Sobirans i independents

Els CDR locals, agrupats en barris o municipis, funcionen de manera autònoma i heterogènia. Són un fenomen transversal, sense jerarquia ni direcció política. El mode assembleari, en què tothom té veu i vot, constitueix el seu funcionament vital. Això sí, hi ha portaveus, tot i que no manen. Aquests CDR s’agrupen per àrees comarcals en l’àmbit metropolità i seguint gairebé sempre la distribució de les vegueries. També hi ha assemblees territorials, amb representació d’una parella per cada CDR local.

Hi ha portaveus, però no hi ha líders. Sí persones compromeses i molt feminisme. La paritat és respecta al màxim en les parelles de representants dels CDR que acudeixen a les reunions supramunicipals, tot i que no hi ha una estructura nacional clara. Fins ara, s’han dut a terme quatre assemblees plenàries o trobades nacionals: Sabadell (14 d’octubre), Igualada (21 d’octubre), Manlleu (4 de novembre) i Granollers, al febrer, amb l’assistència en aquesta darrera de gairebé mig miler de persones. L’accés és força restringit per evitar talps i la presència policial, i no se solen confirmar fins a 24 hores abans. Es parla de com crear noves estructures, de quines accions s’han de dur a terme… i tot es vota, evidentment. “No soc partidari de fer-les, perquè és molt fàcil identificar-nos. Hem de vigilar molt l’anonimat, perquè estem perseguits. Jo no tinc cap dubte que em tenen fitxat. És cert que tenim por, però la veritat és que en les manifestacions nosaltres sempre estem davant de tot. Ens arrisquem i convivim amb això”, assegura el portaveu maresmenc.

Accions dutes a terme tant en la vaga del 3-O com en la del 8-N van sorgir dels CDR locals, que són sobirans. Cada un té el seu funcionament i no hi ha imposicions. El CDR fa una convocatòria. Després s’hi suma qui vol. “No s’obliga ningú a fer res. La gent ho fa perquè hi creu. Quan hi ha una manifestació, la gent s’hi sol apuntar.” Cada CDR local fa xerrades i tallers per saber com actuar en cada cas, “sempre sense violència”.

Les accions poden ser assistir a manifestacions, penjar fulletons reivindicatius… “Vam penjar els rètols de «Municipi de la República Catalana» als pobles del Maresme, com els que va fer l’AMI en molts municipis”, recorda. La seva capacitat organitzativa i de mobilització és una de les claus. El 8 de novembre, el CDR del Maresme estava en els talls de l’AP-7 a Borrassà, a les sis del matí. “Quan hem de marxar a alguna protesta, molts nens se solen quedar a casa d’algú que fa guàrdia”, explica. “Crec que la gent hauria de sortir més al carrer. En general hi ha massa convocatòries diferents de massa organismes. Crec que també hauríem d’estar una mica més coordinats i units”, opina aquest coordinador.