Horaris més racionals
L’eliminació del canvi horari torna a posar sobre la taula la necessitat d’organitzar millor el temps i de canviar d’hàbits. Avançar àpats i anar a dormir abans permetria millores en la qualitat de vida
L’argument de protegir la salut dels ciutadans que justifica eliminar el canvi horari bianual també ha de servir per reclamar la reforma horària. És cert que són dues coses diferents –d’una banda, el conveni que s’estableix per mesurar el temps i, de l’altra, com gestionem aquest temps–, però tenen en comú que ens afecten a tots.
La reforma horària és una reivindicació ciutadana que vol impulsar canvis en els nostres hàbits perquè els horaris siguin més racionals i d’aquesta manera ens assemblem una mica més a la resta del món. L’exemple més gràfic són les pauses de tres hores per dinar, que no tenen cap mena de sentit i que l’única cosa que fan és allargar la jornada de manera molt poc productiva i gens saludable.
En definitiva, es tracta d’aconseguir un ritme més ordenat, amb jornades laborals més compactades i més flexibilitat, que permetin avançar els horaris dels àpats i assegurin que disposem de les hores de son que ens cal. Tenint en compte que els catalans dormim gairebé una hora menys que la resta d’europeus, aquest no és un tema menor.
“Som un país mediterrani i en la gestió del temps això és un petit drama. Hem de ser capaços d’educar en la puntualitat, la planificació del temps i el respecte al temps dels altres”, explica Fabian Mohedano. El promotor de la reforma horària està convençut que seran els joves els que canviaran una inèrcia que fa anys que dura. “No estan disposats a treballar de sol a sol per una misèria. I com que saben que els sous són els que són, el que demanen és que es reconegui la seva feina, que se’ls doni confiança per fer-la amb més flexibilitat horària per poder tenir un vida al marge de la laboral”, assegura. “Quan els partits de la Champions siguin a les set del vespre i els mil·lennials governin el món, la reforma horària serà una realitat”, vaticina. Mentrestant, a Catalunya fa quatre anys que està en marxa el Pacte per a la Reforma Horària, que ha consensuat una sèrie de mesures per arribar al 2025 amb uns horaris més racionals i saludables. El problema és acordar com aplicar-les.
Tothom hi està d’acord, però tothom diu que comenci un altre. Segons Mohedano, el sector del comerç planteja que al capdavant de la reforma hi ha d’haver el sector de l’educació; l’administració vol que ho facin les empreses i les empreses diuen que ja s’adaptaran quan ho facin els altres. L’oci nocturn insisteix que primer canviïn els horaris de la programació televisiva. I les televisions recorden que manen les empreses. “És un peix que es mossega la cua”, diu.
Les inèrcies són molt fortes i els ciutadans tampoc no empenyen. “En aquests quatre anys, hem endreçat el panorama i hem proposat estratègies, però és cert que molta gent encara no acaba d’entendre el malestar horari que pateix i que sí que es detecta en les enquestes i en els estudis qualitatius. És a dir, els ciutadans no faran una gran manifestació per reivindicar que volen més temps lliure, però si ho preguntes tothom hi està d’acord”, assegura.
Com a mínim el debat sobre aquest tema s’ha engegat i en alguns sectors ja s’estan prenent mesures. Un exemple són els municipis adherits al Pacte per a la Reforma Horària que han decidit avançar l’horari dels plens municipals, o les empreses que permeten als seus treballadors més flexibilitat horària.
MÉS FLEXIBILITAT
De fet, la flexibilitat horària és clau. Segons explica Mohedano, al nostre país la taxa de rigidesa és del 80%, una proporció inversa a la de països com Holanda, on el 80% dels horaris són flexibles. “Quan un holandès ha de fer una gestió en horari de feina no té cap problema, perquè allò que li avaluen és el rendiment i si la feina està ben feta o no. En canvi, aquí encara tenim una cultura molt presencial”, insisteix. I què passa quan hi ha tanta rigidesa? “Al final –conclou Mohedano– es provoca que es menteixi per poder fer gestions. La gent s’inventa que està malalta per poder portar un familiar al metge o per poder anar a la reunió de l’escola. Llavors tenim un absentisme justificat molt alt. És molt millor tenir un horari flexible i assumir que la gent té vida pròpia i que es bo que la tingui.”
Un altre punt de vista
“Se’ns diu que la mainada no pot dinar a les 14 o a les 15 h, però si mirem el nostre fus horari veurem que, en l’horari d’estiu, ara aquestes hores coincideixen clarament amb el migdia, per tant es respectarien els ritmes circadiaris que estan relacionats amb el sol.” Són paraules de Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STES, el principal sindicat d’ensenyament a Catalunya. De tota manera, Font creu que el més lògic seria moure l’horari “cap al fus que ens pertoca, el de les illes Canàries i Portugal, perquè tenir el mateix fus horari que Hongria no té gaire sentit.”