Punts de vista
NO SÓN COSES DE NENS
Cap infant es farà més fort per suportar el que ningú ha de suportar. La crueltat pot ser atroç si no es frena
Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar i hem sabut que un de cada quatre infants percep la presència de l’assetjament escolar a les aules. Una xifra que ha augmentat des de les últimes dades recollides, ja que ha passat del 15,2 al 24,4%. També és cert que el 2019 la xifra era del 34%. En qualsevol cas, però, ens hem de prendre molt seriosament aquest assumpte.
Els estudis assenyalen que el tipus d’assetjament està canviant, ja que cada vegada es detecten menys agressions físiques i tenen més presència l’abús en grup, els insults i les “bromes” cap als companys “diferents”. El perfil del menor que pateix aquest tipus d’assetjament sol ser el d’un alumne que “és diferent” de la mitjana perquè sol treure bones notes o perquè té interès per coses que a la majoria no els interessen. També són objecte d’atacs per motius físics. En definitiva, l’assetjament pot ser per qualsevol raó que suposi un objectiu de l’assetjador i del grupet que li riu les gràcies davant el silenci còmplice de la majoria.
Aquest silenci còmplice és un dels punts que necessiten ser abordats, i aquí tots els pares i mares tenim l’obligació d’educar els nostres fills en el comportament responsable. Els hem de deixar molt clar que si detecten qualsevol tipus de comportament que pugui fer sentir malament algú altre, han d’avisar un adult i no mirar cap a una altra banda. És fonamental que fem sentir als nostres fills i alumnes que tenen raó quan adverteixen que alguna cosa està malament. No hi podem treure importància, ni caure en el típic “són coses de nens”.
Casos com el de Kira evidencien la gravetat dels fets, amb el pes d’una motxilla que es va anar omplint any rere any fins a posar fi a la seva vida. Un problema seriós, greu, i que requereix accions immediates per part de tots. I, per descomptat, un compromís real per part dels centres educatius, que en massa ocasions són assenyalats com a responsables de no haver actuat de la manera més adequada.
Cap infant mereix patir per la falta d’educació, sensibilitat i control d’altres. Cap infant es farà més fort per suportar el que ningú ha de suportar. La crueltat pot ser atroç si no es frena, i pot desplegar les seves conseqüències de vegades molt temps després. Assumim la responsabilitat que ens toca.
