El dossier

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

El model energètic català, que depèn de l’exterior, comença a viure un canvi radical. Els combustibles fòssils han de ser substituïts per fonts renovables, i d’un sistema rígid, poc transparent i controlat per grans empreses, s’ha de passar a un escenari de sobirania energètica en què els consumidors siguin també productors i prenguin decisions

Des del 2010, el preu de l’energia solar fotovoltaica ha caigut un 73% i el de l’eòlica, un 23%
Els consumidors som milions, però som invisibles. Quan ens ajuntem, deixem de ser-ho

La Núria és una veïna de Girona que fa tres anys es va haver de fer càrrec d’un familiar que va emmalaltir i va quedar connectat les 24 hores del dia a un concentrador d’oxigen. “L’aparell és car, però el cobreix la Seguretat Social. El que no et paguen és la despesa d’electricitat. De cop i volta ens va pujar la factura a 300 euros al mes”, explica. Després d’informar-se i de fer números, la Núria va acabar instal·lant d’una placa solar fotovoltaica al terrat de casa seva.

“En un any ja estava amortitzada, perquè immediatament la factura va baixar a la meitat” explica. També va canviar de companyia i va aprendre a gestionar millor el seu subministrament, per exemple desconnectant la placa quan marxa de vacances. “Deixant-la endollada a l’agost ens arribaven factures altíssimes, encara que no fóssim a casa. I no era per l’electricitat que gastàvem, sinó per la que produíem”, afegeix la Núria. Absurd però cert. Fins ara, la legislació espanyola penalitza els productors d’energia que no siguin grans empreses amb l’argument que fan servir la xarxa elèctrica pública per a l’autoconsum. És el nefast impost al sol del PP, que ha estat un instrument evident per frenar l’ús de les fonts renovables i que finalment aquest mes la Unió Europea ha acordat eliminar.

Afortunadament, l’esforç dissuasiu envers les renovables –que s’explica veient quins expolítics ocupen ara càrrecs a les grans companyies energètiques– no sempre funciona. Com la Núria, cada cop més particulars i empreses s’interessen per l’energia neta, ja sigui per estalvi o per sensibilitat ambiental. Segons la directora de l’Institut Català de l’Energia, Assumpta Farran, aquest és un procés imparable que lliga la transició tecnològica amb la transició social.

LA FI D’UNA ERA

El 2015 hi va haver dos esdeveniments que es poden considerar l’inici de la fi de l’era dels combustibles fòssils. D’una banda la cimera de París sobre el canvi climàtic i, de l’altra, l’escàndol de les emissions contaminants del cotxes alemanys. Amb la sensibilització ciutadania en augment, els avenços tecnològics no s’aturen i han fet possible, per exemple, que a Alemanya i en altres països europeus ja sigui habitual la propietat compartida de l’energia entre particulars.

A Catalunya, però, tot just comença. Als països més avançats el debat de les renovables ja està superat. La discussió ara és com fer front als problemes d’intermitències que comporten aquestes fonts energètiques, perquè no a tot arreu fa sol i no sempre fa vent. “En canvi, nosaltres, amb una situació privilegiada, hem perdut els últims quinze anys. Encara tenim un 92% de dependència energètica de l’exterior, i molt poques renovables”, reconeix Farran.

Per a l’empresari Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de la PIMEC: “Estem avançant tant a poc a poc que gairebé estem aturats, i fins que no hi hagi una disrupció no hi haurà un salt endavant.” Vila creu que costarà molt sortir del confort actual: “Si les coses van bé ningú farà els deures, cap polític voldrà que la gent deixi d’estar confortable.” L’empresari insisteix que no s’està desplegant l’energia fotovoltaica perquè l’impost al sol l’ha frenat, “però al mateix temps les Terres de l’Ebre han deixat clar que no volen més infraestructures energètiques, la gent de l’Empordà no en vol cap, i l’energia hidràulica no dona per a més”.

CANVIAR MENTALITATS

El que cal, insisteix Vila, és un canvi de mentalitat, també en el consum. “No en farem res, de substituir unes energies per unes altres. Barcelona no deixarà d’estar col·lapsada només substituint els cotxes de gasolina o de gasoil per cotxes elèctrics. El que cal és fomentar el transport públic modal. I el mateix ha de passar en la resta de sector de l’economia”, conclou.

Assumpta Farran també creu que s’ha de produir un canvi de paradigma que portarà a una manera diferent de veure les coses. “Estem en el segle XXI, però tot el model energètic que tenim avui el van dissenyar personatges que van néixer en el segle XIX, com Tesla, Edison, Ford, Graham Bell... I el problema és que la transició energètica s’està plantejant sota els conceptes d’aquella gent del segle XIX”, explica. D’aquesta manera ens podem trobar amb un model aparentment nou, però que només impliqui un canvi de les fonts energètiques i oblidi la part social.

“Els grans gurus del canvi energètic són els de sempre, els dels últims cent anys, per tant volen resoldre un problema des del mateix problema. I és aquí on es produirà un trencament”, assegura Farran, que reivindica que el canvi no sigui una “evolució”, sinó una “revolució” en què els ciutadans guanyin protagonisme.

DEMOCRATITZAR L’ENERGIA

Els consumidors d’energia som milions. Els productors són pocs, un centenar, però controlen l’oferta i, per tant, el mercat. Però en els últims anys, estan passant coses que poden canviar aquesta dinàmica, com l’abaratiment de la tecnologia. Així, des del 2010, el preu de l’energia solar fotovoltaica ha caigut un 73%; el de l’eòlica, un 23%, i el de les bateries, un 73%. “Fins ara, cap particular es podia plantejar ser propietari d’una central nuclear, d’una plataforma petroliera o d’un gasoducte. En canvi, ara ja és possible que 500 famílies es posin d’acord i tinguin el seu propi aerogenerador. Fins ara el ciutadà estava relegat, però tot això canviarà. De la mateixa manera que estem vivint una transició política, també viurem una transició energètica”, manté la directora de l’ICAEN, que està convençuda que el segle XXI serà el segle de l’electricitat i de les renovables perquè: “Sincerament, no m’imagino robots traient fum.”

El president del Clúster per a l’Eficiència Energètica de Catalunya, Xavier Farriols, també assenyala que els ciutadans han de ser la palanca, el motor d’aquesta transició. “El canvi –assegura Farriols– s’ha de produir de baix cap a dalt. Però perquè el consumidor actuï cal donar-li les eines per fer-ho. El consumidor, que se situa al centre del sistema elèctric, tal com ho defineix la Comissió Europea, ha de disposar de senyals de mercat i d’instruments que incentivin l’adopció d’aquest nou rol. Per això proposem més flexibilitat del mercat i més capacitat de gestió per als ciutadans.” En el món de l’energia, fins i tot s’ha gestat un nou terme per definir aquests consumidors/productors: els prosumers (consumidors proactius).

UNA VISIÓ DE PAÍS

Actualment, a Catalunya l’energia renovable no arriba al 10% del total que consumim, al marge de si prové d’aquí o de fora. Ara bé, l’objectiu de la llei del canvi climàtic –que està recorreguda pel govern estatal davant del Tribunal Constitucional– es arribar al 50% el 2030 i al 100% el 2050. Es tracta d’un percentatge superior al que marca el consell dels ministres europeus, que recentment ha rebaixat al 32% la proposta del 35% que havia fet el Parlament europeu. En qualsevol cas, és un objectiu complicat, però no impossible.

“Tenim una feina brutal per posar-nos al dia, és una missió de govern, una missió de país. Una de les feines més importants que s’ha de fer en aquesta propera legislatura és una llei de mesures urgents per implementar l’electricitat solar i eòlica sota un model distributiu i participatiu. No estem parlant de fer grans parcs de 300 megawatts, estem parlant de que tots els municipis i tots els ciutadans s’hi impliquin”, insisteix Assumpta Farran.

També recorda que el petroli, el carbó, el gas, l’urani... es treuen del terra. “Ara tenim molt clar que mirant a baix no hem de fer res, hem de mirar amunt. Però encara no ho hem fet, i si comprovem les normatives urbanístiques, les normatives energètiques, les normatives d’edificabilitat... veurem que el sol no es té en compte enlloc com a possible recurs energètic”, afegeix.

Per això és tan important un canvi legal i convèncer també el territori que s’ha de comprometre en aquest procés. Farran aposta per fer entendre al món rural que implementar renovables li pot sortir a compte, i recorda a les ciutats que han d’assumir el seu paper com a grans consumidores.

“Les ciutats no poden dir que consumeixen renovables sense preocupar-se d’on venen. Les administracions locals han de garantir que compraran l’energia que es produeixi a prop. Per què no fer un conveni per garantir la compra durant quinze anys de l’energia produïda per un grup de propietaris d’una comarca propera? Amb aquesta garantia podria tirar endavant la producció local, i així també sortiríem de les regles del joc de l’Estat espanyol, que les canvia cada cop que li dona la gana”, lamenta la directora de l’Institut Català de l’Energia.

Aquesta no és una pràctica nova i, de fet, ja la segueixen grans companyies com Google i Amazon, que compren energia per avançat a parcs que encara no existeixen perquè així ajuden a finançar-los.

ELS AGREGADORS

Mentre la ciutadania es va conscienciant que el futur és renovable, a Catalunya ja s’estan fent passos per anar una mica més enllà. Tres empreses catalanes, Bassols Energia, Estabanell Energia i Factor Energia, a més d’una malaguenya, Olivo Energy, s’han posat d’acord per crear Entra (Energy Transition) un agregador de la demanda energètica.

Aquesta figura encara no està regulada a l’Estat espanyol, però ja ha demostrat que és tot un èxit en països com la Gran Bretanya i Dinamarca. Per fer-ho entenedor, els agregadors són intermediaris als qual els particulars o les empreses cedeixen la gestió del seu consum i de la seva producció energètica. Així, poden gestionar la demanda de manera flexible i interconnectada.

Imaginem, per exemple, un agregador que gestioni l’energia d’un miler de llars i d’algunes empreses. Gràcies a les noves tecnologies i a la digitalització dels serveis, l’agregador pot abaixar un grau el termòstat d’una llar quan sap que el preu de l’energia és més alt o pot posposar el moment en què s’engega la rentadora, i pot aprofitar aquella energia per cobrir la demanda puntual d’un altre client.

Així, actua de manera més eficient i sempre garanteix el flux energètic, ja que tindrà capacitat de maniobra: buscarà energia allà on n’hi hagi, ja sigui la que estigui produint la placa solar d’un veí o l’emmagatzemada a les bateries dels vehicles elèctrics d’una empresa que no s’estan utilitzant. En definitiva, gestionen la demanda en funció de l’oferta. “Els consumidors som milions, és cert, però som invisibles. En canvi, quan ens ajuntem deixem de ser-ho”, recorda Assumpta Farran.

NOUS NEGOCIS

Però la creació d’Entra, que és pionera a l’Estat espanyol, no és l’únic indicador que el panorama està canviant i que ja hi ha qui percep un nou model de negoci. Webatt, per exemple, és una nova empresa catalana d’instal·lació de bateries elèctriques intel·ligents d’ús domèstic; Innover, també catalana, promou l’autoconsum energètic i s’ha aliat amb l’alemanya Solarwatt per promoure l’ús de bateries; Holaluz ha signat un acord amb Tesla... És evident que trobar una solució per a l’emmagatzematge de l’energia suposarà una transformació radical.

Imaginem que generem la nostra pròpia energia, la guardem a casa, la venem al veí, la compartim, fem transaccions... Tot això ja és tècnicament possible, el que cal és que ho assumim i que ens ho posin més fàcil. “Quan parlem de fer un país parlem d’infraestructures, d’aeroports, de carreteres... i no pensem en l’energia. I és una llàstima, sobretot perquè podem ser un país guanyador, ja que el recurs energètic per excel·lència és el sol. I nosaltres en tenim molt, de sol”, conclou Assumpta Farran.

92%
Dependència energètica de l’exterior
Catalunya no té petroli, ni gas, ni carbó, ni urani. Però sí que té energia renovable, que ha de ser la clau de la sobirania energètica.
73%
Abaratiment d’energia solar
Els preus de les plaques i les bateries s’han reduït des del 2010.

Què gastem?

Entendre com funciona el sistema energètic és complicat –hi ha més de 1.500 normes que el regulen– però la primera cosa que s’ha de tenir clara és que més del 72% de l’energia que consumim prové dels combustibles fòssils, ja sigui petroli o gas; i un 20% prové de centrals nuclears. Per tant les energies renovables suposen menys del 10%. Aquestes són les fonts originals, que es converteixen en carburants per al transport, en gas natural i en electricitat. Del consum elèctric, menys d’un 18% prové d’energies renovables. Mentre a la major part dels països occidentals l’ús d’aquestes energies netes ha anat a l’alça, aquí no han ajudat gens a promoure-les les polítiques del PP, amb l’exemple més clar de l’impost al sol: una taxa que penalitza l’autoconsum elèctric i que ha frenat la instal·lació de plaques fotovoltaiques malgrat ser un territori amb bona irradiació solar. Ara que la UE diu que cal eliminar-los, caldrà veure què fa el nou govern de Pedro Sànchez en matèria energètica.

Propietat compartida

El primer molí de vent de propietat compartida que hi ha a Catalunya (i a l’Estat espanyol) s’acaba d’inaugurar a Pujalt, a l’Anoia. És un aerogenerador Enercon E-103 EP2 de 2,35 megawatts com els que veiem als parcs eòlics, però aquest no pertany a cap gran companyia, sinó a 533 particulars que han fet aportacions econòmiques per posar-lo en marxa. L’electricitat que genera, equivalent al consum de 2.000 famílies, s’aboca a la xarxa elèctrica i així fa augmentar la quantitat d’energia neta que hi circula. S’ha calculat que aquest molí evitarà emetre a l’atmosfera fins a 6.000 tones anuals de diòxid de carboni. L’electricitat que produeix es ven i els guanys que es produeixen, un cop descomptats costos, es repartiran entre els participants que l’han pagat. Es calcula una rendibilitat del 2%, però és evident que la motivació principal no és econòmica, sinó ecològica i de transformació social: els combustibles fòssils els gestionen oligopolis, però afortunadament el vent i el sol són de tothom.

Barcelona aposta per comercialitzar la seva pròpia energia

Des del febrer passat, Barcelona Energia ha començat a vendre al mercat elèctric la producció de 41 plantes fotovoltaiques instal·lades en edificis municipals, així com l’electricitat generada a la planta de valorització energètica de Sant Adrià del Besós i a la planta de biogàs de l’abocador del Garraf. Es tracta d’una quantitat d’electricitat equivalent al consum aproximat anual de 87.000 famílies, fet que converteix aquesta comercialitzadora en l’elèctrica 100% pública més gran de l’Estat, amb l’afegit que ofereix una energia de proximitat i renovable. La previsió és que aquest estiu abasteixi tots els equipaments municipals i que l’any vinent el servei s’obri a la ciutadania i arribi a unes 20.000 famílies de la ciutat. “Oferirem les millors tarifes i les més adaptables, afavorint l’estalvi i l’eficiència. No buscarem el benefici econòmic sinó l’apoderament de la ciutadania. No tractarem amb clients, sinó amb famílies”, explica Eloi Badia, el regidor de Presidència, Aigua i Energia de l’Ajuntament de Barcelona.