El dossier

LA QUÍMICA de les coses

La construcció d’una refineria a Tarragona, fa més de quaranta anys, va transformar l’economia de la zona. Ara, el complex petroquímic busca com adaptar-se a un futur que depèn de la descarbonització

L’any 1971, el llavors Instituto Nacional de Industria (INI) de l’època franquista va rebre un encàrrec important: fer una refineria de crus de petroli a Tarragona, on van crear una empresa nacional de petrolis. Aquella decisió va canviar, i de quina manera, el present i el futur d’un territori on feia poc més d’una dècada s’havia començat a instal·lar de manera incipient alguna empresa química. L’encàrrec va prosperar, i més de quaranta anys després, la refineria, ara de Repsol i amb dos crackers de Dow Chemical, no només continua formant part de la silueta urbana del Camp de Tarragona, sinó que s’ha convertit en referent petroquímic en l’àmbit europeu.

Les xifres que mou no són petites. El sector dona feina a un total de 10.000 persones entre llocs de treball directes i indirectes i en genera 35.000 d’induïts, segons dades de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que aplega trenta empreses. En l’aspecte econòmic, representa el 12,6% del PIB espanyol i les perspectives del sector són optimistes: en el període 2007-2017 ha tingut un creixement acumulat del 27% i s’espera que el químic sigui el sector que més creixi a escala mundial des d’ara fins al 2030, a un ritme mitjà del 4,5%, segons la mateixa AEQT.

Com s’ha transformat el sector des de llavors? “Ens pot semblar que el complex té quaranta anys, però segurament no queda ni un cargol d’aquella època i la refineria no té res a veure amb la que es va dissenyar llavors”, respon el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font. La posada en marxa de la refineria, el 1976, i la seva integració a la indústria existent van ser clau per al creixement del complex, que també va tenir la complicitat del port i la construcció dels crackers d’etilè, que són els que permeten convertir aquest gas en sòlid i, per tant, en plàstic.

La refineria, com a tal, s’encarrega de processar el cru de petroli, destil·lant-lo per aconseguir-ne derivats: asfalts, combustibles com gasoils i fuels, naftes que serviran per fer gasolina, etilè i propilè i gasos com el butà i el propà. Però en el cas de la firma Repsol –associada a la producció de combustibles– fer energia per a la mobilitat només és la meitat del negoci, l’altra 50% consisteix a produir el que Ramon Nieto, director de producció química de Repsol, defineix com a “materials per a la vida”, que fent un paral·lelisme amb el món de la construcció serien si fa no fa les totxanes per edificar qualsevol cosa.

Analitzant només la primera hora d’un dia qualsevol, es pren consciència d’aquesta química de les coses. El plàstic del despertador, la fibra sintètica dels llençols i el pijama, el sabó de la dutxa, els productes que depuren l’aigua, la pasta de dents i el raspall, els cosmètics... en tot hi ha química. Obrim la nevera i la llet la trobem en un bric que té set capes, cinc de les quals són de diferents tipus de polietilè. Pugem al cotxe i menys el motor que és metàl·lic, la resta, des dels pilots de colors fins al seient, tot és química. El mòbil, les ulleres, un bolígraf... la llista és infinita. “Qualsevol cosa que assenyalem tindrà un component que necessitarà una molècula orgànica, i la font fonamental per fer molècules orgàniques és una fracció de petroli“, explica Nieto. Del que es tracta, doncs, és de fer els materials bàsics perquè després se’n puguin fer múltiples aplicacions. Del petroli que s’extreu, un 90% es fa servir com a combustible, mentre que només un 10% s’usa per fer aquests materials. Però a la curta o a la llarga la tendència està condemnada a revertir-se. “La química en el món anirà augmentant, perquè cada vegada necessitarem més usos que ara no podem ni imaginar”, diu Nieto, que afegeix: “Qualsevol cosa que inventem necessitarà uns materials i qui s’ha d’encarregar de fer-los és la química.”

El seu creixement està garantit, perquè va directament lligat a l’increment de població i a l’increment de la qualitat de vida. Però el que busca la química a Tarragona no és tant produir a l’engròs, sinó fer productes especialitzats i d’alt valor afegit. Si fa quaranta anys el negoci era fer l’envàs per a un detergent, ara es fabrica material per fer aïllants de cables d’alta tensió –que requereixen un material molt pur per evitar les descàrregues– o materials per a ús farmacèutic, ja sigui una bossa de plasma, un catèter o un pot per guardar el xarop i també glicols d’ús farmacèutic. “En sanitat, el que s’ha guanyat gràcies als plàstics és molta salubritat”, reivindica el director del complex de Repsol, Josep Francesc Font, que posa un altre exemple en el camp de l’automoció, on gràcies als nous materials els cotxes pesen menys i s’estalvia molt en energia per moure’s. El problema és que ara els plàstics comencen a estar demonitzats, perquè no són biodegradables i, per tant, no es poden destruir. Font entén que fa falta incrementar la responsabilitat, tant d’empreses com de persones, per evitar que arribin al medi ambient i en l’àmbit empresarial explica que existeixen compromisos per evitar les pèrdues de plàstics i per incrementar-ne l’ús del reciclat com a matèria primera. I fer plàstic biodegradable? “És una preocupació del sector, i Repsol també hi treballa”, diu Font, i explica que s’estan fent esforços per aconseguir, per exemple, que els plàstics que es fan servir per al cultiu de la maduixa soguin biodegradables i es puguin convertir en adob.

I el futur?

“Europa està en un procés de descarbonització”, explica el també president de l’AEQT. I això vol dir que les grans inversions industrials es faran en altres continents i que el futur, aquí, passarà tant sí com no pel producte d’alt valor afegit i per la seguretat i l’eficiència en el cas dels productes bàsics. Font recorda que el sector a Tarragona, per tal d’aconseguir aquesta eficiència, des del 1993 fins ara ha aconseguit fer el mateix consumint un 40% menys d’energia i que això, a més d’eficiència també vol dir que s’han reduït un 40% les emissions de CO2. Volen que el binomi petroquímica i sostenibilitat no sigui incompatible, i és per això que Font sentencia que “ser eficients és la manera més barata i rendible de descarbonitzar el planeta”. Caldrà avançar cap a les energies renovables, però de moment el darrer informe de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) diu que el 2040 el combustible majoritari al planeta continuarà sent el petroli i el gas. “El món es mou ràpid i les empreses haurem d’evolucionar liderant aquest canvi de paradigma energètic”, conclou Josep Francesc Font.

12,6%
del producte interior brut (PIB) espanyol prové de l’activitat de la indústria química que hi ha al Camp de Tarragona.

Cel Net, els vigilants de la petroquímica

Activitat econòmica al marge, la indústria petroquímica també genera recels al territori, sobretot per la incidència que pot tenir la seva activitat sobre la salut dels que hi conviuen. Cel Net és una plataforma ciutadana que va néixer fa una dècada “per dir prou a l’activitat sense cap mena de control”, diu Neus Roig, membre del moviment, que afegeix: “No lluitem pel tancament de l’activitat, perquè la gent en viu. El que volem és una bona convivència i que les coses es facin bé.” I per això una de les obsessions de Cel Net és saber què es respira, tant al polígon nord –on hi ha la refineria– com al polígon sud, on es concentren moltes de les empreses químiques del complex. Volen que no s’apliquin els models genèrics per fer els controls i que es tinguin en compte contami- nants específics que potser no es regulen en altres zones. També insisteixen en la necessitat de posar l’ull en la contaminació difusa, que és la que es produeix en el transvasament de proces- sos. ”No és tan mediàtica com quan s’encenen les torxes però també s’escapen gasos”, diu Roig. Pel que fa a la Taula per la Qualitat de l’Aire –a través de la qual es reuneixen el govern, el sector químic i Cel Net, entre d’altres– exigeixen que sigui operativa “més enllà de fer un parell de reunions”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor