El dossier

Carme Forcadell

Expresidenta del Parlament

Carme Forcadell (2015-2018)

Després d’una etapa al capdavant de l’ANC, Forcadell va accedir a la presidència del Parlament en la fase decisiva del procés sobiranista, la que va conduir a la consulta de l’1 d’octubre

EL REFERÈNDUM DE L’1-O
“Decidirem el futur com sempre, pacificament, democràticament, amb il·lusió i alegria”

El 26 d’octubre del 2015, Carme Forcadell va accedir a la presidència del Parlament. En aquell moment, la número 2 de la llista de Junts pel Sí no tenia cap experiència parlamentària; però, en la seva condició de presidenta de l’ANC havia tingut un paper rellevant en les mobilitzacions massives de les diades; un baròmetre notable del creixement de l’independentisme. La seva inclusió a la llista de Junts pel Sí i, per damunt de tot, l’elecció per a presidir la cambra, simbolitzaven el pas del carrer al Parlament, del paper de la societat civil a les institucions; una correlació que ha estat ben característica en tot el procés sobiranista, des de les eleccions del 27 de setembre del 2015 al referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Entre una data i altra, el paper de Carme Forcadell ha estat capdavanter. Malgrat les dificultats per a gestionar un parlament amb alguns partits obsedits a incrementar la tensió a cada racó de la cambra i una justícia capficada a prohibir qualsevol escletxa de debat, el Parlament va aconseguir aprovar la llei del referèndum i posar les bases per a la consulta de l’1 d’octubre. Després de votar al col·legi Joanot Alisanda de Sabadell, Carme Forcadell es va mostrar indignada per la brutalitat de la intervenció policial i va afirmar que «serà l’Estat el que haurà d’explicar al món què ha fet a Catalunya». I va contrastar aquesta actuació amb l’actitud del poble català: «com sempre, pacificament, democràticament, amb il·lusió i alegria, decidirem avui el nostre futur». Alguns mesos després d’aquella jornada, el Tribunal Suprem va enviar Carme Forcadell a la presó, juntament amb Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. La decisió es va fer pública poques hores després que el jutge Pablo Llarena ordenés processar per rebel·lió els cinc empresonats i vuit líders independentistes més. Poques hores després, la guàrdia civil traslladava Turull, Rull i Romeva a Estremera, i Bassa i Forcadell a Alcalá-Meco. D’aquesta forma, qui havia estat la segona màxima autoritat del país es convertia en presonera política, juntament amb els màxims responsables del govern.

Malgrat aquesta situació anormal, la figura de Carme Forcadell és ben present entre els seus antecessors. Ernest Benach afirma que «tot plegat és una situació molt «bèstia ! Totes les situacions dels Jordis, dels exconsellers i exvicepresidents, els consellers i els vicepresidents, diguem-ho amb propietat, totes son absolutament il·lògiques. Però la de la Carme encara ho és més, perquè no estava al govern. El seu delicte resulta que és haver deixat que la gent parlés i votés. Al final es això., reduït és això. És una ignomínia i demostra la poca qualitat democràtica de l’estat espanyol». Per la seva banda, Joan Rigol afirma que li costa imaginar-se Carme Forcadell a la presó i afegeix: «l’únic que puc dir és que pateixo per ella, que cada dia penso en ella. I és l’únic sentiment que li puc traspassar. Carme estic al teu costat, sé que ho passes molt malament, quan em parlen de la teva mare ho visc com imagino que jo ho viuria. I és dir-li això, senzillament, t’estimem».

Fa pocs dies, els tres expresidents van adreçar-li una carta conjunta i han demanat trobar-se amb ella. Tot i això, Núria de Gispert afirma que «és molt complicat veure-la. Hem intentat anar-hi els tres com a expresidents i ni ens han respost. Hem intentat arribar al ministre, a través de la direcció general de presons i ha estat impossible. Jo hi vaig poder anar com a advocada. Hi vaig anar com a persona individual i en nom dels dos presidents perquè vaig pensar que ja que no podem ser-hi els tres que ella rebi l’escalf i l’afecte de tots tres. Sabem d’ella perquè a traves del tuits, dels whatsapps, de les trucades telefòniques, dels contactes amb la família... Sabem que se li fa molt costa amunt, que sort que té al costat a la consellera Bassa, que l’ajuda».

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor