ASSASSINA D’ABELLES
La vespa asiàtica o ‘Vespa velutina’ ha arribat a Barcelona després de fer-se notar amb especial virulència a la demarcació de Girona des del 2012. Aquest insecte, més gran i robust que la vespa autòctona, no té cap depredador que l’amenaci i ha trobat en els ruscos d’abelles una manera fàcil d’alimentar-se. El sector de l’apicultura, en especial els petits productors, demanen solucions que, de moment, no donen els resultats esperats.
ESTRATÈGIA
“Les abelles quan detecten les vespes es queden dins del rusc espantades. No aniran a pol·linitzar ni a buscar aliment fora i acabaran morint”CARTELLERA
“No és ni més perillosa, ni té un verí més potent, ni és més violenta que altres insectes”Hostes vingueren que de casa ens tragueren. A mitjans de juliol, la localització, per primer cop, d’un niu de vespa asiàtica (Vespa velutina) a la ciutat de Barcelona –en un pati interior de l’històric edifici de la Universitat– va tornar a l’actualitat un fenomen que no és nou, però que ha demostrat que s’expandeix amb rapidesa a Catalunya. D’altra banda, la notícia de la mort, en pocs dies, de quatre homes a Galícia com a conseqüència de les picades d’aquest insecte –suposadament perquè hi eren al·lèrgics– ha revifat l’interès per una espècie invasora nascuda a l’Àsia, que va arribar al país l’any 2012 provinent de l’Estat francès i que abans ja havia fet escala al País Basc i Galícia.
Coneguda també amb el sobrenom de vespa assassina, li deu el nom tant a la imaginació desbordada dels periodistes com al fet que el seu menjar predilecte són les abelles, que li representen una presa fàcil i nombrosa. És un animal resistent, més gros que les vespes autòctones, com ara la més comuna Polistes gallicus (Polistinae), i amb una capacitat reproductiva prou ampla per justificar l’alarma que provoca en el sector de l’apicultura. Detectada en el primer moment a la demarcació de Girona –des del nord de l’Alt Empordà es va estendre cap al Baix Enpordà, la Garrotxa i el Ripollès–, quan va arribar al Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva va fer el salt cap al Vallès Oriental. El Departament de Territori i Sostenibilitat va actualitzar, fa uns mesos, la zona d’afectació de la vespa asiàtica que avui ja es troba sense problemes també al Vallès Occidental, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Maresme, Osona, el Moianès i el Baix Llobregat. L’expansió de l’insecte s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent, de moment, la seva presència a Tarragona, segons confirmen fonts de la Generalitat.
porters de discoteca
La Vespa velutina no té cap depredador natural a Catalunya i la seva presència amenaça el ja per si mateix delicat ecosistema de les abelles, que no tenen armes per afrontar aquest nou botxí. El secretari de l’Associació d’Apicultors de Girona, Carles López, és un dels professionals que més coneix l’especie invasora, perquè també fa més anys que lluita des d’una entitat que aplega uns 160 productors. “L’estratègia que segueix la vespa asiàtica és molt efectiva. Se situa davant l’entrada del rusc, com un porter de discoteca i espera l’arribada de les abelles”, explica i hi afegeix que “com a carnívora que és, n’agafa una, se l’endú i li arrenca el cap, les potes i les ales amb les mandíbules”. De l’abella només l’interessa el tòrax, on es concentra el múscul, la proteïna que li ha de servir per alimentar les larves de la colònia. “Les vespes han trobat en els ruscos de les abelles un supermercat de menjar, fàcil d’obtenir i amb abundància”, apunta.
López justifica que el mal que fan aquestes vespes es multiplica perquè quan les abelles detecten que l’insecte és fora esperant no surten. “Es queden dins espantades. No aniran a pol·linitzar ni a buscar aliment fora durant setmanes i acabaran morint”, destaca el representant dels apicultors gironins, que recorda que, més enllà de les abelles que fan mel, “les vespes asiàtiques també es mengen papallones, abellots i altres insectes pol·linitzadors amb el perill que pot acabar suposant per a l’equilibri ambiental d’alguns territoris”. Carles López minimitza l’alarma que pot suposar l’insecte per a les persones. “Les picades són doloroses i com que són més grosses poden semblar més perilloses, però el cert és que, com les vespes autòctones, només ataquen quan se senten amenaçades i el resultat és molt similar”, insisteix i afirma que “el veritable perill és que avui no disposem de cap sistema per aturar l’expansió de l’espècie; ni aquí, ni als altres països on és present”.
INVENTS I TRAMPES
Tot i l’evidència que encara no s’ha descobert com aturar la presència de la Vespa velutina, els apicultors no donen el braç a tòrcer i apliquen, des de fa temps, diferents sistemes imaginatius i amb més o menys efectivitat que ajuden, com a mínim, a reduir la població d’aquests insectes. “A la primavera, instal·lem trampes amb esquers que atreguin les reines. Aquest any, n’hem agafades prop de 8.000. Si tenim en compte que cadascuna podria haver fet un vesper amb una mitjana d’entre 3.000 i 5.000 exemplars a final de temporada, podem constatar que la campanya ha estat important”, manté Carles López. Important, però, reconeix, lluny de ser definitiva.
Paral·lelament, quan els vespers encara són petits, també es capturen vespes asiàtiques, se’ls unta el cos amb un insecticida i se les deixa anar perquè quan tornin a casa infectin la resta de companyes. López, però, també reconeix que el sistema té els seus punts febles, perquè si l’insecte ve de molt lluny, en el trajecte va perdent l’insecticida i els efectes en el vesper seran menors. Són animals que poden volar trajectes d’entre 2 i 4 quilòmetres a la recerca de menjar. “Els resultats són desiguals i també apliquem un mètode dels apicultors de Galícia, que consisteix a deixar carn picada impregnada de larvicida, perquè quan les vespes se l’enduguin per alimentar les larves les acabin enverinant”, assegura.
POCS I POC VALORATS
Els apicultors catalans temen l’agost, perquè és el temps en què les vespes asiàtiques estan més actives. “Ara, abandonem els mètodes preventius i ens dediquem a defensar les nostres abelles amb sistemes com el de les arpes electrificades, que no són més que paranys armats amb fils elèctrics separats per on poden passar les abelles, però on les vespes, que són tres cops més grosses, moren electrocutades”, explica el representant dels apicultors gironins.
Des del sector no amaguen la preocupació davant un fenomen que no sembla tenir solució. Asseguren que se senten poc atesos per l’administració, a què reclamen accions més contundents i ajudes econòmiques més significatives. “No arribem a l’1% de representació dins el sector agrícola i ramader i, tot i ser conscients que hi ha d’haver prioritats, sap greu veure com la situació empitjora i no acabem de sortir-nos-en”, diu Carles López, que lamenta que tampoc hi hagi cap iniciativa d’investigació en laboratori per cercar solucions que aturin definitivament l’avanç de la vespa.
Per la seva banda, des del servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, entenen que s’hagi revifat aquest any l’interès per la vespa asiàtica per l’arribada de l’insecte a la ciutat de Barcelona, però recorden que, per a ells, ja es tracta d’una vella coneguda. “Des del 2013 que es treballa en el seu control a través d’una comissió tècnica en què estan representats els sectors afectats”, apunta Josep Maria Olmo, tècnic responsable dels invertebrats del servei, que reconeix que l’expansió creixent de l’espècie arreu de Catalunya és un fet inqüestionable. “Inicialment, eren els agents rurals els que s’encarregaven de detectar i destruir els nius, però amb l’augment tant dels albiraments d’exemplars com de vespers nous, s’hi ha anat implicant altres administracions, com ara els ajuntaments”, apunta Olmo. Precisament, els consistoris són els primers interessats a tenir nets de vespes equipaments esportius i edificis públics pel perill que suposa per a la ciutadania. Carles López assenyala que destruir un niu si s’encarrega a una empresa privada especialitzada pot moure’s entre els 300 i els 1.000 euros, depenent de la dificultat.
ALERTA AMB LES PICADES
Josep Maria Olmo crida a la calma quan es parla de les recents morts de persones a Galícia com a conseqüència de picades de vespa –en només un dels casos s’ha verificat que era una vespa asiàtica. “La Vespa velutina no és ni més perillosa, ni té un verí més tòxic, ni és més violenta que altres insectes com ara l’abella o la vespa comuna, però el cert és que és més gran i en els nius definitius es poden acumular milers d’individus que si se senten amenaçats actuaran en conjunt. I aquesta situació sí que augmenta el risc”, assenyala. Tot i això, recorda que els casos mortals com a conseqüència de picades d’insecte estan vinculats a problemes d’al·lèrgies de les víctimes. “En qualsevol cas, com en moltes altres situacions, cal actuar amb prudència i sentit comú i allunyar-nos de les concentracions de vespes o abelles”, recorda. Segons comenta el tècnic, les vespes asiàtiques acostumen a fer els grans vespers en el punt més alt dels arbres. “Els agraden els arbres de fulla caduca i els boscos de ribera i són més fàcils de detectar a la tardor, quan no hi ha fulles”, diu i hi afegeix que “també es troben nius en llocs més baixos, però igual d’inaccessibles”. “La vespa asiàtica lluny del rusc és fins i tot menys violenta que una abella, malgrat que el fet de ser molt més grossa pugui fer creure el contrari”, destaca Olmo.
POCS ESTUDIS ENCARA
Josep Maria Olmo confirma que, en tractar-se d’una espècie invasora, la Vespa velutina no pateix la presència de cap depredador que pugui ajudar a mantenir l’equilibri natural al territori on es mou. “Cert que hi ha ocells, com ara l’abellerol i la mallerenga, que ja s’alimenten de vespes i abelles i que també ho poden fer amb les vespes asiàtiques, però la seva actuació no és prou significativa per afectar el gros d’aquests insectes”, determina el tècnic de fauna i flora de la Generalitat. “La vespa asiàtica fa mal al sector de l’apicultura, però és especialment greu entre els productors petits, perquè poden perdre-ho tot”, explica.
Un dels aspectes clau que, de moment, no sembla prioritari correspon als estudis aprofundits sobre la vespa asiàtica i les conseqüències que es poden derivar de la seva presència a Catalunya en un futur a mitjà i llarg termini. “Queda molt per conèixer sobre com es pot minimitzar l’impacte de l’insecte en la flora i la fauna autòctones, perquè la vespa no només s’alimenta d’abelles, perquè li és molt més fàcil, sinó també d’altres insectes pol·linitzadors”, comenta i hi afegeix que no saben “quin efecte pot provocar d’aquí a un temps, per exemple en el sector dels arbres fruiters”. Josep Maria Olmo recorda que, igual que passa amb la Vespa velutina, hi ha desenes d’espècies invasores a Catalunya i de què es desconeix l’impacte que poden acabar tenint en el paisatge que ens és conegut. “Per això és vital no alliberar a la natura cap animal exòtic, perquè les conseqüències per als ecosistemes poden ser imprevisibles”, conclou.
Com diferenciar-les
La Vespa velutina és originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia i ha trobat a Catalunya, des del 2012, unes condicions ideals per reproduir-se. Es va establir primer a l’Estat francès, l’any 2004, i d’allà va arribar a Guipúscoa, el 2010, i es va estendre per la zona Cantàbrica. S’estima que la velocitat d’expansió ha estat de 100 quilòmetres a l’any. Es diferencia fàcilment de la resta de vespes perquè és més gran i de color fosc a la majoria del cos, però té una franja groga en el quart segment de l’abdomen. Aquesta dualitat de color també es repeteix a les potes, on la meitat de dalt és negre i la de baix, groga. La mida de les obreres és de 3 cm de llargària i les reines poden assolir els 4,5 cm. És un animal diürn. El mes de març, cada reina crea el seu niu, d’uns 4 o 5 cm de diàmetre, en ruscos buits o en altres refugis. Els nius disposen d’una desena de cel·les. Les primeres obreres emergiran el mes de maig i seran les encarregades de construir el vesper definitiu on s’instal·larà la colònia, amb no menys de 2.000 individus. Es tracta d’un vesper de mides importants, que pot arribar als 60 cm de diàmetre. El mes de setembre, neixen els mascles i les noves reines. De cada colònia poden sortir entre 50 i 200 noves reines, que repetiran el cicle. Els experts determinen que el mes de març és la millor època per detectar els vespers inicials, molt més petits que els definitius, i eliminar-los.
Varroa, el mal silenciós
Molt més antic que la vespa asiàtica, un dels pitjors mals que afecta les abelles a escala mundial és la varroa (Varroa jacobsi). Es tracta d’un àcar o aranya minúscula que, fins fa pocs anys, només parasitava les abelles asiàtiques (Apis cerana), però que ja ha fet el salt a les abelles de la mel europees (Apis mellifera) amb efectes devastadors per a l’apicultura. Aquest paràsit s’alimenta de l’hemolimfa de l’insecte en tots els seus estadis de vida i la va debilitant. Mentre que l’abella asiàtica ha desenvolupat amb el temps uns mecanismes de defensa que li permeten conviure amb normalitat amb la varroa, l’abella de la mel europea no té armes per lluitar-hi. La forma de reproduir-se del paràsit és ràpida i efectiva. La femella entra en una de les cel·les amb larves d’abella poc abans que aquesta sigui segellada i mentre d’alimenta de la larva posa un ou mascle i diversos ous femella. Quan l’ou mascle es fa adult, fertilitzarà les seves germanes. Quan l’abella hagi completat el seu cicle i surti de la cel·la, portarà enganxats al cos un exèrcit de varroes disposades a colonitzat altres cel·les i a multiplicar-se per tot el rusc.