El dossier

Núria de Gispert

Expresidenta del Parlament

Núria de Gispert (2010-15)

La legislatura presidida per Núria de Gispert va estar condicionada per la crisi econòmica i per la sentència de l’Estatut, que va obrir la porta a la transició cap al procés sobiranista

L’INCREMENT DE LA TENSIÓ
“El moment més tens que vaig viure va ser amb l’aprovació de la llei de consultes”
Els anys en què vostè va assumir la presidència del Parlament estan marcats per la crisi econòmica i per l’austeritat...
Recordo que va ser ben rebut, no hi va haver cap grup parlamentari que fes cap crítica, sinó al contrari. Va ser dur i difícil, perquè vam haver de prescindir de moltes coses, per exemple de la majoria de cotxes oficials; recordo que ens vam quedar amb tres cotxes oficials. En l’altra legislatura, vam començar a parlar del procés, del 9-N, es va aprovar la llei de consultes i en aquell moment ja vaig començar a notar problemes d’entesa amb alguns grups parlamentaris.
Des del punt de vista polític, vostè va ser al Parlament en dues legislatures molt curtes però intenses. Quina valoració en fa?
Pel que fa a la primera legislatura, és important que la gent també s’assabenti que les coses es feien teòricament molt ràpides, però que es pensaven… La primera legislatura, que va durar dos anys, la vam dedicar, sobretot amb l’impuls del govern, a la consecució del concert econòmic, del concert solidari. Va ser la gran assignatura que tots els grups parlamentaris a favor del concert vam decidir aprovar, aproximant-nos al màxim als grups que no n’eren favorables. S’ha de dir que no va ser fàcil, per no dir que va ser impossible. Però és cert que vam acabar aquella legislatura amb una resolució d’aprovació del concert econòmic solidari, i amb aquella resolució el president Mas va parlar durant dues hores, el setembre del 2012, amb Mariano Rajoy i va aconseguir un no com una catedral, res de res, no hi va haver manera. I el president Mas li va dir al president Rajoy que seria difícil donar aquesta resposta a Catalunya. Al cap de deu dies, convocava eleccions i vam començar un segon capítol, que va ser el del dret a decidir. I, per tant, la voluntat d’oferir i proposar al poble de Catalunya una llei de consultes populars que permetés fer no només un procés participatiu, sinó una consulta. Jo vaig viure la consulta, a Madrid deien que era una costellada, vaig viure els 2 milions de persones que van votar aquella dia, vaig viure tots els prolegòmens del govern de l’Estat, del Consell d’Estat, del recurs que es va plantejar finalment al Tribunal Constitucional. Per tant el que inicialment era una costellada va acabar al TSJC i amb condemnes d’inhabilitació per a tres membres del govern i per al president de la Generalitat. Aquesta segona legislatura diria que va començar a ser dura pels enfrontaments, en alguns casos per la falta de respecte entre els diputats; vaig haver de cridar a l’ordre moltes vegades, cosa que no es feia normalment, i vaig viure amb molta tensió aquells darrers tres anys. Quan vaig passar a la Carme la responsabilitat li vaig dir: “Ho tindràs molt difícil, perquè jo he acabat amb moltes dificultats i crec que això no acabarà, anirà in crescendo. El moment més tens va ser amb l’aprovació de la llei de consultes. Els plens i les reunions de la mesa eren molt tenses i hi havia un ambient que es tallava amb un ganivet.
S’ha sentit útil exercint com a expresidenta?
Molt! Ja fa dos anys, el temps va de pressa. De seguida el president Rigol em va traspassar la responsabilitat de ser presidenta de l’Associació d’Antics Diputats. Aquesta és una primera funció, i una altra és que com a expresidenta, i juntament amb ells dos [Rigol i Benach], molt sovint ens criden des dels mitjans per parlar de qualsevol notícia relacionada amb el procés. Hem intentat posar-nos d’acord per ser-hi sempre tots tres i crec que això ens ha ajudat molt i ajuda a visualitzar que els tres expresidents –ara en som quatre– estem molt d’acord amb el que ha fet la institució i el que fa i faran els nous presidents del Parlament. Així ho vam fer amb la Carme i així ho estem fent amb el president Torrent. I aquesta és una segona funció que com a expresidenta em plau molt. I després, com a membre del partit Demòcrates de Catalunya ajudo molt en el que puc. En soc la portaveu nacional. No estic a primera línia, però procuro ajudar a través de la meva experiència en tot el que sigui per eixamplar aquest partit. A part, formo part de diverses fundacions que em demanen que hi col·labori.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)