Opinió

De Fraga a Maó

LA TRADICIÓ DEL XAFARDEIG REIAL

“Estem davant la fi d’una tradició de gairebé 30 anys? Tot apunta que sí.” Vanitatis responia a la pregunta que ells mateixos es formulaven. La revista donava per fet que enguany els reis no assistiran a la missa de Pasqua que se celebra a la Seu (la catedral de Palma) el diumenge de Resurrecció. Malauradament, desconeixen l’efecte sorpresa que pot causar l’arribada de l’exgendre repudiat acompanyat de la seva actual parella a l’illa de Mallorca. Urdangarin i parella van coincidir en el temps amb l’arribada de l’emèrita i la seva germana Irene de Grècia i es van allotjar prop del Palau de Marivent, la residència d’estiu de la família reial espanyola. La cosa no acaba aquí, després de la inesperada aparició de l’exgendre, va entrar en escena i, de sorpresa, Felip VI. El rei va anar a sopar amb uns amics a Ciutat i a veure sa mare.

Ara podem assegurar, sense cap mena de dubte, que la tradició es manté independentment de si hi ha “posado” o no a la sortida de la Seu. Perquè, al capdavall, la tradició és el xafardeig que gira entorn de la reialesa. I de xafardeig n’hi ha, sabem, fins i tot, de què va sopar el monarca: focaccia de romaní, carpaccio de gambes i vitello; de primer plat, pasta cacio e pepe; i de postres va compartir un assortiment de pannacotta i tiramisú.

Iñaki Urdangarin no havia tornat a trepitjar l’illa d’ençà que es va executar la sentència que el va condemnar a cinc anys i deu mesos de presó per malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d’influències en el cas Nóos. Aquell dia el vàrem veure abandonar l’Audiència de la maneta amb na Cristina.

Diuen que la venjança és dolça. Diuen. Li queden factures pendents del cas Nóos. L’advocacia de l’Estat ha presentat un escrit a l’Audiència Provincial en què reclama a Iñaki Urdangarin i Diego Torres les costes del procediment, que taxa en 650.000 euros més IVA. En realitat, la quantitat que haurien de pagar els dos condemnats del cas per delicte fiscal no és tan elevada: la sentència de l’Audiència i després el Suprem van establir la seva obligació a pagar les costes a la representació processal d’Hisenda, però el van limitar a 7/103 parts. És a dir, els correspondria pagar uns 30.000 euros a cadascun. Són diners.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor