El dossier

La ‘res publica’ o un país on el poder resideix en el poble

La república, terme que prové del llatí ‘res publica’ i que significa ‘la cosa pública’, implica deixar enrere una monarquia anacrònica, però sobretot comporta la voluntat de perfeccionar la democràcia i de cedir poder i control als ciutadans

En els darrers anys s’ha disparat el nombre de catalans que anhelen viure en una nova república. No consta cap xifra oficial més enllà dels dos milions d’electors que el 21 de desembre van apostar per les forces que volen conduir Catalunya cap a la independència, però no cal cap estudi demoscòpic per constatar que gran part del poble català vol fer un salt endavant i apostar per una nova manera de governança. Què significa, però, transformar el país en una república? Implica només prescindir de la monarquia dels Borbons o comporta altres elements? Diversos historiadors i politòlegs ens responen. Que viure en una república engloba enterrar la figura del rei com a cap de l’estat és el factor que tothom té al cap. “La república no neix de l’antimonarquia en si mateixa, però defensa uns valors que són absolutament incompatibles amb aquesta institució”, assenyala la politòloga Eulàlia Solé. El discurs de Felip VI del 3 d’octubre encara fa més ampla la bretxa entre el monarca i una part important de la societat catalana. “Quan un monarca actua només a favor d’uns quants en lloc de fer d’àrbitre, es deslegitima per complet”, assenyala l’historiador Borja de Riquer. El també historiador i advocat Josep Cruanyes reforça la teoria en subratllar que aquell discurs “va reblar el clau, incriminant milers de persones que només volien votar pacíficament”.

Però la construcció d’una república seria una fita poc ambiciosa si només aspirés a superar la monarquia. El politòleg Jordi Muñoz explica que el republicanisme “és una manera de concebre com s’haurien de governar les societats”: “Implica autogovernar-te i prendre decisions, alhora que lliga amb l’accés al coneixement de tothom per poder dominar la teva vida, el respecte a les llibertats individuals, l’emancipació de la dona...” A l’antiga Grècia ja es parlava de “govern del poble i per al poble” i aquesta font d’inspiració segueix intacta. En la futura república catalana, les decisions s’haurien de prendre col·lectivament i s’haurien de veure reflectides en fets reals. Les decisions dels poders públics tenen sentit en el moment en què estan pensades per servir els interessos de la comunitat.

“Parlem d’un espai on la gent se senti lliure, on s’actuï pensant en el bé comú. Un país on el poder no sigui arbitrari, on tothom sigui igual en drets, que no vol dir ser homogenis, perquè ser iguals no pot anar en detriment de la llibertat”, descriu Eulàlia Solé, que afegeix que una república “mai pot posar en dubte que s’han de garantir els drets socials i econòmics”. La historiadora Margarida Colomer cita Pi i Maragall per reforçar que la república “ha de començar per la llibertat en un mateix; després ve la de la família i després la del poble”.

“La participació ciutadana ha de ser més efectiva; ara és representativa i prou”, reivindica Josep Cruanyes. “Ha de ser una eina per millorar i refermar els avenços socials”, afegeix, i recorda que alguns ajuntaments han fet passes per implementar aquest model tot i que “topen amb un control excessiu de l’administració local per part de l’Estat”.

El politòleg Ramón Cotarelo recorda que “al significat de la paraula hi ha l’essència de la cosa: la república és el govern dels assumptes de tots per a tots, l’àmbit de les relacions públiques, de l’esfera pública, de la ciutadania i dels seus drets”. Tot i que beu de la Grècia clàssica, amb referents com Plató, en el que realment s’emmiralla és en la revolució francesa i en personatges com Montesquieu (gran ideòleg de la separació de poders) i Voltaire. En el cas de Catalunya, recorda Borja de Riquer, l’any 1641 ja es va ensumar una certa república quan Pau Claris la va proclamar amb l’objectiu de situar Catalunya sota la protecció del rei de França. El 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana.

En temps recents, i amb la finalitat de sobreviure, algunes monarquies han pres formes republicanes, diu Cotarelo, tot citant Suècia i el Regne Unit. “Hi ha monarquies simbòliques però en el cas que ens afecta estem parlant del cap de l’exèrcit”, conclou Margarida Colomer.

Ramón Cotarelo

En una república tots els ciutadans són iguals i tenen el mateix dret a participar La seva oposició és qualsevol monarquia, que implica un rei i tenir sotmesos els seus súbdits Catalunya s’ha organitzat sempre com un règim representatiu

Politòleg, historiador, escriptor i catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la UNED. S’ha declarat a favor del procés català.

Margarida Colomer

La república és el govern del poble i mai en la història una monarquia ho ha estat La confederació entre nous estats és possible, però sempre que es faci de baix a dalt Mai en la història havíem arribat tan lluny com a poble, malgrat les dificultats

Historiadora i professora de ciències socials. Està especialitzada en la història contemporània de la comarca del Maresme.

Jordi Muñoz

El republicanisme és una tradició política pròpia de Catalunya Va més enllà de no tenir rei i implica fer ciutadans lliures que no estan sotmesos a un poder Comporta elements com l’emancipació de la dona i la insistència en l’educació

Politòleg i professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. És expert en demoscòpia electoral.

Josep Cruanyes

La república implica la sobirania de Catalunya, sense patir les limitacions de l’Estat espanyol Ha de ser una eina per fer que la participació sigui efectiva i per aprofundir en avenços socials Tenim assumits els valors republicans com a societat oberta i justa i no els perdrem

Advocat, historiador i actual president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. És el flagrant vicepresident de l’ANC.

Eulàlia Solé

La república implica govern del poble, separació de poders i que la gent se senti lliure Tothom ha de saber amb quines normes es juga, però aquestes normes ens han de fer iguals No neix de l’antimonarquia, però sí que té un valors que són incompatibles amb la monarquia

Politòloga i professora del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

Borja de Riquer

Existeix una tradició catalana de defensa de la representativitat política enfront de la monarquia Quan la monarquia no actua com a àrbitre i enfronta els uns amb els altres, es deslegitima És una irracionalitat que el càrrec més important d’un país sigui algú que no ha estat triat

Historiador especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX. Va ser un dels experts que van lluitar pels papers de Salamanca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)