El dossier

De l’atrocitat a l’esperpent

“L’aire de circ i de cinema en què respiren els dictadors dels nostres dies serà substituït per una cambra de treball ben ventilada, on es negociï en comptes d’amenaçar, i on en comptes de tronar s’assagi fins i tot un somriure.” Les últimes paraules del llibre d’Emil Ludwig Tres dictadores: Hitler, Mussolini i Stalin, escrit quan tots tres monstres encara eren vius, és una bona descripció de l’ambient esperpèntic que sol envoltar l’atrocitat dels règims totalitaris. La majoria de sàtrapes que desfilen per aquestes pàgines han deixat un record esgarrifós, però alhora, quan l’Estat no ha continuat vetllant per la seva imatge, s’han acomodat en l’imaginari col·lectiu com els pallassos d’una pel·lícula de terror amb guió de Stephen King. La gestió del record està directament lligada al fet que els tirans tinguin un lloc de culte, generalment la seva tomba. Molts països han optat per minimitzar les revifalles del culte al líder allunyant els cadàvers dels opressors del centre d’atenció, bé lliurant-los a les seves famílies per tal que els enterrin en discrets i a ser possible allunyats mausoleus familiars, bé, directament, eliminant-ne tot rastre. Perquè, com demostra el cas de Franco, la ràbia no sempre mor amb el gos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor