Opinió

Amb perspectiva

Sant Jordi sense complexos

La diada de Sant Jordi és única i segurament una de les mobilitzacions
culturals més
potents del món

Una de les darreres i més importants aportacions catalanes al món és la diada de Sant Jordi. Convertir el dia 23 d’abril en el dia mundial del llibre és un èxit indiscutible d’origen català que s’hauria de reivindicar amb orgull com a tal. Ho fem, sí, però ho fem prou? Tot i que a Catalunya, Sant Jordi és un èxit rotund que no necessita gaire màrqueting, imaginem-nos si el Sant Jordi fos americà: el món sencer ho sabria, se celebraria per tot arreu, seria font d’inspiració d’innombrables best-sellers, pel·lícules, sèries de televisió, etc. Com a catalana d’adopció, Sant Jordi és la meva festa catalana preferida, i sempre que l’he ensenyat a gent de fora, la triple festa dels llibres, les roses i els enamorats no falla mai. “Molt millor que el dia de Sant Valentí!”, diuen amb admiració i enveja sana. La diada de Sant Jordi, segurament una de les mobilitzacions culturals més potents del món, és única, i per això, des de Catalunya al món, reivindiquem amb més força aquesta diada internacional com una aportació genuïnament catalana. I sense complexos.

Segurament, molts segles de rebre cops i atacs a l’autoestima com a nació, com a cultura, com a llengua, serien el que explicarien aquest acomplexament. Fins i tot costa parlar obertament i desacomplexadament de què és la literatura catalana, i s’aposta per una visió falsament inclusiva que acaba aigualint el concepte.

A Catalunya hi una producció literària i editorial homologables a les dels països més potents i avançats culturalment, però ens costa reivindicar-nos de debò. Ens passa una mica com amb alguns programes d’humor, que per tenir èxit fàcil, recorren a expressions i continguts en espanyol, perquè “així fa més gràcia”. I mentre anem celebrant Sant Jordis i èxits de vendes, la llengua es va afeblint.

El dia que reivindiquem Sant Jordi com a diada catalana que compartim amb el món amb la nostra veu pròpia, amb una llengua i una cultura que només ens té als catalans per defensar-les, haurem fet un pas molt gran; el dia que s’entengui universalment que la literatura catalana no és aquella literatura escrita a Catalunya ni tan sols de temàtica catalana, sinó aquella que és escrita en llengua catalana, també haurem fet un pas molt gran. Com la literatura francesa és aquella escrita en francès, al marge de l’origen de l’autor i de la temàtica triada. I això no té res a veure amb la qualitat, l’interès o el valor d’un autor; hi ha magnífics escriptors catalans de literatura espanyola. I n’hi ha que intenten disfressar la seva mediocritat escrivint en una llengua en la qual, malgrat això, poden aspirar a més vendes.

A part de les vendes, que també són importants, la literatura catalana té un repte: excel·lir en la veu pròpia i fer que s’escampi arreu del món. Això seria la victòria de l’heroi Sant Jordi sobre el malvat dragó. A veure si matem els complexos una vegada per totes! Feliç diada de Sant Jordi!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor