Platges a preu D’OR
Col·leccionar banderes que facin visible la qualitat i el prestigi del litoral català per als milers d’usuaris que el visiten suposa una inversió milionària per als ajuntaments
-
Una dona contempla la platja ocupada per banyistes a l'estiu ARXIU. -
El litoral català Arxiu. -
Una passera, un dels molts serveis que hi ha al litoral, condueix a bot d'aigua ARXIU. -
Hissada de diferents banderes que certifiquen la qualitat a la platja ARXIU. -
La platja, concebuda com un espai amb una afluència constant d’usuaris ARXIU.
Les certificacions ens ajuden a demostrar el compromís amb la qualitat del nostre litoral
Anar la platja és, de moment, gratis. I l’usuari no és conscient que estirar la tovallola en una sorra neta, poder nedar en aigües transparents, tenir a mà un socorrista o poder llençar la brossa separada en un cubell instal·lat a pocs metres no ho és, de gratis. Garantir la qualitat del litoral, en especial del que concentra el principal atractiu turístic per als milers de visitants que s’hi desplacen cada any, té un preu milionari que els ajuntaments estan disposats a pagar any rere any, convençuts que es tracta d’una inversió crucial que els genera un retorn vital per a l’economia local. Tractant-se d’una inversió interessada, i perfectament legítima, és molt necessari que obtingui notorietat, que es vegi, que es faci notar arreu i com més millor. Es tracta de posar ben a la vista el segell, la certificació, el guardó o el reconeixement perquè els banyistes i altres usuaris de les platges reconeguin només amb una ullada que han fet la tria correcta.
Aquest paper, des de fa anys, correspon a les banderes que a principis de temporada s’hissen als pals de desenes de platges i que es completen amb la corresponent foto de rigor de les autoritats municipals mostrant un símbol que els dona prestigi. El cas més conegut, sobretot entre el gran públic, és la bandera blava, de la qual aquest mateix mes s’ha fet entrega a 101 platges catalanes i a 22 ports esportius. Aquest guardó d’àmbit internacional, el reparteix des del 1987 la Fundació Europea d’Educació Ambiental a través de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC). Són, tal com recorden els responsables de l’entitat, els mateixos ajuntaments els que han de sol·licitar el guardó i els que han de superar uns criteris específics al voltant de quatre àmbits: la qualitat de les aigües de bany, la informació i l’educació ambiental, la gestió ambiental i la seguretat i els serveis. “Demanar la bandera blava no costa diners, però evidentment els municipis que la vulguin aconseguir han d’estar disposats a invertir en la platja perquè obtingui la qualificació requerida”, assenyala Virginia Yuste, vicepresidenta de l’ADEAC, que reconeix que la demanda s’ha disparat i que periòdicament es revisen els criteris d’atorgament i se n’inclouen de nous. “Les banderes blaves es revisen cada any, i aquelles poblacions que no han fet els deures es poden quedar sense el reconeixement, igual que se’ls pot treure durant la temporada si els nostres tècnics detecten alguna anomalia greu en les inspeccions d’estiu”, precisa, i enumera casos com la falta de socorrista o la instal·lació il·legal d’una guingueta. “Parlem de criteris estrictes que són el mirall de la bona salut de les platges i que tenen el suport d’un jurat internacional”, afegeix Yuste, que admet que alguns municipis que s’han quedat sense bandera “no s’ho prenen gaire bé”.
ALTRES OPCIONS
Ajuntaments com el de Begur, Roses i l’Escala són alguns dels que han decidit no presentar-se més a aquest guardó. En qüestionen els criteris, que consideren subjectius, i defensen la qualitat de les seves platges més enllà d’un determinat premi “més conegut o menys”. El cap de Medi Ambient del consistori de Begur, Xavi Torró, defensa que el municipi hagi optat per un distintiu com la Q de Qualitat “que reclama una auditoria i un protocol més estrictes que determinen els punts forts i proposen solucions per als punts febles.” La Q de Qualitat és una marca creada per l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola. També recau en els consistoris la llibertat de demanar-la o no, i en aquest cas té un cost d’auditoria i una quota fixa. A Catalunya onejaran aquest estiu només dotze banderes Q de Qualitat que cada any es revisen i cada dos anys s’han de tornar a auditar.
La bandera blava i la Q de Qualitat no són excloents i, de fet, nombroses platges mostren orgulloses els dos distintius i d’altres que s’hi puguin afegir. És el cas de Castelldefels, que lluirà fins a cinc certificats i guardons. A banda dels dos ja anomenats, disposa del segell UNE ISO 900, del certificat Biosphere –que correspon a una destinació turísticament sostenible i compromesa amb el medi ambient– i la bandera Ecoplayas –que atorga l’entitat Ategrus a la gestió global del litoral–. “Diferenciem entre el que és un premi i el que representa una certificació a un sistema de gestió més elaborat, però tots ens ajuden a demostrar el compromís amb la qualitat del nostre litoral”, comenta Montse Coronas, tècnica de Medi Ambient i Serveis Urbans del consistori.
Els responsables consultats coincideixen a destacar que la bonança econòmica afavoreix que els ajuntaments puguin optar a més d’una certificació. En aquest sentit, també cal recordar que hi ha força poblacions que es troben immerses en el procés per aconseguir les normes ISO 9001 i ISO 14001 “que exigeixen un compromís més elevat quan es tracta de prevenir la contaminació, de millora continuada i de respectar i complir la legislació ambiental de cada territori”.
D’altra banda, el sistema d’ecogestió i auditoria, el conegut com a EMAS, és el més prestigiós en l’àmbit europeu. Els ajuntaments que volen obtenir aquesta certificació, que prèviament també ha d’estar auditada, s’han d’inscriure en un registre públic com a garantia del seu compromís amb la transparència de tot el procés. Les platges de Sitges, Arenys de Mar i Roses han estat mereixedores d’aquest distintiu. Altres certificacions que es poden trobar al litoral català són el distintiu de garantia de qualitat ambiental, un sistema d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis i que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat i el SICTED, un projecte de millora de la qualitat turística de les destinacions promogut per la Secretaria d’Estat de Turisme i amb el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
COSTOS REALS
Darrere de cadascuna de les distincions hi ha l’aposta econòmica decidida dels ajuntaments. Un dels casos principals, pel que fa al volum de la inversió, correspon a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que s’encarrega de les platges de vuit poblacions, inclosa les de la capital catalana. Una gestió de 41 platges i una longitud conjunta de 42 quilòmetres de litoral que es materialitzen en més de 3,7 milions d’euros per a aquest 2018, dividits en tres conceptes clau: el manteniment de les instal·lacions i el mobiliari, la neteja de les platges i la compra de nous elements. No debades, parlem d’un litoral que trepitgen més de 10,5 milions d’usuaris –amb dades del 2016– i que segons els resultats de la darrera enquesta de satisfacció puntuen amb gairebé un 8 sobre 10. “Cadascuna de les platges presenta una personalitat molt marcada gràcies a una gestió acurada que té en compte les característiques geogràfiques i les seves potencialitats pel que fa als possibles usos”, van assenyalar fonts de l’AMB durant la presentació de la temporada de platges a principis de juny.
D’altra banda, la Diputació de Tarragona lidera una inversió en turisme familiar i innovació turística sufragada amb diners provinents dels fons europeus i en els quals també s’inclouen les platges de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Un paquet de 3,7 milions per a projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) TurísTIC en família, que recull la proposta de creació d’una “platja innovadora que permeti fer activitats a les platges durant tot l’any”.
Pel que fa a la Diputació de Barcelona, s’han repartit 830.000 euros aquest any entre els 25 ajuntaments del litoral sota el paraigua de la campanya Cuida les platges i cuida’t tu per garantir la seguretat a les zones de bany
“Som la segona destinació turística de Catalunya i el nostre principal actiu és el turisme de sol i platja; treballem any rere any per mantenir la màxima qualitat al litoral”, defensa el regidor de l’àrea de platges de l’Ajuntament de Lloret, Jordi Orobitg, que xifra en 375.000 euros només la partida destinada al material i als recursos humans. “La nostra platja parla de nosaltres a la resta del món i volem que en continuï parlant bé”, constata. Calella, una altra de les destinacions veteranes pel que fa al turisme de masses, també suporta una inversió important en el manteniment de les platges. El regidor responsable, Albert Torrent, parla de prop de 400.00 euros anuals.
101
platges catalanes han aconseguit el 2018 la bandera blava que atorga el tribunal internacional de la FEE.12
platges del país faran onejar aquest any la bandera Q de Qualitat que atorga l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola.13
municipis han cedit part del seu litoral perquè els banyistes hi puguin anar amb animals de companyia.253
punts de mostreig té repartits l’Agència Catalana de l’Aigua per controlar periòdicament la qualitat de l’aigua de la costa.10,5
milions de visitants van tenir les platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, incloses les de la mateixa capital.Banyistes de quatre potes
Cada cop més platges del litoral català s’apunten a la moda de permetre que les mascotes, majoritàriament gossos, puguin acompanyar els seus amos a banyar-se durant l’estiu. És, segons defensen els municipis que han adaptat espais concrets, una petició en augment per part de la ciutadania i, al mateix temps, un valor afegit per als turistes que viatgen amb els seus animals de companyia. Destinar uns metres de platja a l’accés amb animals comporta, però, renunciar, per exemple, que en aquell espai pugui onejar la bandera blava. La ciutat de Barcelona va impulsar un espai per a gossos l’any 2016 a la platja de Llevant que l’estiu passat van visitar més de 18.000 animals. Aquest any hi ha una quinzena de municipis catalans amb platja per a gossos, tot i que alguns restringeixen l’entrada a animals censats a la localitat.
Més que prendre el sol
Les activitats, dirigides o lliures, que es poden fer a les platges catalanes augmenten cada temporada. Les exigències dels visitants superen de llarg només banyar-se o agafar bronzejat, i en el cas de les famílies el plus de l’oferta destinada als infants sovint acaba marcant la tria de la destinació. A l’oferta tradicional d’activitats esportives, tant a la sorra com a dins del mar, cal afegir la vinculada a la lectura amb les biblioplatges –aquest any n’hi ha una desena repartides pel litoral català–, les connexions gratuïtes a internet, les propostes mediambientals per reconèixer les particularitats de l’ecosistema marí i els espais destinats a les famílies. Darrerament, també s’ha escampat la moda d’habilitar taquilles per guardar objectes personals i recarregar els mòbils.