Tardor d’alt VOLTATGE
Arrenca un curs polític molt intens que estarà ple d’incerteses i marcat pel primer aniversari de l’1-O i pel judici dels presos polítics
Que tothom s’agafi ben fort, que aquesta tardor estarà plena de revolts. El curs polític que tot just arrenca es preveu molt intens i tot indica que setmana rere setmana s’hauran d’anar salvant diferents desnivells. En la majoria d’àmbits del país es parla de “nou curs” per la tradició d’associar l’inici de l’activitat al mes posterior a les vacances d’agost, però en aquesta ocasió és més oportú referir-se a “continuïtat del curs anterior”, ja que ni tan sols hi ha hagut el clàssic parèntesi de l’estiu. La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, que tradicionalment ha marcat l’inici de la nova temporada, segueix enguany el fil d’un munt de reivindicacions que han marcat l’agost. I és que aquest serà el primer Onze de Setembre que se celebrarà tenint presos polítics i exiliats, un fet que puja els decibels del nou curs i que ha impedit abaixar la guàrdia durant l’estiu.
Aquesta Diada, amb el lema Fem la República Catalana, milers de persones tornaran a sortir al carrer (enguany es vol omplir la Diagonal, entre la plaça de les Glòries i Palau Reial) per exhibir la musculatura del moviment sobiranista, per exigir la llibertat d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Quim Forn, Josep Rull, Josep Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i per reclamar que tots els exiliats, siguin polítics, músics o activistes socials, puguin tornar a casa. Encara és una incògnita el nombre definitiu de persones que mobilitzarà la Diada, si bé és cert que ja no hi ha trams de “baixa ocupació”. Recentment, el conjunt del govern destituït arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part de l’executiu de Mariano Rajoy, ha signat una carta en què animen els ciutadans de Catalunya a participar en la Diada. Els demanen també que no defalleixin en la defensa dels valors republicans.
Tant des de l’Assemblea Nacional Catalana com des d’Òmnium Cultural, entitats convocants, es mostren convençuts que la ciutadania respondrà a la crida. Fa uns dies s’hi havien inscrit prop de 300.000 persones. La concentració esdevindrà un clam a favor de la República, però també serà un crit contra la repressió i la retallada de drets socials. S’espera l’ambient pacífic i cordial de cada any, ja que els incidents sempre han brillat per la seva absència. Malgrat això, el Ministeri d’Interior ha anunciat que ha enviat 600 policies antiavalots, fet que ha encès algunes alarmes. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, parla de “dispositiu habitual per cobrir places vacants durant la Diada”. El moviment sobiranista és conscient que la foto fixa de gent protestant envoltada de policies armats, si s’arriba a produir, pot perjudicar la imatge pacífica que es vol transmetre, sobretot a ulls del món.
un any de L’1-O
Amb la ressaca de la Diada encara planant sobre l’ambient, el país entomarà l’aniversari més significatiu d’aquesta tardor per la càrrega emocional que arrossega: enguany farà un any de l’1 d’octubre. Un dia que passarà a la història perquè molts catalans es van expressar a les urnes sobre quin futur volen per al seu país, però també pel més d’un miler de ferits que van deixar les injustificables càrregues policials. A hores d’ara, encara s’estan perfilant molts detalls d’una jornada que ningú vol monopolitzar, atès que es prioritza posar l’accent en el missatge que l’1-O no és propietat de ningú i alhora és propietat de tothom. El que sembla bastant clar és que el país s’omplirà d’actes descentralitzats i que les autèntiques protagonistes seran les persones que aquell dia van ocupar les escoles i els carrers. Tot indica que es recuperarà, en la mesura que sigui possible, l’esperit d’un any abans, tornant a aquells espais, la majoria escoles, on l’1-O es va votar.
L’Assemblea Nacional Catalana havia fet una crida a la vaga general per commemorar l’1 d’octubre, però sembla que hi ha sectors de la societat que són més partidaris de no cremar ja tots els cartutxos, conscients que arriba una tardor, o potser un curs polític, en què la mobilització ciutadana pot ser cabdal. Per començar, abans de finals d’any es podria iniciar el judici oral contra els líders del sobiranisme que ara ja fa entre cinc i onze mesos que són en presó preventiva i que estan acusats dels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. Les defenses dels empresonats han denunciat de totes les maneres possibles la falta de garanties jurídiques que tenen els seus clients, que seran jutjats, entre d’altres, pels mateixos membres del Tribunal Suprem que al seu dia ja van admetre la querella presentada el 31 d’octubre passat per l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i que va ser la desencadenant de tot el procés judicial. El Suprem ha rebutjat per unanimitat la recusació dels magistrats que jutjaran la causa, desestimant la petició de presos i exiliats. Els líders independentistes denuncien que s’estan vulnerant els seus drets fonamentals.
PROCÉS PLE D’IRREGULARITATS
Per les defenses dels acusats, decisions com aquesta presses per l’alt tribunal són una prova més de les irregularitats que acumula el procediment. L’esperança de tenir un judici just es va evaporar en el moment en què la maquinària judicial es va entestar a atribuir als presos un delicte de rebel·lió que altres jutges europeus no veuen per enlloc. Bèlgica, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit són països que ja han contradit el Tribunal Suprem, sense que aquesta realitat hagi desviat el jutge Pablo Llarena d’un guió que està escrit d’ençà que la causa va caure a les seves mans. Darrere del judici, que es podria endarrerir fins a principis del 2019, vindrà una sentència que de ben segur caurà com un galleda d’aigua freda sobre els nou presos polítics. “Una condemna d’un sol dia més de presó ja és dura i injusta”, assenyalen els advocats, que de moment tenen l’esperança dipositada en el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Abans d’arribar-hi, estaran obligats a presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, un tràmit que es concep únicament com a part del camí que s’ha d’enfilar en els propers mesos per poder arribar fins a la justícia europea. Les defenses aterraran al TEDH amb la confiança de tenir la raó i aportant, entre altres proves, els vídeos en què la justícia espanyola veu violència però l’alemanya, no. Els advocats dels acusats tampoc no mostren gaire confiança que la fiscalia general de l’Estat modifiqui les qualificacions jurídiques i rebaixi l’acusació, sobretot després que la nova fiscal general de l’Estat, María José Sagarra, anunciés aquest estiu que no té previst “cap canvi de posició”.
Els advocats dels presos polítics també insten la societat catalana a mantenir la mobilització al carrer i a fer-ho de manera pacífica per no donar peu al relat que vol associar independentisme amb violència. “S’haurà de tenir molta paciència perquè el camí serà llarg”, afirmava fa uns dies un d’aquests lletrats. Les entitats comencen a pensar en la resposta que vindrà darrere la sentència judicial.
PRESENTACIÓ DE LA CRIDA
Un altre moment que serà una de les cites rellevants d’aquesta tardor arribarà amb la presentació oficial de la Crida Nacional per la República. El moviment liderat pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i per Jordi Sànchez preveu engegar motors en les properes setmanes. Fonts de l’organització asseguren que se segueix treballant per donar cos a un moviment que vol ser “plural i transversal per sumar el màxim nombre de persones” i que no serà incompatible amb el fet de disposar de carnet d’una formació política. “Serà un moviment diferent a tot el que ha existit fins ara i que persegueix la unitat dels sobiranistes. L’objectiu és més important que no pas trigar un mes o set a posar-lo en marxa”, assenyalen les mateixes fonts.
Durant els propers mesos també s’haurà d’estar pendent de l’evolució de les negociacions entre el govern espanyol i el català. Si bé és cert que qualsevol mediació d’aquestes característiques recomana discreció, la informació que transcendeix de les primeres trobades no convida a l’optimisme. Els líders polítics dels dos governs parlen idiomes diferents. Mentre Pedro Sánchez ofereix un referèndum per millorar l’autogovern de Catalunya, Quim Torra deixa clar que la Generalitat no cedirà en la pretensió de proclamar la república. Enmig d’aquestes negociacions per discernir el futur de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, Sánchez observa com se li esgota el temps per arribar a un acord per aprovar els pressupostos generals de l’Estat, un tràmit que li facilitaria esgotar la legislatura fins al 2020. El PSOE no en fa prou amb Podem. O convenç Cs (opció bastant improbable) o necessitarà del suport dels partits independentistes.
Sobre el curs que ara arrenca s’articulen altres interrogants. En un moment en què el discurs ultra es cotitza a l’alça, caldrà veure com evoluciona l’estratègia de Cs i si la disputa pel vot espanyolista pot fer virar altres forces cap a un discurs més radical contra Catalunya. La guerra dels llaços grocs té símptomes d’allargar-se en el temps, sobretot si segueix la impunitat contra qui ataca la llibertat d’expressió.
Abans de finals d’any també s’aniran resolent altres incògnites, com la que afecta la possible candidatura unitària dels partits sobiranistes amb vista a les eleccions municipals de l’any que ve. Els dos blocs es plantegen aquests comicis com un plebiscit entre l’independentisme i l’unionisme i són conscients de la força que els ajuntaments tenen a l’hora de fer arribar un discurs als seus veïns. Les grans ciutats són objectiu de tots els sectors. Les eleccions municipals arribaran possiblement en un clima enrarit tenint en compte que 712 alcaldes encara estan sent investigats per la fiscalia per la seva participació en l’1-O. Hi podria haver inhabilitacions? És la pregunta que es fa tothom.
I enmig s’anirà passant per altres dates significatives: el 3-O, quan farà un any de l’aturada de país i del nefast discurs del rei Felip VI; el 16-O, quan farà un any de l’empresonament dels Jordis que va precedir l’entrada a la presó d’altres líders sobiranistes, i el 27-O, amb la proclamació de la República per una majoria del Parlament de Catalunya. Una tardor, sens dubte, no apta per a cardíacs.
SARA MUÑOZ
smunoz@lrp.cat
La fiscalia manté el to de les acusacions
El relleu al capdavant de la fiscalia general de l’Estat, arran de l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa, va despertar una certa confiança que el ministeri públic podia suavitzar el seu discurs contra els líders independentistes. Però res més lluny de la realitat. No només va presentar un escrit rebutjant la recusació dels magistrats que han de jutjar els líders independentistes, sinó que defensa que a Catalunya “es va produir una insurrecció que es va alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola i la segregació d’una part del seu territori”. Una opció que encara es podria donar és que la fiscalia rebaixi l’acusació en el tram final del judici, però les persones que seran jutjades no hi confien gaire. Més aviat són del parer que hi haurà pocs canvis per poder justificar la presó preventiva.