El dossier

ANDREU BOSCH

ALCALDE DE TEIÀ I PORTAVEU DELS CÀRRECS ELECTES MOBILITZATS CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

“La veu del món local es mereix ser escoltada”

Al desembre, un centenar de càrrecs locals van sortir units al carrer, més enllà de les sigles, contra la repressió de l’Estat i per encetar les mobilitzacions d’un món local que reclama ser escoltat

COMPROMESOS
COMPROMESOS
“Els partits han d’entendre que més enllà d’una lleialtat a un plantejament polític som alcaldes i alcaldesses de la nostra ciutadania”
REIVINDICACIÓ
REIVINDICACIÓ
“No pot ser que diàriament estiguem donant compte d’allò que passa al país als nostres veïns i veïnes i que, en canvi, no ens fem sentir prou”
D’on sor­geix la neces­si­tat que els càrrecs elec­tes locals sur­tin al car­rer per recla­mar que s’aturi la repressió de l’Estat?
Neix set­ma­nes abans de la con­vo­catòria de la con­cen­tració d’alcal­des al Palau de la Gene­ra­li­tat a la qual ens va cri­dar el pre­si­dent. Allà hi va haver la pri­mera tro­bada i, espontània­ment, vam començar a tre­ba­llar en l’acte del dia 5 de desem­bre. Alcal­des i alcal­des­ses ens tro­bem habi­tu­al­ment en fòrums i com­par­tim experiències i neguits, com ara que dos anys després del referèndum el rol tan actiu que havíem desen­vo­lu­pat des dels pobles i les ciu­tats no ha tin­gut con­tinuïtat.
Se sen­ten arra­co­nats?
Ens sen­tim des­a­pro­fi­tats, poc uti­lit­zats, perquè som els polítics més pro­pers a la ciu­ta­da­nia, i és pre­ci­sa­ment aquesta ciu­ta­da­nia la que ens inter­pel·la als car­rers i a les pla­ces sobre què s’està fent per com­plir el man­dat democràtic de les urnes de l’1-O. No pot ser que cada dia esti­guem donant compte d’allò que passa al país als nos­tres veïns i veïnes i que, en canvi, no ens fem sen­tir prou a la resta d’ins­ti­tu­ci­ons i par­tits polítics. La veu del món local mereix ser escol­tada.
A què atri­bu­eix aquesta fre­nada?
Aquesta és una reflexió que inter­na­ment fem cons­tant­ment i no hi tro­bem res­posta. En aquest grup ini­cial de trenta alcal­des i alcal­des­ses impul­sors del movi­ment, i que van sig­nar el docu­ment que vam entre­gar a la dele­gada del govern a Cata­lu­nya, hi ha repre­sen­tants de dife­rents ide­o­lo­gies i par­tits polítics que han tras­lla­dat el debat als seus àmbits i for­ma­ci­ons. I també ho hem fet saber a l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) i a l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM), de les quals la majo­ria de nosal­tres som mem­bres.
Però ni l’AMI i l’ACM van donar un suport con­cret a l’acte del dia 5 de desem­bre.
És cert, però això no vol dir que no n’esti­gues­sin assa­ben­tats, perquè en for­mem part. Més enllà de les acci­ons pun­tu­als que s’han fet sota el parai­gua de les dife­rents asso­ci­a­ci­ons, cre­iem que han estat dos anys poc actius a l’hora de ver­ba­lit­zar públi­ca­ment el rebuig del món local als atacs sis­temàtics de l’Estat espa­nyol con­tra la sobi­ra­nia de Cata­lu­nya. No en tenim prou fent arri­bar les nos­tres quei­xes a través dels canals ofi­ci­als.
Dece­buts amb la res­posta?
No anem en con­tra de ningú, però esperàvem un suport més explícit. És cert que la pro­posta no va pas­sar pels canals ofi­ci­als de l’AMI, però hi hem par­lat i desit­gem que les futu­res pro­pos­tes se les faci seves. Volem una uni­tat real. Real i efec­tiva.
Per què un pri­mer acte davant la dele­gació de govern?
Vam apro­fi­tar la tro­bada de càrrecs locals al Palau per reu­nir-nos poste­ri­or­ment durant unes hores i tei­xir les pri­me­res com­pli­ci­tats. D’allà va sor­tir un docu­ment que va ser votat per una­ni­mi­tat el 30 d’octu­bre i no vam voler dei­xar pas­sar gaire temps per fer-ne entrega al màxim repre­sen­tant del govern espa­nyol a Cata­lu­nya. Calia un acte públic i amb cert ressò mediàtic.
Un cen­te­nar d’elec­tes locals no és un nom­bre gaire gran.
És cert, però per nosal­tres és un gran pas. No dis­po­sem ni de la infra­es­truc­tura ni dels con­tac­tes neces­sa­ris i vam recórrer a les agen­des per­so­nals per fer arri­bar la pro­posta a tot­hom. La pluja tam­poc ens va aju­dar, ni el fet que la dele­gada del govern no ens rebés, però sí que hi va haver cober­tura per part dels mit­jans, que van reco­llir les nos­tres deman­des. Creure que això ens pot des­mo­ra­lit­zar és estar molt equi­vo­cat, perquè, d’aquest movi­ment, en for­men part bat­lles i regi­dors que van estar al peu del canó durant el referèndum, la repressió poli­cial i les ame­na­ces d’inha­bi­li­tació i mul­tes. Tot just hem començat i no ens atu­ra­rem, perquè ens mou el com­promís amb el país.
Per què s’ha tri­gat tant?
No ho sé. En bona part perquè s’ha dei­xat en mans de les ins­ti­tu­ci­ons, par­tits i asso­ci­a­ci­ons civils el gruix de les mobi­lit­za­ci­ons d’aquest període, a les quals els càrrecs elec­tes locals ens hem afe­git d’una manera o d’una altra. I també perquè tots ple­gats esperàvem més ini­ci­a­ti­ves. El cert és que ja no es podia espe­rar més. S’ha ten­sat massa la corda. Tenim pre­sos polítics, tenim ciu­ta­dans que estan sent detin­guts per exer­cir els seus drets, tenim repressió poli­cial que ha pro­vo­cat ferits i tenim un estat que s’ha resis­tit a seure i dia­lo­gar mal­grat que des de la justícia euro­pea li estan fent sor­tir els colors davant la situ­ació anòmala dels pre­sos polítics. És el moment d’actuar. i de donar res­pos­tes.
Què recull el docu­ment?
No és un mani­fest de bones inten­ci­ons. És un com­promís real del món local per asso­lir l’auto­de­ter­mi­nació i un com­promís amb la ciu­ta­da­nia a través de la mobi­lit­zació. El docu­ment es va defen­sar per pri­mer cop davant l’Assem­blea de Càrrecs Elec­tes, i li vam dema­nar que es fes seu l’espe­rit de con­vo­car acci­ons unitàries perquè des del món local estàvem dis­po­sats a pren­dre-hi part.
Com s’han pres els par­tits aquesta uni­tat dels elec­tes locals?
Hem demos­trat que hi podem ser més enllà de les sigles, perquè en el nos­tre grup hi ha mili­tants de dife­rents par­tits i alcal­des i alcal­des­ses inde­pen­dents. Cadascú de nosal­tres hem fet d’alta­veu de la pro­posta a la seva for­mació, però crec que la res­posta gene­ral no ha estat gene­rosa per part seva. Han d’enten­dre que més enllà d’una marca i una lle­ial­tat a un plan­te­ja­ment polític som alcal­des i alcal­des­ses dels nos­tres ciu­ta­dans, i a ells no els anem pre­gun­tant de quin color polític són ni si ens han votat.
Què pensa de l’abs­tenció d’ERC en la inves­ti­dura de Pedro Sánchez?
Com a grup ja vam anun­ciar el 5 de desem­bre que no entraríem a valo­rar les nego­ci­a­ci­ons, perquè el nos­tre objec­tiu com a elec­tes locals de diver­sos colors polítics i inde­pen­dents és reco­llir el sen­ti­ment gene­ra­lit­zat de la nos­tra ciu­ta­da­nia, que ens insta a reac­ci­o­nar davant d’una situ­ació de repressió que, de moment, no ha can­viat.
Hi haurà més acci­ons?
Con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant per sumar adhe­si­ons i par­ti­ci­pant en totes aque­lles ini­ci­a­ti­ves amb les quals ens sen­tim repre­sen­tats. Aquest país i la seva gent s’ho merei­xen.

TERESA MÁRQUEZ

mtmar­quez@​lrp.​cat

FILÒLEG I PROFESSOR

Andreu Bosch (Teià, 1968) ha estat alcalde de Teià per ERC en dos períodes, del 2003 al 2009 i des del 2015 fins a l’actualitat. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l’any 2008, el 2009 va entrar a treballar com a director de l’àrea de llengua i universitats de l’Institut Ramon Llull. Actualment, també treballa com a professor del departament de filologia catalana de la UB i com a professor de secundària a l’IES Maremar del Masnou. Paral·lelament, és conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació del Consell Comarcal del Maresme i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

CONSENS EN CINC PUNTS

El document dels càrrecs electes del món local que es va fer arribar a la delegada del govern a Catalunya recull cinc punts molt clars. En concret, es rebutja la sentència del Tribunal Suprem en entendre que vulnera els drets civils i polítics; es demana l’amnistia i s’exigeix la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió en els àmbits en què s’exerceix; es dona suport a la mobilització popular; s’exigeix a l’Estat que dialogui i es demana mediació internacional, i s’anuncia que es continuarà treballant per l’autodeterminació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor