Una escola on tothom és benvingut

DECRET D’ADMISSIÓ

Paral·lelament al pacte contra la segregació escolar, des d’Ensenyament també hi ha el compromís de lligar per al curs vinent el nou decret d’admissió de l’alumnat que, tal com afirma el conseller, “serà una de les primeres eines per garantir el dret a l’educació en igualtat a partir de polítiques que combatin la segregació”. Tot i que encara s’està perfilant el contingut del document, es preveu que es tinguin en compte aspectes com la gestió dels possibles canvis de centre, els criteris per al seguiment de les assignacions d’ofici, la limitació de les matrícules fora de termini en centres socialment desfavorits, el procediment de detecció d’alumnes amb necessitats educatives especials i el procediment previ d’informació de places vacants als centres.

Un altre dels reptes de més impacte social que ha d’afrontar l’escola a curt termini és la materialització del decret de l’escola inclusiva aprovat l’octubre del 2017, que substituïa el del 1997, i que es va elaborar en una llarga trajectòria de tres anys de feina. Un document que té com a objectiu garantir l’escolarització dels alumnes amb necessitats especials dins la xarxa d’escoles ordinàries. Només en casos excepcionals i només si l’alumne presenta un cas de disminució greu o sever, les famílies podran demanar la seva escolarització en un centre d’educació especial.

A banda, el decret fa especial esment en la necessitat d’invertir en el professorat –es parla de la incorporació a les aules d’uns 1.400 professionals especialitzats fins al curs 2020/21– i la memòria econòmica recull una inversió inicial de 142 milions d’euros. “La voluntat hi és, però no farem res sense un canvi de mirada i amb la implicació real no tan sols del professorat, sinó de la societat en general”, indica la presidenta de la FAPAC. “De moment, el que tenim als centres són els equips d’atenció especial desbordats per la demanda i una situació general que complica avui dia que l’escola pugui donar resposta a uns alumnes que tenen un altre ritme a l’hora d’aprendre”, afegeix Belén Tascón.

Malgrat reconèixer algunes mancances, com ara el tractament que fa el decret dels ensenyaments postobligatoris que “no queden prou definits”, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva va valorar l’aprovació del decret l’octubre passat com “un pas de gegant” respecte a la situació que es vivia fins llavors.

D’altra banda, el mes de febrer passat, el Departament anunciava la posada en marxa de l’equip d’atenció educativa inclusiva (RAI). Es tracta d’un grup de divuit docents que, repartits pel territori, tenen com a principal funció fer difusió del decret i, entre altres coses, “donar a conèixer pràctiques de referència al territori; col·laborar des de la seva pròpia experiència en la implementació de mesures i suports perquè els centres educatius avancin cap a cultures, polítiques i pràctiques més inclusives, i impulsar la formació dels professionals dels centres”.

En el marc d’aquesta escola on no hi ha de sobrar ningú, un altre dels àmbits en què el Departament està fent especial atenció és en els coneguts com a plans educatius d’entorn, en què el territori es fa partícip en el procés d’aprenentatge de l’alumne i en què la col·laboració estreta amb ajuntaments i altres entitats facilita la cohesió a cada realitat social. “Una xarxa compromesa i organitzada per garantir un bon resultat”, defensa el departament. Actualment funcionen 128 plans d’entorn en 109 municipis amb la participació de 1.293 centres públics, concertats i municipals.

ABANDONAMENT

L’abandonament escolar prematur entre els alumnes catalans és del 18%, segons les darreres dades fetes públiques pel Ministeri d’Educació, que assenyala que des del 2008 s’ha reduït 15,9 punts, perquè llavors se situava en el 32,9%. Es tracta d’una dada de les més altes d’Europa, només per sota de Malta i molt lluny de la mitjana europea, que se situa en el 10,7%. En aquest mateix sentit, un estudi realitzat per Jordi Bayona i Andreu Domingo, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fet públic aquest estiu, revela que el fracàs escolar es duplica en aquells estudiants que són fills d’immigrants. En concret, el 17,3% dels fills d’estrangers nascuts a Catalunya i el 29,2% dels alumnes immigrats no assoleixen l’ESO, unes xifres que superen de llarg el 10,3% de joves autòctons que no aconsegueix treure’s aquest títol. Des del Departament d’Ensenyament es recorda que existeix un pla específic per lluitar contra l’abandonament escolar en el qual també estan implicats els municipis.