Dies de campanya

La passejada amb la gossa de cada dia a primera hora m’ha recordat, per si no ho tenia prou present, que hem tornat a entrar en campanya electoral. Malgrat la pluja i el mal temps, els voluntaris, simpatitzants, amics i coneguts de cada partit polític van sortir dijous a la nit amb els cartells sota el braç i la ferma voluntat d’assaltar principalment els fanals per posar cara als alcaldables. Aquest any, però, als habituals primers plans gens afavoridors s’hi han afegit elements per al debat, encara que només sigui en format conversa de cafè. El primer, que qui ha penjat els cartells ho ha fet amb escala llarga, per evitar al màxim les bretolades típiques dels grups organitzats d’adversaris, però que no ha tingut en compte que per llegir el lema de cada formació més d’un ciutadà acabarà agafant mal de coll. El segon, l’aposta per colors virolats, encesos, esclatants, alegres, que envolten els somriures un pèl forçats dels candidats i candidates endiumenjats i ben maquillats perquè l’ocasió s’ho val. El tercer, que n’hi ha menys, o com a mínim al voltant de casa, on sembla que aquest cop sí que s’ha respectat el repartiment d’espais públics, encara que sigui a desgrat, i s’han evitat l’enfilall de rostres que començava gairebé a ras de terra. I el quart, un dels candidats fa campanya amb el seu infant en braços i a mi em dol comprovar que se segueixen repetint els mateixos patrons absurds segons els quals garantir una bona gestió del municipi depèn obligatòriament de mostrar que ets un bon pare de família, petoneges la gent gran o t’agraden els animals de companyia. Sí, senyors, fa més un candidat o candidata que vengui la imatge de bona persona que mil estratègies de màrqueting creades als despatxos. En especial a les municipals, on la majoria es coneix i malgrat la guerra oberta als debats, s’acaben perdonant determinades accions i espectacles tot assegurant que en període electoral tot s’hi val. Em ve al cap el 2015, on els membres d’una de les llistes van sorprendre tothom amb un vídeo en què ballaven al so d’una cançó de David Bustamante. Van sortir a Antena 3, és cert, però en un programa d’humor.