El dossier

L’Aran, territori sobirà

La Val d’Aran celebra aquest 17 de juny la festa nacional després de mesos d’una forta tensió política pel procés català, preocupada pel futur de la seva llengua i alleugerida per la fi d’un 155 que també va afectar el seu autogovern

L’Estat ha tombat l’ús preferent de l’aranès, una llengua que només parlen de manera habitual el 17% dels aranesos
La inhibició dels partits aranesos ha fet sorgir des de l’octubre un moviment transversal favorable a la República

És de les poques realitats nacionals que tenen reconegut per llei el dret a autodeterminar-se per part de l’ens nacional en què es troben administrativament inserides. Almenys sobre el paper. L’Aran va aconseguir el gener del 2015 l’aprovació al Parlament del dret a decidir lliurament el seu futur. És una de les novetats que es va introduir en la reforma de la llei d’Aran, la llei que regula l’autogovern aranès. Ara bé: a la pràctica, la mateixa Catalunya està tenint les seves pròpies –i ja mundialment conegudes– dificultats per exercir aquest dret per si mateixa, i la relació dels partits aranesos respecte al procés d’autodeterminació català ha estat fluctuant, i ha provocat fortes tensions entre les dues principals forces de la vall.

La inhibició dels partits aranesos ha provocat, a més, l’aparició d’un nou moviment ciutadà, Taula per Aran, que des de l’occitanisme aposta per acompanyar i donar suport a Catalunya en la seva independència.

El dret a decidir, de fet, no és una novetat a l’Aran. La integració d’aquesta vall occitana dins de Catalunya prové de l’exercici d’aquest dret. L’any 1313, i després d’anys de pugnes amb el comtat de la Gascunya, els pares de família de les cases de la vall es van reunir i van votar a favor de situar-se sota l’empara de Jaume II, a canvi de la concessió per part de la corona d’una sèrie de llibertats d’usos (avui en diríem autogovern) en matèria d’impostos i d’aprofitament dels recursos propis. A través d’aquell acord es va crear el Conselh Generau, institució d’autogovern que es va mantenir fins al segle XIX, quan la construcció de l’Estat espanyol modern no va admetre la singularitat aranesa, va anul·lar les seves institucions i va integrar l’Aran com un territori més dins de la demarcació de Lleida. Amb la restauració de la Generalitat, els aranesos van reivindicar la seva autonomia, i finalment es va restablir el Conselh Generau el 17 de juny del 1991. Des de llavors, aquell dia és la festa nacional d’Aran.

tensió pel procés català

Aquest 17 de juny, doncs, l’Aran celebra la seva diada nacional com a únic territori d’Occitània que té reconegut el dret a decidir, amb institucions d’autogovern oficials i amb la llengua occitana amb rang oficial, vehicular a l’escola i d’ús preferent a l’administració. A la pràctica, però, l’Aran hi arriba després de mesos d’una forta tensió política entre els partits aranesos, amb unes xifres alarmants sobre l’ús social de la llengua aranesa, i després d’una aplicació del 155 al conjunt de Catalunya que ha deixat gairebé paralitzats projectes i actuacions de l’autogovern aranès.

Octubre tens

En l’àmbit polític, la tensió va arribar al seu clímax a l’octubre. El Conselh Generau, governat per Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit associat a CDC però ara amb relacions fredes amb el PDeCAT, va girar la seva posició dies abans del referèndum. El Conselh havia acordat amb el govern català cedir espais per a la consulta, però uns dies abans va decidir unilateralment que se’n retirava. El referèndum es va celebrar igualment (hi va votar un terç del cens de la vall) gràcies als voluntaris aranesos. El 27 d’octubre, en el moment de la declaració de la República Catalana, el viratge del Conselh Generau va culminar amb la convocatòria d’un ple extraordinari on es va aprovar un text pactat amb l’oposició (Unitat d’Aran, UA, partit associat al PSC i fortament oposat al procés català) sense cap referència a la declaració del Parlament català i fent una tímida crida al diàleg, en contra del 155, i amb l’encàrrec d’un informe jurídic que estudiés l’abast legal real del dret a decidir reconegut en la llei d’Aran.

El viratge de CDA haestat brusc. Aquest partit aranesista havia acompanyat els passos del govern català des del 2012. El 2013, qui llavors era el seu secretari general, l’exalcalde de Vielha Àlex Moga, havia fixat la posició del partit en una conferència a Barcelona, on apostava per acompanyar el procés català i treballar per un projecte nacional propi per a l’Aran dins d’un futur Estat català, amb la forma d’una major autonomia per a la vall amb estatus especial dins la futura República Catalana. El partit no va canviar oficialment deposició, fins que dies abans del referèndum el síndic (president del Conselh Generau), Carlos Barrera, va decidir desmarcar-se’n amb l’argument de protegir les institucions araneses de la reacció de l’Estat espanyol. “El gran error a l’Aran ha estat adoptar el debat Catalunya-Espanya, en lloc de pensar en la construcció nacional aranesa i les oportunitats que oferia una República Catalana”, argumenta Moya, ara fora dels càrrecs de direcció del partit. “Hi ha almenys un terç d’aranesos que són aranesistes i el 21-D van apostar pels partits republicans, i ara no hi ha cap partit que els representi”, lamenta Moya.

L’altre partit del sistema bipartidista aranès, Unitat d’Aran, ha mantingut des de l’inici una postura bel·ligerant amb el procés català. Francés Boya, líder del partit i membre de l’executiva del PSOE, va criticar amb duresa el “seguidisme” de CDA i va afirmar diverses vegades que “si Catalunya canvia el seu estatus polític, l’Aran també ho hauria de poder fer”. Ara, Boya ha declarat a La República que confia que “l’aixecament del 155 ens porti una etapa d’estabilitat i que puguem atendre la situació perillosa que pateix l’aranès i el desplegament d’aquells aspectes de la llei d’Aran que no s’ha pogut fer fins ara, especialment la llei electoral pròpia i el finançament.”Però igualment que CDA, dins d’UA tampoc no hi ha unitat. L’alcalde de Les i un dels fundadors del partit, Emili Medan, sí que veu en el procés català una gran oportunitat per a la realitat nacional aranesa, i encontra de l’opinió de la direcció del partit va participar activament en la campanya pel Sí durant el referèndum. A l’altre extrem, l’alcalde de Vielha, l’empresari turístic Juan Antonio Serrano, ha acusat durant el procés el govern català d’haver posat en risc el turisme a la vall per la sensació, compartida amb molts empresaris, de dependre d’una manera important del turisme espanyol.

MOVIMENT CIUTADÀ

La tensió respecte al procés català també ha posat en risc el tradicional bipartidisme entre els dos partits aranesistes, que fins ara s’han anat alternant el govern del Conselh Generau i l’alcaldia de Vielha. Ciutadans, de moment sense representació al Conselh Generau, va assolir EL 21D la primera posició a la vall amb el 33%, i presenta ara aspiracions per optar l’any vinent a l’alcaldia de Vielha, mentre que els tres partits independentistes van sumar el 31% dels sufragis.

A més, s’ha format des de l’octubre un nou moviment transversal que intenta aplegar el sobiranisme aranès i és partidari a la República Catalana. Hug de la Rosa, portaveu de Taula per Aran, critica que les institucions araneses “han estat passives davant la repressió anterior i posterior contra els aranesos que vam participar en l’1-O.” Taula per Aran ha organitzat per a diumenge un acte propi que comptarà amb la diputada aranesa de JxCAT Anna Geli i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Boya aposta per la configuració a l’Aran “d’un nou espai polític transversal, sobiranista i d’esquerres” amb vistes a les municipals de l’any vinent.

Més enllà de la política, l’Aran arriba a la festa nacional del 2018 amb els primers fruits del desplegament de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, un organisme de rang oficial que està començant a publicar els primers diccionaris i normatives de la variant aranesa de l’occità i sobre l’occità estàndard. Però, al mateix temps, s’observa amb preocupació la caiguda de l’ús social de la llengua, agreujada per la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de fer caure de la llei de l’occità del 2010 el caràcter “preferent” de la llengua en l’ensenyament i l’administració. El darrer estudi lingüístic, del 2013, assenyala que entre els 10.000 habitants de la vall, el 55,1% tenen el castellà com a llengua habitual; el 17,6%, l’aranès; el 16,4%, el català, i un 10,6%, altres llengües.

El dret a decidir, reconegut només en l’àmbit català
El 30 d’octubre, en plena crisi institucional entre la declaració de la república catalana i la imposició del 155 per part de l’Estat, els partits aranesos amb representació al Conselh Generau –CDA, UA i el conseller del grup independent PRAG– van decidir sotmetre a un estudi jurídic el seu propi dret a decidir reconegut per la llei d’Aran. L’estudi, encarregat als juristes de la Universitat de Barcelona Alfredo Galán i Eduard Roig, destaca l’originalitat que significa que un text normatiu reconegui el “dret a decidir” amb aquesta terminologia, i assenyala que blinda la llei aranesa davant de qualsevol intent del Parlament de modificar el règim especial d’Aran sense el vistiplau previ de les institucions araneses. L’informe interpreta, però, que l’àmbit del dret a decidir aranès només és eficaç davant de la comunitat autònoma que li ha reconegut aquest dret, però no més enllà. De fet, una de les reivindicacions dels partits aranesistes és que una futura revisió de la Constitució espanyola reconegui l’existència de l’Aran i de l’aranès. Ara mateix, tota personalitat jurídica de l’Aran prové de l’Estatut català i de les lleis aprovades a Catalunya.
30,8 %
va ser el resultat
dels partidaris de la república el 21-D a la Vall d’Aran.
17,6 %
és el percentatge
de població que té l’aranès com a llengua habitual.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.