Qui pensa en les famílies afectades?
Persones que han patit la mort d’una persona propera en una tragèdia coincideixen a lamentar la solitud que marca el procés de recuperació per manca de resposta de les administracions. La Generalitat assegura que arran del 17-A, i també de l’1-O, ha pres nota i ja treballa per posar fil a l’agulla i millorar l’atenció als afectats
. SARA MUÑOZ
smunoz@lrp.cat
Mireia Surribas va perdre la seva germana el 24 de març del 2015. Era una de les passatgeres de l’avió de Germanwings. L’impacte emocional va ser tan dur que, encara avui dia, té moltes llacunes quan mira de recordar les primeres hores. Conserva la impressió que tota la família es va sentir molt sola, poc acompanyada per les administracions, tot i la magnitud de la tragèdia. “Vam estar moltes hores sense saber-ne res. Ens van assabentar pels mitjans de comunicació. Va venir un home, diria que de la Generalitat, i ens va demanar que es desplacés algú fins a l’aeroport de Barcelona”, relata. La Mireia i la resta de la família viuen a la zona d’Olot. Els seus pares no estaven en condicions de fer tants quilòmetres. La mare patia aleshores un càncer terminal. Ningú no en va tenir cura. La Mireia va arribar a l’aeroport d’El Prat acompanyada dels seus oncles. El calvari no feia més que accentuar-se a mesura que passaven els minuts. “Et fan reunir-te amb una persona que no has vist en la teva vida, un mosso d’esquadra, que et fa preguntes molt fredes quan jo ni tan sols sabia què havia passat amb la meva germana. Jo només feia que preguntar: «Però ma germana és viva o no?»” Dos dies més tard, la Mireia va viatjar fins als Alps, al lloc de l’accident, portada per la companyia aèria. “Allà, el tracte va estar més cuidat, però, després, vam tornar a Barcelona i vam deixar d’existir per a tothom.” “Vull pensar que ho va dificultar tot el fet que l’accident fos en territori francès, però la realitat és que ens vam haver de buscar molt la vida”, subratlla. Només tenia un telèfon de contacte de Germanwings. La companyia va indemnitzar les famílies i, encara ara, presta atenció psicològica a la neboda de la Mireia.
La sensació d’abandonament per part de les administracions sembla que s’estén entre les persones properes a les víctimes d’un accident o tragèdia greu. Javier Martínez és un dels afectats de l’atemptat de la Rambla. Va perdre el seu fill Xavi, de només tres anys. Una de les primeres trucades oficials que va rebre va ser la de la direcció general d’Atenció a les Víctimes d’Atemptat Terrorista. “Em van aconsellar que callés. Va ser quan vaig tenir clar que a mi no em mana callar ningú, i menys quan acabo de perdre un fill.” Durant tot aquest any, està movent cel i terra per aconseguir que la mort del Xavi “serveixi d’alguna cosa”. “Quedar-me a casa plorant no em retornarà el meu fill. Almenys vull intentar que es millorin alguns protocols i que, si algú s’ha de veure cap dia en la meva pell, el camí que ha de recórrer li resulti una mica més senzill.” Ell s’ha sentit “abandonat per les administracions”. S’ha reunit amb molts polítics, però els ha hagut de “perseguir” ell. L’ha rebut el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha adquirit alguns compromisos. Javier Martínez reclama que l’administració designi un professional per família per fer-los més amable el dol. La seva família té assignada una psicòloga infantil per a tots, inclosa la seva filla de vuit anys que va viure en primera persona l’atemptat, que els va a veure cada quinze dies. A ell l’indigna que el Congrés no hagi tirat endavant la comissió d’investigació de l’atemptat.
L’INCENDI D’HORTA
Josep Pallàs va estar tantes setmanes inconscient que no pot valorar en primera persona l’atenció que van rebre els afectats de l’incendi d’Horta de Sant Joan, l’any 2009. Va ser l’únic bomber que va sobreviure a les flames. Cinc companys van perdre la vida. No té queixa del tracte rebut, però admet que l’atenció a l’entorn de les víctimes “és millorable”. Tant ell com Jaume Costa, pare de Pau Costa (un dels bombers morts), lamenten l’espectacle polític que es va produir arran d’aquella tragèdia. “Fins i tot es va muntar una comissió d’investigació que només va servir perquè els polítics seguissin barallant-se entre ells”, coincideixen. Quan Pallàs va rebre l’alta mèdica, aleshores ja va caure en l’oblit de les administracions. Encara ara, li dol recordar com el col·lectiu de bombers “va patir un cert linxament, buscant culpables, quan la responsabilitat va ser compartida”. Pallàs també lamenta que els dos piròmans que van provocar l’incendi “mai no hagin demanat perdó” i tots dos retreuen a la justícia el ritme amb què actua, que només contribueix a reobrir ferides. El judici està previst per al 2020, onze anys després de la tragèdia. Al Josep el va fer retornar al cos el suport dels seus companys.
ADMETRE ERRORS
La directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Cristina Nadal, admet que la Generalitat ha detectat que els seus plans d’emergència contemplaven l’acció en el moment, però descuidaven el seguiment posterior de les persones. “No teníem una visió de radar i és cert que els afectats circulaven de vegades de forma gairebé invisible. I si no es tracta bé, el problema es pot cronificar.”
Cristina Nadal assegura que ja feia uns anys que s’havia començat a treballar per millorar aquest aspecte, però que va ser el 17-A, i també la jornada de l’1-O, que van accelerar la feina. D’entrada, el seguiment dels afectats s’estén als sis mesos, segons diu. La Generalitat ha ampliat la formació en atenció a les víctimes a sanitaris que presten atenció psicològica al territori. Després del 17-A, s’han format 272 persones. També s’han editat vídeos amb consells generals per a la població que han d’ajudar a reduir l’estrès que pot provocar un accident amb múltiples víctimes. Nadal també admet que encara hi ha elements de millora en la coordinació amb l’Estat. “En el cas de Germanwings –detalla–, nosaltres no disposàvem ja d’entrada del llistat amb el nom de les víctimes catalanes. Així, és molt difícil localitzar les famílies.”
Els retrets al jutge
Una de les necessitats que tenia Javier Martínez era trobar-se cara a cara amb el jutge de l’Audiencia Nacional Fernando Andreu per dir-li que la forma de procedir els dies posteriors a l’atemptat “són molt cruels per a les famílies”. “Per què haig d’esperar quatre dies per enterrar el meu fill? Per què se li ha de practicar l’autòpsia si el motiu de la mort és clar? Per què triguen un any a tornar-me les seves joguines?” El jutge, segons Martínez, li va acabar demanant perdó i es va comprometre a millorar alguns punts.
La manca d’informació
Tant Mireia Surribas, que va perdre la germana a l’avió de Germanwings, com Jaume Costa, que va perdre un fill a Horta de Sant Joan, lamenten que, en tos dos casos, la informació que els arribava “era molt poc fluïda”. “Vam patir sis mesos de silenci absolut, un fet que dificulta tot el procés”, indica Jaume Costa, que també lamenta la situació de “precarietat” en què van quedar els afectats per la tragèdia. Es va trigar quatre anys a pactar la indemnització amb les famílies, per posar un exemple.
Alguns canvis als Bombers
En el cas dels Bombers, l’incendi d’Horta de Sant Joan va servir per reforçar el grup d’emergències mèdiques, segons explica el cap dels serveis mèdics, Miquel Vidal. Es van incorporar dos vehicles d’intervenció ràpida equipats com una ambulància. Actualment, els Bombers segueixen reclamant una ambulància per a cadascuna de les set regions d’emergència. En tenen dues. Fonts del Departament d’Interior asseguren que ja s’està elaborant una diagnosi amb les mancances del cos, pas previ a invertir-hi.
Una espera massa llarga
Mireia Surribas explica que la seva família va trigar quatre mesos a disposar de les restes de la seva germana, un fet que encara allarga més el patiment. La mare de la Mireia va estar a punt de no poder enterrar la filla. Va morir un mes després. El procés d’identificació es va fer etern. “Entenc que no és gens fàcil, però qui entén el nostre patiment?”, es pregunta la Mireia, que reclama que es busquin fórmules per accelerar aquests processos. “Si cal, que es destinin més professionals per evitar aquest infern”, sosté.