El dossier

El futur de la UE i el rol d’Alemanya

Alemanya exerceix un lideratge econòmic, però no el vol assolir en l’àmbit polític

La UE sembla que té un potencial intrínsec per a la crisi, però en els últims anys als problemes de sempre se n’han sumat d’altres de caire intern que són preocupants. I les coses canvien ara massa ràpidament per a un Vell Continent que triga molt a posar-se d’acord. Amb l’America first de Trump, la UE s’ha adonat que els EUA ja no la veuen com a sòcia, sinó com una competidora. Les economies de la Xina i l’Índia no paren de menjar-se el món. Putin està més afermat al seu seient que mai. I la total falta de resposta unitària davant la crisi dels refugiats ha ajudat a alimentar un discurs euroescèptic amb una rapidesa que fa vertigen. I, en canvi, igual com passava antigament amb les carreteres, a Europa fins que no cau un cotxe a la cuneta, no s’hi posa una tanca.

LIDERATGE

Si volem sobreviure calen respostes ràpides i adaptació, i això normalment implica lideratge. Alemanya exerceix un lideratge en l’àmbit econòmic, però no el vol assolir en l’àmbit polític. Les propostes de Macron d’una sola veu europea en política exterior i de seguretat han topat –fins ara– amb les portes tancades a Berlín. Però d’ençà de la cimera del G7, que molts consideren un fracàs, alguna cosa està canviant. Merkel ha admès que aposta per augmentar el pressupost de la defensa alemanya. I ha emfasitzat la necessitat de lleialtat entre els estats membres de la UE, que no haurien d’arribar a acords unilaterals amb la Xina i els EUA. “Europa ha de ser un actor unit gràcies a la lleialtat, si no, serà esmicolat”, segons ella. Un discurs que se suma al de Macron i que demostra que Alemanya comença a donar més importància a les aliances internes que amb els EUA.

Darrerament, Heiko Maas, ministre d’Exteriors alemany, ha destacat el lema Europe United com a resposta a l’America First de Trump. Heus aquí el dilema principal dels (encara) 28 estats socis: la dificultat de compaginar els desitjos i les necessitats nacionals amb el marc comú de la UE. Tots volen més i millor, però ningú vol cedir sobirania. I l’auge de partits populistes en molts països, el que alguns experts veuen com l’amenaça més important, és la corrosió de la UE des de dins.

“Europa necessita ara més que mai una Alemanya amb lideratge”, avisa Der Spiegel davant una possible derrota de Merkel contra el seu soci de la dreta, la CSU, que s’aprofita justament de la falta d’una política europea de migració per fer un discurs perillosament nacionalista.

L’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) destaca el paper de lideratge que hauria de seguir exercint Alemanya a Europa per pal·liar la crisi mundial dels refugiats. Alemanya ha acceptat, només al darrere dels EUA, més peticions d’asil en l’últim any que qualsevol altre país del primer món.

Davant la falta d’unitat a la UE i la necessitat de buscar nous acords multilaterals, el think tank berlinès Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP) proposa avançar amb un “nucli dur”, format pels països més compromesos amb les polítiques comunes i arribar a acords amb tercers, com el Regne Unit, per exemple, en seguretat. És interessant notar que Merkel manté Putin a prop, malgrat les sancions. Rússia també és Europa, potser ho veurem més clarament en aquest nou món de poders multipolars que serà menys occidental i més asiàtic que fins ara.

l’europa dels ciutadans

I, en aquest pati polític d’animals alfa, on queda l’Europa dels ciutadans? Amb més de 500 milions de ciutadanes i ciutadans, Europa no és petita. És (encara) la zona més rica i integrada per més democràcies. Però continua sent el Consell Europeu qui remena les cireres (no el Parlament Europeu). És la reunió dels caps d’estat que hem escollit a casa, sí, però que massa sovint vetllen pels interessos dels seus estats i massa poc per l’interès comú i per solucions necessàriament europees. Com a ciutadans potser tenim massa expectatives, però caldrà distingir clarament entre eurocrític i euroescèptic. La primera opció ja és un deure. La segona és deixar-se utilitzar per corrents polítics que poden implicar un tipus de democràcia amb valors humans i socials força diferents.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor