoral. Creem monstres de les galetes i els hem d’alimentar. Amb diner públic, és clar!

Dimecres. 8. març

L’àvia Neus i el 8-M

L’estretor mental de l’època no li va impedir fer de Joan en quedar vídua

A la vista del moviment de tropes del dia d’ahir al Congrés dels Diputats i a la vista de les dificultats que ens genera i ens generarà descabdellar algunes bovines de fil molt entortolligades a l’entorn de les dones, els homes, el gènere, la paritat i el sexe, em preguntava què en diria l’àvia Neus, en un dia com avui, de les referides qüestions i del mateix dia d’avui. El color lila li agradava molt, això sí, i cuidava un meravellós bancal de violetes darrere el safareig, a recer de tots els vents, però no hi havia en això cap premonició del que ara és i representa el 8-M. Segurament no diria res i ens sotmetria, en canvi, a mil preguntes per intentar entendre alguna cosa. Tant ha canviat la vida i la societat des de l’agost del 1978, quan va morir aquella dona que havia nascut el gener del 1905! No m’he amagat mai que venero la seva memòria però seria incapaç de repetir a les meves filles i als meus fills alguns dels conceptes que ella mantenia quan jo començava (en el seu llenguatge) “a passar el dia corrent darrere les vailetes”. Escoltar-ho avui faria riure, però les dotzenes de vegades que l’hi vaig sentir ja us asseguro que ni jo ni ella parpellejàvem i que l’un per unes raons i l’altra per unes altres no movíem ni un múscul ni fèiem una ganyota. “Recorda-ho sempre. La que vulguis per muller, no la facis la teva puta primer.” Però compartir l’estretor mental de l’època no li va impedir, vídua als 47 anys, fer de Neus i de Joan.

Dijous. 9. març

Ens la tornen a endinyar

Es busca manxaire a qui adjudicar l’operació Catalunya i blanquejar-la

Encara que l’unionisme i sobretot l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) ens vulguin fer veure el contrari, ens la tornen a endinyar. Pareu un moment a badar. Esteu ben quiets. Aguanteu la respiració. No feu ni cas a la dutxa escocesa de missatges a què ens tenen sotmesos. Sentireu com us penetra molt dolçament. Ho noteu? La sentiu? Tingueu clar que no pararan fins que ens l’hagin endinyat del tot. Una més. Parlo de l’operació Catalunya, la de veritat, la que no cessa ni un segon des de temps immemorials i en la qual Fernández Díaz, Villarejo i tota la corrua de noms que mitjans i xarxes manegem cada dia són una baula insignificant. Precisament ara es tracta que creiem el contrari. Que l’operació Catalunya va tenir un inici al despatx d’un ministre i l’entronització, en un restaurant, ben regada amb Vega Sicilia. Mentida podrida, altra vegada. Es tracta de fer veure que no és l’unionisme qui persegueix l’independentisme, sinó una colla de descerebrats que fan mal al mateix unionisme. Veieu que endreçat que és el règim? Qui la fa la paga! L’operació Catalunya ja és als tribunals, ja s’investiga i es jutjarà. Però no és cert. Temps al temps. Ara es tracta, precisament, de blanquejar-la, l’operació Catalunya. El mal ja és fet, i ara s’ha d’adjudicar a algun manxaire, que ja n’hem tret el profit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor