Ja tenim REPUBLICANS DE L’ANY
Jaume Roures, Lluís Llach, Valtònyc, Jordi Borràs, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Proactiva Open Arms guanyen la votació
Jaume Roures, Lluís Llach, Valtònyc, Jordi Borràs, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Proactiva Open Arms. Aquests són els guanyadors de la primera edició dels Premis Republicans de l’Any, després de les votacions, que es van tancar el dia 1 de setembre amb la participació de 1.900 subscriptors. Els premis, organitzats per aquest setmanari, tenen com a objectiu reconèixer persones, entitats i organitzacions que hagin destacat per la defensa dels valors republicans relacionats amb la solidaritat, l’excel·lència professional i el compromís cívic, així com també trajectòries individuals i col·lectives que hagin ajudat a la construcció de la República Catalana.
Els Premis Republicans de l’Any tenen vuit categories, sis de les quals s’han sotmès a elecció: Premi Republicà de l’Any (individual); Premi al Mèrit Republicà (entitats o col·lectius); Premi República de les Arts (cultura); Premi Reflexió Republicana (periodisme i assaig, obra publicada); Premi Primer d’Octubre (a la trajectòria personal) i Premi República popular (a entitats o col·lectius).
Els participants van votar telemàticament o bé per via telefònica en les sis categories obertes en què s’han distribuït els guardons, cadascuna, respectivament, amb tres persones o entitats nominades. La participació va mantenir un bon ritme durant les vuit setmanes del període de votació, que va estar oberta a tots els subscriptors de La República, El Punt Avui, L’Esportiu, L’Econòmic i el Catalonia Today.
DOS PREMIS DIRECTES
A banda dels sis premis que s’han sotmès a votació, el setmanari La República ha volgut establir dos premis més, que s’atorguen directament. Un és el guardó Memòria Republicana, que es concedeix a títol pòstum a Muriel Casals. Finalment, en aquesta primera edició, es lliurarà el Premi d’Honor de La República ex aequo a tots els presos polítics i exiliats com a conseqüència de la causa general llançada per l’Estat espanyol contra l’independentisme.
La voluntat d’aquests guardons és contribuir a la consolidació i l’ampliació dels espais republicans més enllà de l’àmbit institucional. El moment polític és complex, i la situació continua sent dura per als presos, els exiliats, els seus familiars i els centenars de milers de persones que estan mostrant una solidaritat encomiable. Mentre duri aquesta situació, els guardons no seran, doncs, un motiu de celebració, sinó de reafirmació republicana i democràtica.
CARLES RIBERA
cribera@lrp.cat
Proactiva Open Arms
La crisi dels refugiats al Mediterrani ha fet sorgir en els últims anys aquesta entitat, que originàriament tenia port a Badalona i es dedicada a serveis de seguretat marítima. Reconvertida en ONG, s’ha abocat a salvar vides al mar, una trajectòria que ja ha estat reconeguda en l’àmbit europeu.
Les altres dues entitats nominades en aquesta categoria eren el Banc dels Aliments i la Fundació Arrels.
Associació de Municipis per la Independència
Els alcaldes i regidors independentistes són una peça clau del moviment a Catalunya. L’Estat té muntada una ofensiva judicial contra ells, de moment amb una repercussió mediàtica baixa, però que en les pròximes setmanes es pot desplegar amb una virulència creixent.
Les altres dues entitats que estaven nominades en aquesta categoria eren els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus i l’Associació Catalana pels Drets Civils.
La cerimònia, aquesta tardor
La cerimònia de lliurament dels guardons se celebrarà aquesta tardor, en una data que es farà pública en les pròximes setmanes. La idea inicial era celebrar aquest acte l’1 d’octubre, però l’alta mobilització política que es preveu a l’entorn d’aquest dia ha fet aconsellable canviar la data inicial. El guardó dels premis és obra de l’escultor Enric Pladevall.
Jaume Roures
La seva trajectòria empresarial destacada en el món de la comunicació, fonamentalment al capdavant de Mediapro, no ha estat obstacle perquè Jaume Roures (Barcelona, 1950) hagi apostat i arriscat en projectes políticament compromesos, per exemple els documentals Les clavegueres d’Interior, 1-O i 20-S.
Els altres dos nominats en aquesta categoria eren Ada Parellada i Pep Guardiola.
Jordi Borràs
Un dels fotoperiodistes més destacats del país, Jordi Borràs (Gràcia, Barcelona, 1981), ha destacat, paral·lelament a la seva excel·lència professional, pel compromís contra el feixisme, amb un risc personal que li ha comportat ser objecte de diverses agressions. Ha obtingut el premi per haver liderat la publicació de l’obra Dies que duraran anys, un testimoni gràfic i literari impagable de l’1-O.
Els altres nominats eren Àngels Martínez Castells i Albano Dante Fachin, per Informe urgent des dels escons 4 i 5, i Isabel-Clara Simó, per la seva trajectòria com a articulista política.
Lluís Llach
Retirat dels escenaris des de fa uns anys, el cantautor Lluís Llach (Verges, 1948) acredita una trajectòria vital i professional dedicada a la defensa dels valors de la llibertat de Catalunya i la democràcia. Ho ha fet des del món de la música, en què s’ha convertit en una de les veus més destacades de l’últim mig segle al nostre país i en un autèntic referent internacional, i alhora prenent la paraula en política activa des de sempre, en formacions com Nacionalistes d’Esquerra en els anys vuitanta o, ja en aquests últims anys, Junts pel Sí.
Els altres nominats a aquesta candidatura eren la cineasta i productora Isona Passola i el periodista Vicent Partal.
Valtònyc
La cultura sovint tiba al màxim les costures dels poders amb poca cintura democràtica. El cas paradigmàtic dels últims temps és el raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 1993), que és actualment a l’exili per evitar la presó per una condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona derivada de la lletra d’un dels seus temes.
Els altres nominats eren la revista Enderrock i l’actor Sergi López.