0
El dossier
27 juliol 2018 21.00 h

ORIOL BARTOMEUS

DOCTOR EN CIÈNCIA POLÍTICA PER LA UAB

“El nou elector és molt més difícil de convèncer”

. PERE BOSCH I CUENCA

pbosch@lrp.cat

En el llibre El terratrèmol silenciós. Relleu generacional i transformació del comportament electoral a Catalunya utilitzeu la metàfora d’un terratrèmol silenciós per explicar els canvis en el comportament de l’electorat. Quan comencen a sentir-se els primers efectes?
A mitjans dels noranta, quan es nota una penetració del PP en espais que abans li eren vetats, i això lliga amb l’augment del vot d’aquest partit a tot Espanya. Ara bé, el terratrèmol en si, és a dir la descomposició dels elements que havien estat característics durant els anys vuitanta i noranta, això es percep començat el segle i s’ha anat veient a partir del 2003.
Aquest procés deu tenir altres referents semblants en l’àmbit mundial..
El fet que a Catalunya la competència política sigui més complexa, amb dos eixos dominants i una major quantitat de partits, fa que s’hi avancin alguns dels canvis que s’han produït a tot Espanya. Però fenòmens similars els podem trobar a Anglaterra, els EUA i arreu d’Europa, i es caracteritzen per l’afebliment dels partits tradicionals i per l’aparició de nous moviments que tenen un èxit fulgurant en poc temps. O fins i tot per partits antics que havien tingut un paper secundari, però que ara prenen unes posicions principals.
En el llibre us referiu al factor generacional...
El relleu generacional és un factor més. La seva importància és que no s’havia estudiat fins ara; bàsicament, perquè no hi havia perspectiva suficient. Allò més important és que el cens electoral català ha patit una modificació extraordinària en els darrers quaranta anys. Un 30% del cens ha desaparegut i ha aparegut una altra porció de gent que no ha viscut la Transició o que l’ha viscut durant la infantesa, que han viscut en un sistema estable dominat per CiU i el PSC, però que quan han tingut edat de votar han mostrat comportaments molt diferents al dels seus pares o avis. Bàsicament, estem parlant d’una tendència molt més forta cap a la volatilitat, cap al canvi, cap a les decisions impulsives sobre el vot.
De quantes generacions estem parlant?
En el llibre parlo de quatre generacions, que expressen els quatre moments diferents: la de la Guerra Civil, la de la postguerra, la del baby boom i la de la democràcia. Cadascuna es comporta de manera diferent perquè té una empremta generacional diferent. Els primers són molt fidels, els costa molt abstenir-se i varien molt poc al llarg de la vida. En canvi, les noves generacions, educades en una societat més basada en la tria constant, en el consum, no tenen problema a canviar de partit. El que està passant ara és que les primeres generacions estan deixant pas a les altres, amb la qual cosa se’ns està quedant un sistema molt més volàtil i amb un retrocés dels partits tradicionals.
També estan canviant les formes de relacionar-se, de fer política..
L’elector antic considerava els partits com quelcom que estava per damunt d’ell. D’alguna manera, ell donava la confiança al partit i aquest feia. El nou elector té un nivell acadèmic més alt i és molt més conscient de la seva força. Entén la seva relació amb els partits molt més horitzontalment. Ell tria un partit perquè aquest, d’alguna manera, li proposa una cosa. Si el partit no ho fa, senzillament canvia de partit. És una relació més de consumidor i venedor. Els partits no tenen un electorat segur, i això provoca una tensió i una necessitat constant de donar resposta contínua als electors. A més, és un elector que és molt difícil de convèncer i és molt volàtil. Per tant, les campanyes electorals cada vegada seran més importants. Cada cop més hi ha més electors que es decideixen durant la campanya, i fins i tot l’últim dia, i això fa que els partits hagin d’actuar més en funció de la conjuntura. Això també canviarà la manera de governar. Tu pots haver guanyat una majoria, però aquesta es pot escolar en pocs mesos.
De quina manera s’hauria de traduir això en la normativa electoral?
Si ens haguéssim d’adaptar a aquest nou electorat, hauríem de posar fi a la jornada de reflexió i a la limitació de no publicar enquestes la darrera setmana. En certa manera, ja s’està fent. Les enquestes acaben sent un instrument de batalla política i una guia per a l’electorat. A més, en cada campanya els partits són diferents. Estem en una voràgine en què l’elector se sent una mica perdut.
També hem passat d’un elector que anava a votar disciplinadament a un altre que no tant...
Això ha canviat de manera espectacular. El nou elector té una gran capacitat per enganxar-se, però també per desenganxar-se. L’elector ja no entén el vot com un deure cívic, sinó com un dret, i hi anirà només si entén que la seva participació és important. La tasca dels partits i dels mitjans consistirà cada vegada més a convèncer la gent que el seu vot és decisiu.
En el seu bloc afirma que “les enquestes fotografien el que hi ha sabent que en el moment que abaixen la càmera el que hi havia ja ha canviat”. Quin sentit tenen, doncs?
Jo soc molt defensor de les enquestes, però si les entenem com una eina per fer una fotografia i per veure quins són els blocs i les tendències. De cara a fer estratègia electoral, això és molt important, però els demanem que ens facin pronòstics de futur i això, en un context cada cop més volàtil, és complicat.
En teoria, després d’un terratrèmol o d’un tsunami es recupera una certa estabilitat...
La meva idea és que no anem cap a una estabilització, sinó cap a un escenari de volatilitat consolidada, d’incertesa constant.
Al final del llibre afirmeu que la situació actual “és el fruit d’un temps que clava les arrels en un passat que ja no existeix”. Què voleu dir?
Si ho lliguem amb el relleu generacional, són els elements que fomenten el sistema polític. És un problema de fatiga de materials. Les coses que havien servit per explicar durant anys les relacions entre Catalunya i Espanya estan desapareixent i estem entrant en una fase nova de definició dels elements principals del sistema polític.

EL RELLEU

“El cens electoral ha patit una modificació extraordinària en els darrers quaranta anys”

EL NOU ELECTOR

“Té un nivell acadèmic més alt, i entén la seva relació amb els partits de manera horitzontal”

LES CAMPANYES

“Cada cop més hi ha més electors que es decideixen durant la campanya, i fins i tot l’últim dia”

Especialista en anàlisi política

Oriol Bartomeus (Barcelona, 1971) és politòleg i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2016. Format com a investigador a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació i té un blog específic d’anàlisi política i de comportament

electoral. El va posar en marxa el 2011, i des d’aleshores hi ha anat publicant entrades amb una notable regularitat, per la qual cosa és un bon baròmetre per analitzar l’actualitat política en els últims anys. En les darreres entrades analitza amb profunditat el relleu a la presidència de la Generalitat, la moció de censura a l’Estat espanyol i les expectatives que generen els primers contactes entre els nous governs. No només és un analista rigorós, sinó també un comunicador excel·lent. Acaba de publicar El terratrèmol silenciós. Relleu generacional i transformació del comportament electoral a Catalunya (Eumo, 2018), un llibre en què ressegueix els canvis que s’han produït en el comportament electoral, bàsicament centrat en l’escenari català.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor