El futur com a amenaça

El delta de l’Ebre, juntament amb els Pirineus, és el territori més exposat actualment als efectes del canvi climàtic. El fràgil equilibri entre les àrees naturals, l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa i la urbanització dels espais ha estat motiu d’estudi constant i els darrers resultats no donen massa marge a l’esperança de mantenir la zona tal com es coneix ara. Les pitjors previsions apunten que, a final de segle, el Delta podria arribar a perdre fins al 50% de la seva superfície.

Un dels principals problemes de l’erosió correspon a la manca de sediments que transporta el riu i que ajuden a mantenir l’orografia de les platges i dels espais naturals. La construcció dels embassaments al curs del riu Ebre ha retingut bona part d’aquests sediments i per intentar pal·liar-ne els efectes s’han dut a terme, darrerament, accions com ara les del projecte Life Ebre Admiclim. Tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat de Còrdova van recollir, l’any passat, tones de sediments i arenes retinguts i els van injectar directament al riu amb resultats desiguals. Els tècnics calculen que el Delta necessita un milió de tones de sediments anuals per fer front a l’enfonsament de la zona.

Els responsables de la Campanya pels sediments reclamen una normativa europea que reguli la gestió integral dels sediments als rius i asseguren que cal obrir les comportes dels envasaments per garantir que les arenes retingudes tornin a baixar i es recuperi l’equilibri natural. En una entrevista recent, el portaveu de la campanya, Josep Juan Segarra, va posar en dubte els criteris fets servir per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que considera que no es farà prou deixant baixar els sediments acumulats als fons dels envasaments de Riba-roja i Mequinensa i que calen altres actuacions, com ara la regeneració de la costa, les barreres salines i els dics de protecció. “Per a ells, és molt més fàcil dir que la solució del Delta es troba a la desembocadura, perquè així no han de fer res, poden continuar fent el que han fet tota la vida i cobrant el mateix”, exposa i hi afegeix que “possiblement, s’hagin de combinar diferents actuacions, però els sediments són prioritaris perquè suposen l’equilibri natural”.

El mes passat, regants i alcaldes del delta de l’Ebre es van reunir amb representants de la Generalitat per impulsar una mesa de gestió des de què implementar mesures concretes contra la regressió del Delta. Les primeres demandes corresponen a un pla de protecció del litoral i, posteriorment, un pla de regeneració de badies i llacunes. Amb la vista posada a ampliar la representativitat de la mesa, els plans proposats hauran de garantir el manteniment de la morfologia deltaica, el restabliment de sediments i altres mesures urgents més diversificades i sempre tenint en compte la tipologia de cada zona per protegir i la gravetat de la situació.