El dossier

No hi ha sorra per a tanta PLATJA

Els rius no transporten prou sediments, els ports alteren el trasllat de l’arena i el canvi climàtic fa que pugi el nivell del mar. La costa catalana afronta el risc d’haver de renunciar a part del seu principal atractiu turístic

A MIDA “Allò que pot servir per a una platja concreta no sempre funciona per a la del costat”
PEDAÇ “Aportar sorra a les platges és tractar només els símptomes de la malaltia”

Catalunya disposa d’una costa de 826,5 quilòmetres de longitud repartida en unes 350 platges de morfologia ben diversa. Un litoral que, encara avui, representa el principal atractiu del sector turístic i fa actual la coneguda frase: turisme de sol i platja. El paisatge costaner és, des de fa anys, escenari d’una creixent i imparable regressió com a conseqüència de diferents i coneguts factors, d’entre què destaquen la urbanització massiva a peu de platja, la dràstica reducció dels sediments que arrosseguen els rius fins a la desembocadura, i que històricament nodrien la costa, i l’acció lenta i constant del canvi climàtic, que suposa l’augment del nivell del mar.

Durant dècades, i atenent a les peticions i a la pressió de determinats col·lectius, des del Ministeri de Medi Ambient –responsable de la gestió de la costa– s’ha actuat, cada any, reomplint de sorra les platges que havien quedat malmeses pels temporals d’hivern, a través de l’aportació dels vaixells draga. Milions de metres cúbics, i milions d’euros abocats, que, en el millor dels casos, han sobreviscut fins a la temporada següent i, en el pitjor, el mar els ha tornat a engolir poques setmanes després.

Aquestes accions puntuals i molt discutides, tant per la manca de continuïtat com pels efectes que poden provocar en el fons marí, han provocat l’aparició de col·lectius que reclamen solucions més permanents i, especialment, més respectuoses amb el medi natural.

“Aportar sorra artificialment a les platges és com tractar només els símptomes de la malaltia, però no la seva arrel”, exposa el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) Agustín Sánchez-Arcilla, que hi afegeix que “no hi ha una solució fàcil i segur que no serà acceptada per tothom”. Sánchez-Arcilla recorda que la sorra “és un bé escàs” i que, en un futur proper, s’haurà de repartir entre tots. “Hem d’estar preparats per veure com l’amplada de les platges que ens és tan coneguda es reduirà considerablement, en alguns casos més del 50% i en d’altres fins i tot poden desaparèixer”, assenyala. Segons les greus previsions dels experts de l’ONU en canvi climàtic fetes públiques a finals del 2015, el nivell del mar al planeta haurà pujat entre un i dos metres cap al 2100.

“La regressió a la costa catalana no s’arregla en un any. Cal un pla pensat i rumiat per fer-la més resistent i més resilient, amb solucions naturals que fixin la sorra, si és possible”, apunta i assenyala que els trams de costa més vulnerables als canvis seran els urbans “perquè no tenen capacitat de regenerar-se”. Segons Sánchez-Arcilla, per regla general, l’augment d’un metre en el nivell del mar equival a la pèrdua de cent metres d’amplada de platja.

L’ACCIÓ DE L’HOME

L’ocupació humana dels espais costaners durant el segle XX, amb la construcció de ports, espigons i passejos i el desenvolupament de la línia fèrria, ha tingut conseqüències evidents. Els ports i espigons actuen com a barrera per als sediments arrossegats pels rius i les rieres i eviten que es distribueixin equilibradament pel litoral i la línia de tren i els passejos també actuen com a obstacle. “La sorra acumulada que es treu amb màquines de la bocana dels ports només resol extensions petites de platja i no és, ni molt menys, la solució definitiva”, exposa el cap de servei de gestió del litoral del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Juantxu Barroso, que anuncia que “el 70% de la costa està en regressió”. Barroso diu que, com a administració, s’han d’escoltar totes les veus del territori a l’hora de tirar endavant actuacions de pes com poden ser les regeneracions. “Però també com a administració es té l’obligació de donar les solucions que es creuen més adients als problemes que es plantegen”, apunta, tot i reconèixer que no és gens fàcil i llança la pregunta “per què es necessita la platja realment?” “Un cop determinem, amb objectivitat, quina ha de ser la funció principal de cada tram de costa, podrem actuar-hi de forma més precisa”, insisteix i reflexiona: “Hi ha algú que abandoni la zona de confort a tocar de l’onada i posi la tovallola a 80 metres del bot de l’aigua?”

fenòmens agreujats

El canvi climàtic que fa pujar el nivell del mar –per cada centímetre que puja l’aigua es perd un metre d’amplada de platja–, a més, intensifica l’efecte de determinats fenòmens atmosfèrics, com ara les llevantades, que provoquen greus destrosses en les estructures construïdes a tocar de la sorra. “La mateixa tempesta al mar que podies tenir fa uns anys, ara, amb un nivell més alt, tindrà pitjors conseqüències a les platges i sobre les estructures que són a prop”, explica Salvador Samitier, director de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya. Samitier comenta que el nou escenari climatològic “tensa aquelles debilitats ja existents al territori”. “A la nostra zona del Mediterrani, el canvi climàtic no planteja l’arribada d’huracans, però la nostra costa humanitzada en extrem patirà les conseqüències”, assegura.

En aquest sentit, que a una platja “se li demani que assumeixi necessitats que van més enllà de les naturals que li corresponen com a espai entre el mar i la terra” implica un plantejament diferent. “Caldrà determinar si els costos econòmics de regenerar un determinat tram de litoral compensen l’ús que se’n fa i, també, qui els ha d’assumir”, comenta.

Samitier recorda que “el que pot servir per a una platja concreta no sempre funciona per a la del costat”. L’orografia diversa de la costa catalana, amb un nord caracteritzat pels penya-segats on s’intercalen petites cales i els trams centrals i sud amb platges de major extensió, “demanen solucions molt a mida”. El director de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya considera que ha arribat el moment de dissenyar un pla estratègic per a la costa. “Mai no és massa tard, però també és cert que, des del departament, ja s’està treballant en un Pla d’Ordenació del Litoral Català i també està en marxa el Pla de Ports”, apunta i hi afegeix: “Partim d’una realitat que és la que tenim, amb servituds adquirides i un paisatge urbà dibuixat de fa temps i hem de plantejar-nos quina voldrem tenir en un futur no massa llunyà”.

EL CAS DEL MARESME

El litoral maresmenc ha estat, tradicionalment, un dels més castigats pels temporals de mar. Des de principi del 2000, s’han anat fent habituals les regeneracions puntuals de sorra de les platges, tant del sud com del nord, a través de vaixells draga que xuclaven la sorra o bé del fons marí o bé de la que hi havia acumulada als ports, com ara els d’Arenys de Mar, Mataró i el Masnou. L’any 2015, el Ministeri de Medi Ambient va anunciar a Generalitat i als ajuntaments del litoral de la comarca que posava en marxa el pla Estratègies per a la protecció de la costa del Maresme. Amb un pressupost global de 52 milions, de què l’Estat es comprometia a subvencionar-ne 30, es plantejaven una trentena d’actuacions a les diferents platges i un calendari que s’iniciaria a la zona sud, entre els ports del Masnou i Premià de Mar. Els projectes inclouen tant la reposició de sorra com la construcció de petits espigons i dics, d’acord amb les característiques de cada tram. En total, una inversió de més de 7 milions d’euros i una aportació d’1,4 milions de metres cúbics de sorra.

Aquestes primeres accions sembla que s’acabaran materialitzant, finalment, a la tardor, amb tres anys de retard i amb el rebuig i la crítica de diferents col·lectius que formen part de la plataforma ciutadana Preservem el Litoral, amb seu a Arenys de Mar i que va néixer per oposar-se a l’extracció de sorra davant del municipi. L’entitat, davant l’inici imminent de les obres previstes pel Ministeri, va fer pública, aquest estiu, la seva preocupació pel projecte global de protecció de la costa. “S’està parlant de l’extracció d’un milió de metres cúbics de sorra, amb el que pot comportar d’afectació pel fons marí o per a la dinàmica dels sediments, i de la construcció de més espigons. És una cosa del tot inassumible des del punt de vista ambiental”, va explicar a TV3 el portaveu de la plataforma i biòleg Enric Badosa. Badosa considera que amb l’estratègia plantejada per l’Estat “es fa una inversió milionària que no garanteix la preservació de la platja i, al mateix temps, hipoteca una futura política d’ordenació del litoral”.

La constitució del Comissionat per a la Preservació del Litoral del Maresme –amb la participació de la plataforma i del Consell Comarcal del Maresme–, el juny passat, va establir la voluntat d’unificar criteris i mantenir una única veu al territori sobre el futur de la costa. Malgrat que es manté la discordança entre els diferents actors –Preservem el Litoral reclama una moratòria de les actuacions del Ministeri i el Consell Comarcal entén que les obres s’havien de fer “sota una revisió crítica”– sembla que es camina en una mateixa direcció.

El darrer episodi ha vingut de la mà de la CUP, que, el darrer ple del Consell Comarcal del Maresme, va obtenir llum verda a la proposta de crear una mesa de treball sobre la regeneració de les platges oberta al territori i amb l’objectiu de buscar alternatives a la draga.

TRENS PARATS La línia 1 de Rodalies ha estat sovint una de les infraestructures més afectades pels temporals marítims. La via del tren passa paral·lela a la costa i les onades acaben afectant els combois i, en més d’una ocasió, han obligat a aturar la circulació
ESPIGÓ TÈXTIL L’any 2015, el Ministeri de Medi Ambient va fer instal·lar sis espigons tèxtils a la platja de Malgrat de Mar com a prova pilot per evitar la pèrdua de sorra. Les estructures no van aguantar el mal temps de la tardor i es van acabar desfent
COMPARATIVA L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va editar un espai web en què es podien comparar imatges de les platges de diferents pobles corresponents a l’any 2016 i als dies posteriors al temporal del març d’aquest any. A la imatge, Begur
DUNES LITORALS Situades darrere de la platja, com aquestes de Gavà, serveixen com a barrera natural dels passejos i altres urbanitzacions en cas de temporal i també són una preuada reserva de sorra contra la regressió de la costa. Molts ajuntaments en fomenten la presència al seu litoral

Dèficit mundial

Primer és l’aigua, però, ara, la sorra ja ocupa el segon lloc tot el món pel que fa a demanda de material. La construcció, que la necessita com a base per fer el formigó, es calcula que consumeix prop de 20.000 milions de tones anuals.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor