El dossier

D’ESQUENA A PARíS

Còrsega viu un renaixement del sentiment independentista. La unitat dels partits nacionalistes ha permès guanyar les eleccions i ara l’illa demana més competències i autonomia a l’Estat francès

El joves s’inclinen cada vegada més per l’independentisme ”, explica la professora Marie-Pascale Castelli
Macron es mostra cada cop més jacobí. El canvi que proposa és decoratiu”, afirma el polític cors François Alfonsi

Còrsega, una illa al mig del Mediterrani, amb 320.000 habitants i en poder dels francesos des del 1769, s’emmiralla ara en el procés català. Després d’haver seguit durant dècades la línia dura i violenta d’altres estats sense nació com Irlanda del Nord i el País Basc, tacats pel terrorisme de l’IRA i ETA, el moviment nacionalista cors ha fet un gir de 180 graus. El juny del 2014, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega va deixar les armes després de més de quaranta anys de lluita. Els dos partits nacionalistes, Femu a Corsica –de perfil més autonomista– i Corsica Libera –obertament independentista– formen ara la coalició Pè a Corsica (‘Per a Còrsega’). Aquesta suma va permetre als nacionalistes corsos guanyar les darreres eleccions el desembre passat, davant de la desfeta de l’esquerra francesa, el PS, que no es va ni presentar als comicis de l’illa.

La figura de Gilles Simeoni (Femu a Corsica), l’actual president, ha estat clau per fer aquest salt endavant i aglutinar autonomistes i independentistes. I ara, quin és el repte? “La nostra llista va ser triada sobre la base d’un contracte de mandat que té com a objectiu la plena autonomia de Còrsega. El nostre enfocament és pragmàtic i es projecta en la construcció d’Europa. D’aquí a trenta anys, moltes coses seran diferents a Europa, i els corsos hem de mantenir la nostra identitat per adaptar-nos a l’Europa del futur”, assegura François Alfonsi, veterà polític i durant anys la veu dels nacionalistes corsos a Brussel·les. També és president de l’European Free Alliance, un moviment que aglutina una quarantena de partits que defensen el dret d’autodeterminació. “El nostre èxit electoral es resumeix en un moviment arrelat des de fa mig segle, un ancoratge definitiu a l’acció democràtica i una unió al voltant d’un líder molt popular”, assenyala Alfonsi.

adeu a les armes

El moviment terrorista cors havia causat més de 10.000 atemptats i provocat una quarantena de morts. Durant les anomenades “nits blaves”, en què hi podia haver més de quaranta atacs de manera simultània, es mostrava el potencial de l’organització, que tenia com a objectiu negocis turístics explotats per francesos o fins i tot segones residències. “En un país on hi havia hagut molta violència que s’hagi aconseguit aquesta unitat és tot un èxit. El terrorisme a Còrsega es feia servir com a propaganda. No tenia com a objectiu matar policies”, explica Jordi Vàzquez, escriptor i periodista expert en moviments nacionalistes. “Els corsos fa temps que s’han fixat en totes les mobilitzacions que s’han fet en els darrers anys a Catalunya i en les aliances electorals com ara Junts pel Sí. Han vist que posant una bomba només tens el suport dels convençuts, però de l’altra manera aconsegueixes convèncer més gent”, afegeix. Per Vàzquez, l’objectiu immediat dels nacionalistes corsos és demostrar que l’Estat francès no vol negociar.

desafecció juvenil

També és de la mateixa opinió de Marie-Pascal Castelli, professora de llengua castellana a la Universitat de Còrsega. “De moment, no es parla d’independència, perquè ni tan sols tenim autonomia. Això potser arribarà més tard, però ara com ara Còrsega no està preparada per parlar d’independència”, assenyala la docent, que segueix de prop el procés català i és membre del Comitè Cors de Solidaritat amb Catalunya. “Ni tan sols ens volen aprovar el reconeixement de la llengua corsa. Estem en la mateixa situació que la Catalunya dels inicis dels anys vuitanta. S’interpreta com una mostra de menyspreu”, assegura. “La gent està decebuda amb Macron [el president francès] perquè es pensaven que era un candidat obert al diàleg amb els autonomistes. De moment, aquesta opció està tancada. Ja veurem què és el que passa perquè el poble el que va votar és més autonomia”, assegura Castelli. “Amb aquesta mania que tenen a dir-nos que no a tot el que demanem –i això és molt comparable amb la situació de Catalunya–, el que estan aconseguint és que cada vegada hi hagi més independentistes. Soc professora i ho veig... els joves cada dia es decanten més per la independència”, assegura. Alfonsi també creu que Macron cada vegada es revela com a més “jacobí”. “El canvi que proposa a la Constitució per als corsos és sobretot decoratiu. No es permetrà canviar les coses perquè puguem arribar als nostres objectius”, assegura l’exdiputat europeu. “Macron viu en una lògica estatal molt tancada, sota la influència dels prefectes (alts funcionaris del govern que envien des de París), però està obligat a tenir en compte la fortalesa de la nostra victòria. Té el perill de posar fi a la imatge tan detestable que Europa té ara mateix de Mariano Rajoy.” “Hi haurà un dia que Macron haurà d’acceptar que ha de tenir un diàleg constructiu amb Còrsega”, opina Alfonsi. Les demandes corses impliquen que la constitució els reconegui com a poble, un estatut fiscal per assegurar el desenvolupament de l’economia i el reconeixement de l’oficialitat de la llengua corsa.

I quina és la situació de l’idioma? “El francès és la llengua hegemònica, però popularment encara es continua parlant el cors. En els darrers vuit o deu anys, s’ha fet un salt endavant perquè la llengua a l’escola era gairebé inexistent i ara el mateix govern francès ha creat escoles bilingües”, explica Vázquez. “Escoles amb el sistema d’immersió lingüística n’hi ha poques i la majoria són privades”, afirma. Les classes bilingües s’han estès per tota l’illa, però gairebé no hi ha ni professors, perquè la llengua no està estandarditzada. “La lluita corsa no és tan un moviment lingüístic, però sí que és veritat que es troben en un moment de demanar coses a París, i això de la llengua és factible. És molt difícil oposar-te a l’ensenyament de la llengua del país. Només el Front Nacional (com a Catalunya fa Ciutadans) hi està en contra. Fan servir el discurs que la llengua que uneix és el francès i que, per tant, el cors no serveix”, explica Vàzquez. El moviment cors destaca perquè hi ha molta gent jove implicada. “La renovació generacional és constant. Tot i que la lluita armada va cremar alguna gent. Al País Basc, per exemple, hi ha una generació que està cremada..., per això els costa tant renovar el moviment. A Còrsega això no ha passat. També és una societat peculiar, perquè molta gent, tradicionalment, va armada. És una societat força violenta, per aquest motiu és un miracle com està ara”, assegura l’expert. El fet de no tenir la xacra del terrorisme ha permès que molta gent s’identifiqui ara amb el nacionalisme o amb l’independentisme”, afegeix.

L’objectiu de Còrsega és aconseguir la independència? “Sempre ho ha estat. Fins i tot el més moderat dels autonomistes vol la independència. Còrsega no té res a veure amb França. És un tros d’Itàlia que per una sèrie d’atzars va quedar sota el poder francès. La llengua corsa és un dialecte de l’italià”, explica Vàzquez. També els corsos tenen el seu 1714. Va ser batalla del Ponte Novu, el 1769, que va marcar la fi de la independència i l’establiment de la sobirania francesa.

Polèmica per l’homenatge al prefecte Érignac

L’homenatge que el president francès, Emmanuel Macron, va retre al prefecte Claude Érignac –assassinat per un comando dissident del Front d’Alliberament Nacional l’any 1998– el mes de febrer passat va aixecar cert malestar a l’illa. Aquest atemptat va commocionar al seu dia Còrsega i França, i milers de persones es van manifestar en contra de la violència. Els discurs i l’actitud de Macron durant l’acte durant la seva darrera visita es van ser considerar desafortunats pels nacionalistes corsos.

Una bandera amb una història de llibertat

El general Pasquale Di Paoli va adoptar la bandera de Còrsega el 1755 i està basada en la que ja era tradicional. S’hi representa un cap de color negre que porta una bandana blanca al front. Prèviament, el mocador cobria els ulls, però Di Paoli va fer un disseny en què va posar la bandana al front per simbolitzar la llibertat de Còrsega. Va ser utilitzada per la República de Còrsega i prohibida el 1769. Es va recuperar el 1980.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor