El dossier

UN PAÍS DE RATAFIA

De cop, tothom parla de ratafia, bé o malament. L’ampolla de Corriols, que Quim Torra va regalar a Pedro Sánchez, és un resum de l’esperit de sobretaula i dels deutes amb el medi ambient

El gest del president de la Generalitat, Quim Torra, de regalar una ampolla de Ratafia Corriols al president del govern estatal, Pedro Sánchez, ha ben xinxollat, com es diu en el món ratafiaire, un sector tradicionalment discret.

En una setmana de juliol hem tingut la paraula de moda del 2018: Rata Fiat, rata-fia, ra-ta-fi-a, ratafia, ratafia, ratafia… I a fe que és vella. De tan vella, no es pot respondre qui la va inventar, com tampoc es pot dir qui va inventar la roda. Ni tampoc es pot dir quina és la millor, si una de Besalú, una de Centelles, una Santa Coloma de Farners o una de Sarrià de Ter.

Es pot dir que ratafia s’escriu, almenys des del 1675, en francès de les Antilles. Després en anglès, el 1699. El 1737, en castellà. I a partir del segle XIX, en català, en què també es documenten ratassia i retassia. I com avui ja sap tothom, Jacint Verdaguer va escriure la rondalla Ratafia –publicada el 1905, tres anys després de la seva mort–, en què fabulava sobre l’origen del nom: són aquells tres bisbes que es troben en una casa de pagès situada a la cruïlla de les tres diòcesis per fer un tracte i els donen una deliciosa beguda sense nom que fan els masovers. I els afloren aquelles santes ganes de batejar:

“Donchs, ja que ningú li ha donat nom encara, donem-l’i nosaltres -digue·l bisbe-. Quin li posarem? Si·n trobàssem un que fos com lo segell del tractat que acabam de fer, aqueix verament seria lo millor.

Los tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells se donà un cop de mà al front dihent:

-Rata fiat (quede firmat).

Ab la aprobació dels altres dos bisbes, qui celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és lo més català de tots, quedà batejat ab un nom llatí, y ab ell és conegut en totes bandes.”

RATAFIA, EL CONCEPTE

De la mateixa manera que n’hi ha que no dubten que la paraula de Mossèn Cinto va a missa, n’hi ha que han descobert que a mig món beuen ratafia. Tanmateix, indica coses diferents, bàsicament begudes. Per uns és un licor, un elixir, com canta Paolo Conte. Per d’altres, una mistela, és a dir, un suc de fruites o un most de raïm encapçalat amb alcohol perquè no fermenti, com a Borgonya o a la Xampanya, on precisament la Ratafia de Champagne va ser reconeguda amb la IGP el 2015. També pot designar una galeta tova d’ametlles. Ni tampoc és exclusiu de Catalunya el licor de nous verdes macerades en alcohol, com l’agua de nodes d’Occitània, el nocino d’Itàlia o l’orehovec d’Eslovènia.

Ratafia és un nom simpàtic, maco, fàcil, sonor, multilingüe, com papa i mama. A Catalunya mateix, ratafia ha estat un equivalent a licor. De fet, la ratafia és un licor. Fins gairebé la segona meitat del segle XX, es feia ratafia de tot, especialment de cireres, de guindes, de cireres d’arboç, forta i difícil, i d’altres fruits boscans. I avui, la ratafia catalana és aquell licor o ratafia que conté la nou verda com a element diferenciador, entre altres ingredients.

Ratafia, en definitiva, és un concepte, que tira més cap al licor casolà, que no pas cap al professional. Entre un licor de poma i una ratafia de poma hi ha la barrera mental de l’artesania. A la ratafia hi ha credibilitat i confiança, herbes, fruites i esperit de vi amb traçabilitat i proximitat. Quan tastes una copeta de ratafia, hi has de trobar un relat amb una mica d’història, d’un entorn de biodiversitat i de cultura, d’un coneixement etnobotànic. Ningú no sospita que la ratafia està feta amb material del lineal d’un supermercat. O amb essències.

Vet aquí, el 13 de novembre del 2016, en el I Congrés d’Esperits Casolans i Artesanals de Catalunya, celebrat a Santa Coloma de Farners, es va fer una declaració per promoure les begudes espirituoses casolanes com a eina per compartir i crear cohesió social, com una plataforma de diàleg, i una manera de connectar amb la natura profunda i l’entorn proper. A més, es feia una crida a favor de la biodiversitat de productes autòctons i locals, a reflectir l’estacionalitat del paisatge i a assegurar la sostenibilitat del medi natural en les begudes espirituoses casolanes. Aquest ideari, transportable a qualsevol cultura del planeta, es recull en el Manifest de les begudes espirituoses casolanes de Catalunya: ratafia, licor, aiguardent i altres destil·lats, que advoca per consolidar les pràctiques culturals i productives, impulsar l’assimilació de nous coneixements i blindar la llibertat productiva i creativa.

Un dels impulsors del manifest Sobretaula, Joan Carbó, del projecte Ars Natura Líquida, pensa que el que acaba de passar a la ratafia ha de ser tret de soritda de reflexió de tothom i de tot plegat. El moment del canvi va ser al començament de la segona dècada d’aquest segle. Hi van confluir diversos factors i casualitats: interès creixent pel medi ambient, per gastronomia i l’alimentació km0 i la reivindicació del patrimoni natural i cultural més proper. Un resum acadèmic d’aquest polinomi és l’etnobotànica, una disciplina transversal que suma les ciències naturals i les ciències humanes, la botànica, l’antropologia, la cultura popular i la riquesa lingüística.

Un altre gran actor d’aquest moviment és Pep Escudero, fundador del projecte Ratafia Espiells, a l’Escola de Viticultura i Enologia de Sant Sadurní d’Anoia. El 2013 va plantejar una pràctica vinculada a la ratafia per engrescar estudiants amb la botànica i l’entorn, i amb la difusió a través d’un bloc i les xarxes socials de les seves recerques per donar una base científica a la ratafia. Espiells i Sobretaula coincideixen a fer unes recomanacions ratafiaires: posar sempre les herbes dessecades, posar-ne poques i pesades. I, sobretot, endolcir amb fruita, evitant el sucre afegit. “El sucre és massa barat.” També cal evitar les cremes anisades i usar aiguardent de proximitat.

Escudero ha observat un canvi en els darrers anys. “Ara el gran Penedès és ratafiaire. Fa cinc anys no hi havia ratafies amb prou feina als bars. Ara es fa ratafia cada dia i se’n fan cursos i xerrades.” El Penedès com gairebé tota la Catalunya Nova era territori de vins rancis, mistela i vermut.

Precisament, un altre savi, Tomàs Bosch, de Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, recorda l’afició a les misteles i vins rancis –alguns de bons com els conyacs–, que elaboraven amb raïm sobremadurat, que donava molta graduació. A tots els pobles on hi havia tradició de raïm hi havia olla comunitària per destil·lar la rapa o brisa i els baixos del vi. Més que per fer ratafies, els aiguardents s’usaven per fer misteles de fruita –magrana, mores…, amb espècies, com clau o canyella, o menta amb la de llimona– i per a vermut, per pujar-lo fins als 15º, perquè en endolcir no torni a fermentar. Tot i que sempre s’ha elaborat ratafia a Rasquera o a la Fatarella, a les comarques de l’Ebre, molts bars no en tenen, però, en canvi, tenen ponche, conyac, anís, Chartreuse i aromes. I, en alguns pobles, com Horta de Sant Joan, la mítica Beata Maria.

Les ratafies del sud tenen més gust de romaní i més al sud, a les comarques d’Alacant, fan l’herbero, amb més gust de timó, farigola, farigoleta…

El sector ratafiarie pensa que ara toca seduir l’àrea metropolitana, sense oblidar que la cocteleria pot ser un gran aliat. Ningú no pot oblidar que diversos parents de la ratafia, com el Jägermeister, són models a imitar, ja que han triomfat a les discoteques i entre el jovent perquè han fet bé el màrqueting.

1675
El mot ‘ratafia’ s’escriu, almenys des del 1675, en francès de les Antilles.
1905
És la data de publicació de la rondalla ‘Ratafia’, de Mossèn Cinto Verdaguer, en què apareix la llegenda dels tres bisbes.
13-11-16
És la data del I Congrés d’Esperits Casolans i Artesanals de Catalunya, celebrat a Santa Coloma de Farners.

Herbes dels camins de la MAT

L’elecció de la ratafia Corriols també vol recordar a Pedro Sánchez el seu compromís per aturar un tram de la MAT a la Selva

Quim Torra no esperava pas que la ratafia despertés un interès tan desbocat, a favor i en contra, tant des de les seccions de política com des de les de societat i opinió. Fill d’una família de tradició ratafiaire, el president troba “normal i naturalíssim obsequiar amb ratafia de casa”. Per això, el dilluns 9 de juliol del 2018, no va arribar a La Moncloa amb la primera ampolla que va trobar, ni tan sols amb una anyada històrica de la família.

Quim Torra, vinculat des de fa anys a la lluita contra la MAT, hi va reflexionar i va escollir la ratafia Corriols, pel caràcter simbòlic, tant d’ordre mediambiental com polític. La Corriols va néixer el 2017, impulsada per la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i la Plataforma No a la MAT Selva. La recepta de la Corriols és de la farmacèutica Anna Selga, autora de diversos treballs sobre etnobotànica i guanyadora local del concurs de Santa Coloma de l’any 2002, a partir d’una compilació de receptes de ratafia de la comarca de la Selva. Les herbes van ser recollides per gent de Santa Coloma al llarg del traçat on s’havia projectat el ramal de la MAT (17,5 km), amb l’objectiu de denunciar la riquesa i la diversitat natural que es volia destruir.

El novembre del 2017, per a la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, es van posar a la venda les 749 ampolles de mig litre que s’havien elaborat, i en dues hores es van exhaurir. La recaptació va ser donada a IAEDEN - Salvem l’Empordà, per ajudar-los en les costes d’un judici. Arran de l’èxit, ara se n’ha fet una segona tirada, de 1.050 ampolles.

Aquesta ratafia és per recordar al president espanyol, Pedro Sánchez, que en totes les instàncies –l’Ajuntament de Santa Coloma, el Consell Comarcal de la Selva, la Diputació de Girona, el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, amb CiU, Comuns, Esquerra i Bildu–, els socialistes han donat suport a mocions per aturar aquest ramal i que ara, des del govern de l’Estat, es pot liquidar definitivament. La ratafia regalada per Torra també explica que almenys això els uneix.

El dolç McGuffin

Hi ha una mena de McGuffin en l’ampolla de ratafia Corriols que el president Torra va portar dilluns a La Moncloa. Ha funcionat per bastir un relat al voltant d’un gest de cortesia ritual abans de l’entrevista amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Ha funcionat per posar la ratafia en el punt de mira i parlar molt d’aquest licor d’herbes. Vull dir que el president Tarradellas també va dir que la reunió amb Suárez havia anat tan bé. Hi deu haver força gent amb el desig de saber què pensa Sánchez de la ratafia Corriols. Torra li va dir que es pren amb família i amics. Per això, no la van encetar allà mateix. Per cert, que demà surt cap a Alemanya una ampolla de Corriols per al president Puigdemont, també de nissaga ratafiaire.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor