Opinió

Fiblades

Avorriment electoral

El to general d’aquestes eleccions municipals –acaparat mediàticament i en bona part per la cançó enfadosa de la disputa de l’alcaldia de Barcelona– provoca un cert avorriment en l’electorat. Més enllà dels enunciats de les propostes programàtiques, construïdes amb una arquitectura gramatical publicitària, només s’hi endevina la consistència del suflé i una calculada instrumentalització política dels futurs resultats. S’intueix que el més important és guanyar alcaldies, sumar regidors, ocupar consells comarcals i diputacions i fer-ne, de tot plegat, uns balanços de partit que mesurin el respectiu posicionament en el rànquing general. Mentrestant, al darrere de les ombres xineses que proven de distreure’ns, costa de veure-hi relleus generacionals engrescadors, entusiasme per la política local, passió pels pobles i les ciutats i determinació per resoldre els seus problemes, que són els nostres. I es va fent consistent el temor que acabem votant més per caritat amb els nostres principis i amb les ideologies afins que no pas per la convicció de contribuir a millorar res.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor