El dossier

On som, on anem

Catalunya està vivint un sacseig polític i identitari que marcarà un abans i un després en la història del país. L’independentisme ha enfilat un camí que l’obliga a posar les llums llargues. Mai més, però, mirarà enrere

MARCEL MAURI “El procés serà llarg, però alhora és irreversible perquè estem al davant d’un estat que vulnera els drets ciutadans”
ELISENDA PALUZIE “Si el nou govern no està disposat a desobeir l’Estat espanyol, moltes persones s’aniran desanimant”
B. VON GRÜNBERG “Si Europa vol tenir futur lluitarà contra els règims que intenten castigar les opinions polítiques divergents”
ALFRED DE ZAYAS “Els catalans tenen un dret humà a pronunciar-se i a decidir sobre el seu futur en un referèndum

Res no tornarà a ser com abans. Catalunya està vivint un sacseig polític, identitari i emocional que marcarà, sens dubte, un abans i un després en la història del país. La jornada de l’1 d’octubre i l’onada repressiva posterior que ha fermentat l’Estat espanyol ha originat que milers de ciutadans hagin desconnectat del projecte que els ofereix el govern de Rajoy. L’independentisme té més musculatura que mai, com demostra la majoria aconseguida al Parlament, però el debat sobre si aquesta majoria és o no suficient per enfilar un camí cap a la república és un dels que més diferències genera, tant a les institucions com al carrer. Ni els mateixos independentistes es posen d’acord.

Mentre que cada cop més catalans veuen en la construcció d’un nou país l’única esperança de futur, l’estratègia de l’Estat ha oblidat completament el concepte de la seducció i ha apostat directament per mirar d’aniquilar qualsevol moviment que, sota el seu parer, pugui desestabilitzar l’ordre establert. Nou persones empresonades, vuit més vivint a l’exili (comptant ara el raper Valtonyc), desenes de persones condemnades per tuits o cançons, o perseguides per aixecar la barrera d’un peatge o lluir un nas de pallasso, són només part d’un balanç que també s’ha cobrat, fins ara, segons dades publicades pel moviment En Peu de Pau, 1.500 ferits des de l’1-O, més de 150 agressions de l’ultradreta i unes 140 webs tancades, entre d’altres.

Enmig dels dos blocs, l’independentista i l’unionista, també hi ha una part del país que sent que tot plegat no va amb ells. Els dos blocs tenen la temptació de flirtejar amb aquest grup, però és molt probable que la conquesta, si és factible, depengui d’oferir propostes atractives que vagin més enllà del procés. Sortir d’aquest atzucac no serà senzill. Caldrà posar les llums llargues, fer l’esforç d’escoltar i empatitzar amb aquell que pensa diferent i, sobretot, perseguir tossudament un diàleg que l’Estat nega de manera sistemàtica. Només les pressions de la comunitat internacional o dels mateixos ciutadans espanyols esquitxats pel retrocés democràtic que pateix la societat poden provocar un gir en aquesta situació. Sobretot veient la cursa electoral que han encetat tres dels quatre grans partits, que en el tractament de la qüestió catalana ja són cosins germans. Es desconeixen també quines conseqüències reals tindrà la tempesta política que pot suposar la sentència del cas Gürtel.

Mentre això no arriba, el nou president de la Generalitat, Quim Torra, mira de formar un nou govern que li permeti, d’una banda, mirar de restituir els consellers presos i els exiliats (malgrat les amenaces de l’Estat) i, d’altra, recuperar la gestió ordinària. El 155 pesa com una llosa sobre la institució. Els populars no l’aixecaran mentre hi hagi la possibilitat de nomenar Rull, Turull, Comín i Puig. El nou president persegueix ara una fórmula legal per nomenar-los, però, si se’n surt, l’Estat els cessarà en un tancar i obrir d’ulls. S’ensuma un 155 intermitent.

MIRAR CAP A EUROPA

A banda de retornar la normalitat a la Generalitat, una altra de les claus del futur serà mantenir l’estratègia d’internacionalització de la causa, la gran tasca que s’albira per a aquells polítics que han optat per marxar per evitar la presó. A aquestes dues línies, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, n’afegeix una tercera: “Mantenir la mobilització pacífica al carrer.” Mauri veu clar que el procés “serà llarg”, però alhora “irreversible”: “Estem al davant d’un estat autoritari que només respon amb repressió.” L’esperança, afegeix, “depèn que Europa vagi veient que l’Estat espanyol està vulnerant els drets i les llibertats dels ciutadans”.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la seva presidenta, Elisenda Paluzie, lamenta que l’Estat “segueixi intentant crear un terror de baixa intensitat” i considera que la majoria independentista del Parlament “va perdre una oportunitat per proclamar la república quan va desaprofitar la força de l’1 d’octubre”. Paluzie assegura que si ara el país es conforma només a fer un nou govern que no estigui disposat a desobeir “moltes persones que estan empenyent el procés es desanimaran”, i coincideix amb Mauri a l’hora d’entendre que cal, com mai, “treballar sobre les opinions públiques als països europeus per tal que sigui la societat la que acabi influint sobre el seu govern”.

DES D’ALEMANYA

Un dels països que s’ha vist directament esquitxat per la causa catalana és Alemanya, després que el president Carles Puigdemont fos detingut en territori germànic, fet que va obligar un jutjat de Schleswig-Holstein a sentenciar que no existeix el delicte de rebel·lió que tant persegueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Una de les persones de nacionalitat alemanya que més ha seguit el conflicte que es viu a Catalunya és l’exdiputat del SPD Bernhard, Felix, von Grünberg. D’entrada, se suma a totes aquelles veus que consideren “imprescindible” que hi hagi diàleg entre les parts. “El diàleg és la base de tot, és l’intent d’entendre les motivacions de cadascú”, afegeix. El polític alemany, que ha seguit en primera persona les jornades clau del procés com l’1 d’octubre, destaca el caràcter pacífic dels ciutadans independentistes que surten al carrer: “És lliure de violència, té una bona dosi d’imaginació, és disciplinat i crea comunitat.” Reitera que el més necessari ara és que tothom entengui que “ha de seure al voltant d’una taula per parlar de com volen compartir la vida en un futur, en un context d’una economia forta i amb equilibri social”. Perquè, en paraules seves, “un cop s’hagin posat d’acord, potser ja no serà tan rellevant si es fa com a part d’Espanya, o com a país amic i veí”. A partir de l’experiència viscuda amb la reunificació de les dues Alemanyes, remarca que la diversitat cultural “és l’orgull d’un país i que aporta èxit econòmic, perquè la diversitat cultural i la tolerància han de ser viscudes en l’àmbit regional”, i afegeix: “Sobretot perquè vivim en un món globalitzat. A més crec que els impostos s’han de repartir de manera més transparent i justa arreu del país. Tenir regions pobres i regions riques l’única cosa que provoca és una migració interior difícil de gestionar i dolorosa en l’aspecte personal.”

Una solució òptima i amb sentit, segons Von Grünberg, podria ser “un sistema federal, i que el poder de decisió fos delegat al màxim a qui estigués més a prop dels ciutadans i dels problemes perquè aquests es resolguessin amb coneixement de causa.”

L’exdiputat de l’SPD percep finalment que el govern de Rajoy “juga amb foc quan, manifestament, pressiona la justícia perquè aquesta adopti el seu punt de vista”, i eleva encara més el to de la crítica per llançar un missatge als que anomena “defensors de la política repressiva”. “Això ha de formar part del passat. Si Europa vol tenir futur, farà tot el possible per lluitar contra règims autoritaris que intenten castigar les opinions polítiques divergents amb repressió i presó”.

OBSERVADORS EXTERNS

Una altra persona que està seguint de prop la causa catalana és Alfred de Zayas. Aquest advocat, relator especial de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, va visitar la setmana passada Catalunya per participar en una càtedra de la Universitat de Girona. Atén la sol·licitud d’aquesta revista lluint un llaç groc a la solapa. Es mostra contundent des del primer minut: “Els catalans tenen un dret humà a pronunciar-se i a decidir el seu futur en un referèndum.” Argumenta la seva convicció relatant que prohibir-ho “és totalment contrari a la Carta de les Nacions Unides i al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics”. Acords, com bé matisa, que l’Estat espanyol “té reconeguts”. De Zayas subratlla que “criminalitzar un dret humà com el de l’autodeterminació dels pobles és una aberració”, com també es fa creus “del silenci ensordidor de Brussel·les”. Com s’explica? “Pel temor d’alguns països que si avança la qüestió de Catalunya algunes regions puguin reclamar més autonomia.” Un altre escàndol a què s’ha de fer front, prossegueix, és al de l’existència de presos polítics. “És la perversió del dret i això no es pot permetre. S’ha d’internacionalitzar el conflicte i mantenir les protestes al carrer”, indica. Ell ha sol·licitat la intervenció de l’ONU.

El procés català ha despertat interès a tot el món. Desenes de mitjans internacionals se n’han fet ressò. Raphael Minder és el corresponsal a Espanya de The New York Times. És autor del llibre La lluita per Catalunya. Reparteix a tort i a dret, ja que considera que cap polític involucrat en la qüestió catalana ha estat a l’altura del moment. “Haurien de dimitir tots”, afirma. Ell opina que els líders de l’independentisme van cometre un delicte i que en funció d’això estan obligats a presentar-se davant del jutge del seu país que els reclama. Ara bé, qüestiona que el delicte que s’ajusti als fets de l’1 d’octubre sigui el de rebel·lió. Minder no detecta “voluntat política de resoldre el tema, ni d’un bàndol ni de l’altre”, i tem que els episodis de violència al carrer es puguin activar properament “perquè tothom està jugant amb foc”. I creu que dipositar l’esperança en Europa “és un relat construït sobre una idea innocent”, atès que la funció del Vell Continent “no és resoldre tots els conflictes de la Terra”.

Una visió diametralment oposada a la de Minder és la del professor de conflictologia i exdirector del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC, Eduard Vinyamata, que està convençut que les dues parts acabaran parlant: “Si fins i tot les guerres s’acaben dialogant, aquí no serem menys.” Ell no amaga el seu anhel de viure en una Catalunya independent, i al poble català que comparteix l’objectiu li recepta “paciència i perspectiva”. Aquest assessor internacional es declara “optimista” i diposita bona part de la seva esperança en Europa “on hi haurà països que reconeixeran la república catalana”, diu convençut. Considera que ja s’està fent, comptar amb Europa, i que una bona estratègia és anar guanyant plets. D’altra banda, Vinyamata ressalta “el pacifisme” del moviment independentista, i insta a mantenir sempre aquesta actitud, malgrat possibles provocacions. “Tinguem paciència i no ens posem nerviosos. La no violència és l’arma més potent que tenim. Ho és més fins i tot que l’arma que pot matar”, conclou.

El govern de Torra

QUIM TORRA
PRESIDENT
La gran sorpresa inesperada de la travessa per la presidència en substitució de Carles Puigdemont. Advocat, escriptor i editor, va substituir Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural. Ha estat i és objectiu d’una campanya de desprestigi inclement.
PERE ARAGONÈS
ECONOMIA
Aquest advocat de 36 anys tenia tots els números per formar part del nou govern. És una de les apostes fortes d’ERC. Amb experiència en l’executiu anterior, com a mà dreta d’Oriol Junqueras, ara assumeix la màxima responsabilitat d’aquesta cartera.
ELSA ARTADI
EMPRESA
Després que el seu nom sonés intensament com possible presidenta de la Generalitat, aquesta barcelonina serà una de les peces clau del nou govern, i potser una candidata de futur. Pertany al nucli més fidel del president Carles Puigdemont.
JORDI TURULL
PRESIDÈNCIA
Un dels dos consellers restituïts del govern aniquilat pel 155. Amb una dilatada experiència política, Jordi Turull va entrar com a diputat al Parlament el 2004 i el 2017 va exercir com a portaveu del govern. Empresonat, per segon cop, el mes de març.
JOSEP RULL
TERRITORI
També tancat a la presó d’Estremera per ordre del jutge Pablo Llarena des del 23 de març, Josep Rull va entrar al Parlament l’any 1997 de la mà de CiU. Llicenciat en dret, va exercir com a responsable de Territori fins al 28 d’octubre del 2017.
MIQUEL BUCH
INTERIOR
L’exalcalde de Premià de Mar i expresident de l’Associació Catalana de Municipis, liderarà una de les conselleries que més ha afeblit el 155. És conegut per la seva defensa abrandada del procés independentista i s’alinea amb el sector crític del PDeCAT.
JOSEP PUIGNERÓ
POLÍTIQUES DIGITALS
Cara visible de les polítiques TIC de la Generalitat, aquest enginyer de telecomunicacions és una de les cares noves del govern de Quim Torra i dirigirà també una àrea de nova creació que beurà de l’antiga àrea de Governació.
LLUÍS PUIG
CULTURA
Un dels tres consellers exiliats a Bèlgica. Lluís Puig, de sòlida formació artística, va substituir Santi Vila al capdavant de Cultura el juliol del 2017. Va haver de marxar de Catalunya el 29 d’octubre passat per evitar el seu empresonament.
ERNEST MARAGALL
EXTERIORS
Una de les cares més conegudes de la política i des de fa poc militant d’ERC. Vinculat al sector més catalanista del PSC, va ser conseller d’Educació del govern Montilla i va abandonar el partit el 2012. Ha estat diputat al Parlament Europeu.
JOSEP BARGALLÓ
ENSENYAMENT
Titular d’Ensenyament per ERC durant dos mesos a finals del 2003 i fins al febrer del 2004, va passar a ser conseller en cap fins al 2006.Ha estat al capdavant de l’Institut Ramon Llull i substituirà en el càrrec Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia.
CHAKIR EL HOMRANI
TREBALL
Una altra de les cares noves del govern i una aposta clara per la pluralitat de procedències. Chakir el Homrani es convertirà en la primera persona d’origen marroquí de l’executiu. Militant d’ERC i vinculat a la UGT, va ser regidor a Granollers.
TONI COMÍN
SALUT
Toni Comín recupera la cartera de Salut. Exiliat a Bèlgica amb Lluís Puig i Meritxell Serret, va entrar com a diputat del PSC el 2003 i el 2014 va trencar el carnet socialista. Un any després, va formar part de Junts pel Sí i el 21-D es va presentar per ERC.
ESTER CAPELLA
JUSTÍCIA
Diputada d’ERC, exregidora a l’Ajuntament de Barcelona i exsenadora a Madrid. Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i va ser gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de la capital catalana.
TERESA JORDÀ
AGRICULTURA
Exalcaldessa de Ripoll durant vuit anys, substituirà Meritxell Serret al capdavant d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Llicenciada en història, va arribar a la política de bracet d’Esquerra el 1999 i el 2011 va ocupar un escó al Congrés dels Diputats.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)