El dossier

Jo també tinc dret a parlar

Hi vaig sol, expectant i amb els ulls i la ment ben oberts. Els prejudicis els he deixat a casa
Em sorprèn l’enorme respecte en els torns de paraula. Ningú trepitja ningú. Més d’un tertulià n’hauria d’aprendre

La pluja i el fred són l’única companyia de camí cap a la meva primera assemblea en un CDR. Hi vaig sol –tot i els meus esforços de darrera hora per aconseguir una cobertura experta i sàvia–, expectant i amb els ulls i la ment ben oberts. Els prejudicis els he deixat a casa. Crec que ha de ser així, en molts àmbits de la vida. Les pel·lícules no te les han d’explicar. Mai. Hi has d’entrar, pair-les, equivocar-te i conèixer el final tu mateix, t’agradi o no. D’entrada comprovo que les converses prèvies i informals entre el fum del vespre són previsibles i recurrents entre els mortals: procés independentista, situació dels detinguts i dels investigats, companys perseguits...

Veient la vintena aproximada d’assistents certifico el que ja m’havien informat. N’estava previngut. Paritat total, grup heterogeni i totalment transversal quant a orígens, edat (des dels 25 als 60, aproximadament) i bon nivell cultural, com posteriorment detecto i comprovo. Em crida l’atenció l’atmosfera inicial de relax a fora del recinte entre frases i benvingudes. Potser és la tarda grisa que ens ha anestesiat més del compte, tenint en compte els esdeveniments que colpegen el país dia a dia.

PORTAVEU? POTSER NO

Entrant en matèria, com també m’havien explicat companys d’altres CDR, el portaveu en si no existeix. Hi ha més o menys acte o odre del dia..., però és prou informal i ningú porta de manera destacada la veu cantant amb un lideratge definit i molt menys autoritari. De fet, la timidesa i el to pausat marquen els inicis d’una xerrada oberta.

Tot el que m’havien dit era cert. Gent senzilla, de barri, i tots amb el mateix dret de paraula i participació, de manera equitativa i educada. Em sorprèn l’enorme respecte en els torns de paraula. Gairebé ningú trepitja ningú –només cal que fem una ullada als descontrolats i àcids debats televisius diaris–. Això sí, cares de preocupació per la situació actual que viu Catalunya, el desgast, la por...

ARRIBAR A LA REPÚBLICA...

Es fa repàs i avaluació de totes les accions dutes a terme, sobretot de les més recents, i s’insisteix molt en el tema de la seguretat. Es tracta la situació política catalana actual i quines poden ser les fórmules per accelerar la república. No em queda clar en quins terminis es valora aquest futur republicà... Normalitat i compromís resumeixen els estats d’ànim i l’escenari. Són dies tranquils –en el moment de la meva participació en aquesta assemblea–, amb la perspectiva del que ha passat i el que ha de venir.

Marxo com he arribat, de manera discreta i educada, sobretot discreta. No ha estat cap tràngol ni cap debat esbojarrat. Més d’un tertulià mediàtic n’hauria d’aprendre. Només volen construir i, pel que sento i percebo, hi posen hores, dedicació i logística. Amb pocs recursos (hi ha una modesta caixa de recaptació) i molta democràcia. Si tots els CDR són així, jo també vull arribar a la república. Amb ells.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor