El retorn a casa dels ‘llops solitaris’

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats europees és el retorn dels anomenats retornats als seus països d’origen i que puguin cometre atemptats. Els perfils de les persones que tornen de Síria i de l’Iraq són molt diferents i no tots demostren el desig de cometre atacs. Ho explica Moussa Bourekba, especialista en el Pròxim Orient i el Mediterrani i investigador del CIDOB. França, Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit han estat alguns dels països europeus que tenien més conciutadans lluitant a la guerra de Síria. “En els darrers dos anys s’ha estat molt alarmista, perquè no ha suposat el problema massiu que es temia en un primer moment”, assegura Bourekba. “Hi ha gent que se’n van anar amb una altra intenció que la de matar o decapitar. Hi ha dones, hi ha nens. Veiem que hi ha diferents tipus de retornats. Hi ha els que estan traumatitzats, els penedits (els que realment hi van anar per lluitar contra Al-Assad i es van trobar una organització tremenda). També hi ha els indecisos, que hi van anar per un amic. I els que realment preocupen, que són els convençuts i que tenen al cap continuar la lluita aquí. Aquells a qui Estat Islàmic els ha dit que continuïn la lluita, que cometin atemptats. És un escenari molt complex”, reflexiona l’expert. “S’han de prendre mesures d’acompanyament i, si és el cas, d’empresonament”, afegeix. Bourekba assegura que el grup Estat Islàmic actua gairebé com una secta. “Saben quin discurs han de fer servir amb cada persona per aconseguir adeptes i que es traslladin fins allà (Síria o l’Iraq) per lluitar. És com un projecte migratori”, assenyala. Bourekba afirma que per a l’extrema dreta un atemptat terrorista gihadista és la prova absoluta de la incompatibilitat entre ser musulmà i ser europeu. En comptes d’assenyalar que els refugiats precisament fugen dels conflictes on ells són les víctimes, es posa el focus sobre la religió i s’acaba confonent el terrorista amb el musulmà ”, lamenta l’analista.