El dossier

Europa MANA

37 de les 40 federacions esportives internacionals que formen part de l’actual programa olímpic tenen la seva seu en alguna ciutat europea. 26 són a Suïssa i 19, a Lausana, al costat del COI

HERÈNCIA
“Els impulsors de les primeres federacions van ser europeus”
AGÈNCIA DOPATGE
“Que la WADA no estigui a Lausana és la gran derrota del sistema”

L’esport modern i la seva consegüent reglamentació tenen el seu origen a l’Europa de les darreries del segle XIX i l’inici del XX. En aquells temps, encara en plena època colonial, Europa era el centre indiscutible del món des de molts punts de vista i, per tant, és absolutament normal que les diferents federacions internacionals que es van anar constituint establissin la seva seu en països del Vell Continent. En la majoria dels casos, els impulsors de les primeres federacions van ser europeus i els primers països adherits –amb excepcions com ara els estats Units, el Canadà i Austràlia– també eren europeus.

Ha plogut molt des de la fundació de les primeres federacions esportives internacionals –rem i patinatge sobre gel el 1892, ciclisme el 1900, futbol el 1904, halterofília el 1905...–, però el pas dels anys no ha canviat res, tot i que els països europeus ja no són majoria en cap de les federacions internacionals. Ara mateix, 37 de les 40 federacions internacionals d’esports que formen part del programa olímpic, entre els Jocs d’estiu (33) i els d’hivern (7), tenen la seva seu a Europa. El Comitè Olímpic Internacional (COI) té 207 comitès olímpics nacionals adherits, 54 dels quals pertanyen a Àfrica; 50, a Europa; 45, a Àsia; 41, a Amèrica, i 17, a Oceania. Per representativitat, per proporcionalitat, fins i tot per l’origen d’algun dels esports que ara mateix formen part del programa olímpic, es podria pensar que hi hauria d’haver més federacions que tinguessin la seva seu en ciutats de fora d’Europa. Doncs no. Només tres federacions internacionals d’esports que formen part del programa olímpic per als Jocs d’estiu (Tòquio 2020) i hivern (Pequín 2022) tenen la seu fora d’Europa. Són les federacions de bàdminton, que té la seva base a Kuala Lumpur (Malàisia); la de taekwondo, a Seül (Corea del Sud), i la d’un dels esports que s’estrenaran a Tòquio 2020, el surf, que està a San Diego (Estats Units). La resta, totes a Europa. De les federacions dels grans esports només una, la de bàsquet, es va fundar en una ciutat Suïssa, a Ginebra, el 1932. La d’atletisme, per exemple, es va fundar a Estocolm. Les de ciclisme, esgrima, tennis, voleibol i hoquei sobre gel, a París. I les de natació i judo, a Londres. Aquest domini europeu en les ciutat seu de les federacions internacionals també té la seva correspondència amb la nacionalitat dels presidents, tot i que aquí la majoria europea no sigui tan escandalosa. Dels 40 presidents de federacions olímpiques, n’hi ha deu que no són europeus. I és que és més fàcil canviar de president que no pas de seu. Fa 20 anys, després dels Jocs d’estiu d’Atlanta (1996) i d’hivern de Nagano (1998), 30 de les 34 federacions que llavors hi havia en el programa olímpic estaven a Europa. Les excepcions eren el judo i el taekwondo (totes dues a Corea del Sud), el softbol (als Estats Units) i el triatló (al Canadà). Vint anys després, només el taekwondo continua fora d’Europa. I, dels 34 presidents, 19 eren europeus i 15, de la resta de continents.

Avantatges

Encara més que a Europa, qui mana en la localització de les federacions internacionals és Suïssa, ja que 26 federacions tenen la seva seu en alguna ciutat de la Confederació Helvètica. I, entre aquestes, la que s’emporta el premi gros és Lausana, que és la seu de 19 federacions esportives internacionals a més de ser la seu del Comitè Olímpic Internacional (COI). Raons? Des de la seguretat que comportava la neutral Suïssa en l’agitada Europa de la primera meitat de segle quan es van anar formant la majoria de les actuals federacions fins a la proximitat geogràfica al poder que representa el COI, passant pels avantatges econòmics del paradís suís, hi ha on triar. Algun d’aquests avantatges econòmics i fiscals va provocar problemes entre les autoritats suïsses i el COI en el passat, com quan durant la crisi de corrupció dels anys 1998-1999 el COI va renunciar a l’exoneració de l’IVA que li havien concedit en vista de les crítiques rebudes a causa d’aquest privilegi, que significava per al COI un estalvi d’uns 2 milions de francs suïssos per any.

La ciutat de Lausana i el cantó de Vaud al qual pertany ofereixen unes condicions especials a les federacions i organitzacions esportives internacionals que s’hi vulguin instal·lar. Van des de facilitats en les autoritzacions de permisos de treball, d’estada, de duanes, compra d’immobles o avantatges fiscals en els impostos directes fins al lloguer gratuït durant els dos primers anys dels locals on establir les federacions. El súmmum de la relació de Lausana amb les federacions esportives internacionals va ser la creació, el 2006, de la Maison du Sport International, un complex que agrupa una trentena de federacions i altres organismes i empreses que es dediquen a l’esport. Allà hi ha les federacions de boxa, esgrima, bob i tobogan, rem, piragüisme, golf, triatló, halterofília, tir amb arc i patinatge, entre d’altres. Segons un estudi de l’Acadèmia Internacional de les Ciències i Tècniques de l’Esport (AISTS), l’impacte de la presència de tots aquests organismes a Suïssa és de 1.000 milions de francs suïssos a l’any, a més de generar més de dos mil llocs de treball. A més de les federacions esportives i del COI, a Lausana, per exemple, també hi ha la seu del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) i també hi té la seva seu europea l’Agència Mundial Antidopatge (WADA).

Justament que la WADA no tingui la seu central a Lausana és la gran derrota de tot aquest sistema de connexions entre Suïssa i les organitzacions esportives. Quan es va constituir, el 1999, Joan Antoni Samaranch, llavors president del COI volia que s’establís a Lausana, però només va aconseguir que en fos la seu provisional fins que el 2001 es va decidir que s’instal·laria a Mont-real, al Quebec. La Unió Europea, un dels organismes fundadors de la WADA, sempre va voler que estigués com més lluny millor del COI, i se’n va sortir.

JORDI CAMPS

jcampsp@lesportiudecatalunya.cat

207
comitès olímpics nacionals
formen part del Comitè Olímpic Internacional, 54 dels quals pertanyen a Àfrica; 50, a Europa; 45, a Àsia; 41, a Amèrica, i 17, a Oceania.

Des de 1915

El Comitè Olímpic Internacional es va establir a Lausana el 1915. El baró de Coubertin va considerar que la neutral Suïssa era el millor lloc per situar l’administració i els arxius del COI en plena Gran Guerra. I ja no n’han marxat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor