“Què hem de fer? Deixar de menjar?”

“Tot és callar i empassar. Fins que t’adones que amb la mobilització dels inquilins, i amb el Sindicat de Llogaters al costat, plantant cara, es pot arribar a una negociació.” Parla Óscar Alcobendas, un veí del bloc de l’avinguda de Barcelona número 113, a Sant Joan Despí. Els veïns han guanyat fa poc un duel al totpoderós banc inversor Goldman Sachs. Prop de 150 famílies s’han vist immerses en una lluita per mantenir els seus lloguers en unes condicions raonables. Aquesta comunitat és la prova que no es pot donar res per perdut.

Tot va començar amb el burofax que va rebre un dels veïns, a qui el contracte vencia el 2018. Explica Alcobendas: “«Tal dia ha de deixar les claus del pis...», deia. Els veïns vam començar a parlar, perquè ell era el primer, però la resta aniríem al darrere.” Amb aquell burofax, de passada, es van assabentar que l’edifici havia estat venut a un fons d’inversió. Amb ells a dins.

Així van començar les assemblees, al pàrquing de l’edifici. Es van repartir les tasques. I van aconseguir trobar-se amb els nous propietaris: “Ens van dir que els lloguers s’havien de posar a preu de mercat. I vam preguntar que qui era el senyor mercat...” Els llogaters, quan Goldman Sachs els va comprar, pagaven entre 600 i 800 euros mensuals, segons el pis. Van voler saber quant volia cobrar, Goldman Sachs. “Podien ser 1.000, 1.200, 1.300 euros... en funció de la renda de cadascú. Els vaig respondre que no anàvem bé, d’inici, perquè la negociació seria col·lectiva, no cas per cas.” I van començar a creuar-se propostes d’augment de lloguer. Els veïns van expressar fins on podien arribar: pujades esglaonades, anuals, fins a arribar a un augment del 20% en tres anys. La resposta va ser que no. I la dels veïns, més clara encara: “No marxarem dels nostres pisos i no deixarem de pagar, però no podem acceptar una pujada inassumible.”

La truita es va girar amb les mobilitzacions que van fer visible el conflicte. Treien suports de sota les pedres. “Ells van començar a anar-nos al darrere. La seva marca estava quedant com un drap brut. Ens van convocar a les seves oficines de la Diagonal.” A poc a poc, els de Goldman Sachs van anar baixant les expectatives. Fins que es va arribar a pactar augments del 5% el primer i el segon any, i del 10% el tercer. El compromís es va assegurar per als inquilins que han de renovar aquest 2018. Estan pendents els de 2019 i 2020. Quan va arribar el moment de signar els contractes, una nova lluita. “Estaven plens de clàusules abusives”, explica Alcobendas. Gràcies als serveis jurídics del Sindicat de Llogaters es van eliminar.

Després d’aquesta “guerra de desgast” que han passat, diu, se senten “enfortits”. “Ja no som veïns, som amics.” “Es podia pensar que si ens apujaven el lloguer podíem anar a un altre lloc... però no, perquè a tot arreu està igual, o pitjor! El problema són els fons voltor? No. El problema són les forces polítiques que legislen a favor seu. Reformar la LAU, això és el que cal. Què hem de fer? deixar de menjar?”